Boiar
Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).[1]
A Rússia s'associen a una noblesa rural que es caracteritzava per la seva indumentària particular: abrics llargs de brocat i vellut, folrats de pells, arribant fins als peus, altes gorres de marta gibelina i llargues barbes.
Història modifica
Des dels dies del principat ucraïnès de Kíev, els boiars eren els caps de grans clans familiars, que podien mobilitzar sota el seu lideratge grans masses de gent per prestar serveis militars als prínceps de Kíev. Tot i la decadència de Kíev, els boiars van aconseguir mantenir la seva influència gràcies a la conquesta i explotació de les terres fèrtils dels seus veïns més febles.
Així mateix, en l'etapa d'expansió del principat de Moscòvia, els boiars seguien conservant la seva influència política i econòmica, així com una gairebé completa autonomia, la qual cosa entrava en conflicte amb l'expansió del poder dels mateixos prínceps moscovites, que teòricament tenien els boiars sota el seu domini. No obstant això, en el regnat d'Ivan el Terrible, els boiars van ser realment sotmesos violentament al control polític i militar de Moscou, quedà suprimida gran part de la seva antiga autonomia, ja que Ivan el Terrible va crear un poderós cos de tropes que només a ell rendia comptes dels seus actes, l'Oprítxnina, i debilità així les forces bèl·liques de cada boiar.
A partir del regnat de Pere I el Gran, a inicis del segle xviii, es va produir un revolucionari canvi en els costums i indumentària dels boiars, imposant el costum occidental dels vestits europeus, l'ús de perruca, afaitat de la barba, etc. També es va imposar a Rússia l'ús dels títols nobiliaris europeus.
Una altra modificació important del regnat de Pere I va ser la major dependència dels boiars respecte del mateix tsar, de manera que el seu prestigi i poder (ja disminuïts en comparació a segles passats) no depenia només de la seva destresa militar o riquesa personal, sinó dels serveis prestats a l'Imperi Rus i la seva lleialtat personal al tsar. En establir-se la taula de rangs per ordre del sobirà, tota la noblesa russa va quedar dividida en estrats molt diferenciats, i fou possible l'ascens o descens en aquesta escala mitjançant el desenvolupament en servei del tsar, es fixà més com a deure màxim dels nobles mostrar lleialtat total al seu sobirà; això era més important quan, com a producte de les reformes efectuades, Pere I el Gran, a diferència dels antics prínceps de Moscou o Kíev, sí que tenia la possibilitat real de castigar severament qualsevol boiar reticent a les seves ordres.
La cada vegada major dependència dels boiars respecte del tsar va causar que els nobles més rics aconseguissin establir-se definitivament a la nova capital russa, Sant Petersburg; tingueren així una major proximitat al tsar i majors privilegis derivats d'una relació estreta amb el sobirà, i en el medi rural la majoria dels boiars menys adinerats.
Vegeu també modifica
Nota modifica
- ↑ Nancy Shields Kollmann. Kinship and politics: the making of the Muscovite political system, 1345-1547. Stanford University Press, 1987, p. 37–. ISBN 9780804713405 [Consulta: 25 gener 2011].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boiar |