Obre el menú principal

Bohdan Khmelnitski (en ucraïnès: Богдан Хмельницький; en rus: Богда́н Хмельни́цкий, Bogdan Khmelnitski; polonès Bohdan Zenobi Chmielnicki), nascut cap al 1595 i mort el 6 d'agost del 1657, va ser Ataman dels cosacs d'Ucraïna en el moment de l'aixecament del 1648 contra la noblesa polonesa i els seus servidors jueus, que ell va organitzar i que hom coneix amb el nom de rebel·lió de Khmelnitski.[1]

Infotaula de personaBohdan Khmelnitski
BChmielnicki.jpg
Nom original (uk) Богдан Зиновій Хмельницький
Biografia
Naixement 27 desembre 1595 (Julià)
Subotiv Tradueix
Mort 27 juliol 1657 (Julià) (61 anys)
Chyhyryn Tradueix
Causa de mort Accident vascular cerebral
  Hetman of Zaporizhian Host Tradueix 


← nou càrrecYurii Khmelnytsky Tradueix →
Dades personals
Religió Església Ortodoxa
Activitat
Ocupació Diplomàtic i polític
Rang militar Ataman
Família
Família Q12167359 Tradueix
Cònjuge Anna Semyonovna Tradueix
Olena Chaplynska Tradueix (1649–1651)
Anna Zolotarenko Tradueix (1651–)
Fills Tymofiy Khmelnytsky Tradueix
Catherine Bogdanovna Khmelnytsky Tradueix
Elena Khmelnytsky Tradueix
Yurii Khmelnytsky Tradueix
Pare Michał Chmielnicki
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Bohdan Khmelnitski esdevindrà després de la seva mort una autèntica llegenda, símbol de la resistència cosaca i heroi ucraïnès.

BiografiaModifica

D'origen noble, probablement nascut a Ucraïna central a Txihirín, el seu pare va servir sota l'ataman polonès Stanisław Żółkiewski. Havent estudiat amb els jesuïtes a Lviv i sens dubte a Cracòvia, va participar en la Batalla de Cecora el 1620 contra l'exèrcit del sultà, en el transcurs de la qual el seu pare mor. Ell mateix va ser fet pres i va aprendre turc i tàrtar en el transcurs de la seva captivitat. El 1637 esdevé secretari militar dels Cosacs, i després comandant d'una centúria cosaca.

 
Monument de Khmelnitski situat en el centre de Kíev, obra de Mikhaïl Mikexin

Ja havia començat una vida de noble ordinari quan un violent conflicte personal el va oposar amb un starosta adjunt local, la qual cosa s'acompanyà de la mort del seu fill de deu anys. Bohdan Khmelnitski va decidir venjar-se i es va refugiar amb els cosacs zaporoges dels quals es va fer ataman el 1648. Amb l'ajuda dels tàrtars de Crimea incità els pagesos ucraïnesos a la revolta, amb la qual cosa aquests esperaven evitar el servatge que els reservaven els nobles polonesos. Ucraïna ja havia conegut diverses revoltes, però aquesta vegada l'aposta era la constitució d'un país independent. L'èxit de Khmelnitski va ser enorme: va aixecar en efecte tota Ucraïna, va reunir un exèrcit més de 80.000 homes, va vèncer els exèrcits polonesos dinerses vegades i va fer vacil·lar la poderosa República polonesa de l'època.

Nombroses batalles sagnants i mortíferes el van oposar als caps polonesos, entre d'altres el duc Jeremi Wiśniowiecki, voivoda d'Ucraïna. Nombrosos pogroms van sacsejar Ucraïna durant aquests anys, en els quals es mataren a sang freda milers de jueus (el número varia segons les fonts: entre 50.000 i 60.000 segons l'historiador Henri Minczeles, o entre 80.000 i 100.000 segons l'historiador Txerikower).[2]

Els rebels van ser vençuts finalment el 1651, però la resistència cosaca no va ser definitivament controlada. Khmelnitski es va adreçar llavors cap a Aleix de Rússia tsar de Moscòvia i convencé els cosacs, no sense dificultats, de posar-se sota la seva protecció. El Tractat de Pereiàslav del 1654 confirmà aquesta proposició, que donava al tsar la riba oriental del Dnièper, que els cosacs controlaven encara (Hetmanat cosac). La revolta cosaca es va transformar llavors en guerra russo-polonesa, que no es va acabar fins al 1667, amb la signatura del tractat d'Andrússovo.

Khmelnitski va morir finalment enverinat per un emissari del sultà otomà, oposat a la pau aconseguida.

LiteraturaModifica

Khmelnitski ha estat l'heroi de diverses obres de ficció, entre les quals la trilogia de Henryk Sienkiewicz titulada Pel ferro i pel foc, la més cèlebre.

ReferènciesModifica

  1. Magocsi, Paul R. A History of Ukraine: The Land and Its Peoples (en anglès). University of Toronto Press, 2010, p. 245. ISBN 1442610212. 
  2. Sota la direcció de Yves Plasseraud, Histoire de la Lituanie. Un millénaire. Édition Armeline. Crozon, 2009, pàg.194

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bohdan Khmelnitski