Obre el menú principal
Boira.
Boira sobre una carretera.

La boira o broma (i boirassa o bromassa quan és molt espessa; boirina o boirim quan és lleu) és una condensació d'aigua situada a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió.[1] Aquest fenomen meteorològic redueix la visibilitat horitzontal sobre la superfície, o a una part, a menys d’1 km.[2]

Per la seva formació és necessària l'evaporació abundant a la superfície del sòl i la immobilitat relativa de l'aire o la seua escassa turbulència. Quan augmenta l'escalfament solar o s'incrementa la velocitat del vent, desapareix la boira. La freqüència i intensitat del fenomen té una estreta relació amb el relleu (fons de les valls o conques tancades), de manera que tot i la radiació solar, de vegades, no arriba a desaparèixer del tot en dies sencers, ni tan sols a les hores centrals del dia. La constitució de la boira és idèntica a la dels núvols amb gotes d'aigua líquida. En realitat, es tracta d’un estrat en contacte amb el terra, i l’única diferència és el lloc de formació.[2]

ObservacióModifica

En cas de boira els aparells per al mesurament de la humitat relativa marquen valors propers al 100%. En conjunt, la boira és blanquinosa, llevat de les regions industrials, on pot tenir una tonalitat grisosa o groguenca, per la presència afegida de fums o partícules en suspensió.

De vegades, la posició de l'observador és enlairada i pot veure que la capa de boira no té gaire gruix. En les observacions és molt important identificar els objectes o elements geogràfics coneguts que actuïn de referència i se situïn a una distància inferior a 10 km del lloc de l'observació per ajudar a determinar la diferència entre la boira (visibilitat menor a un km) i la boirina, els fums o la calitja (entre 1 i 10 km). En certes circumstàncies, mirant-ho atentament, es poden veure les gotes d'aigua en suspensió. No hi ha una època de l'any on sigui més freqüent l'observació de la boira, i està molt lligada a la geografia de l'indret des d’on s'observa, malgrat tot, la meitat freda de l'any és l'època més favorable. En el cas de boires marítimes, la primavera i la tardor són les èpoques més propícies.[2]

EfectesModifica

Els principals efectes de la boira persistent són:

  • Estabilitzar la temperatura ambient en nivells baixos, inclòs per sota de 0°c, fent impossible l'alternança de temperatures dia/nit.
  • Dificulta la visibilitat, reduint la visió a vuit o deu metres en casos extrems. Quan la visibilitat supera un quilòmetre es considera boirina.[3]
  • Incrementa els efectes negatius de la contaminació atmosfèrica, per manca de ventilació.
  • Augmenta la sensació de fred de forma important.

TipusModifica

 
Boira matinal en una regió muntanyosa. La humitat retinguda en el bosc afavoreix l'aparició d'aquest tipus de boires.
 
Boira de vapor en ple estiu al riu Teno, a la frontera noruec-finesa.
 
Boira hivernal a la muntanya.

D'acord amb els processos físics de generació, es distingeixen diversos tipus de boires:

  • De radiació. Es formen pel descens de la temperatura de l’aire en contacte amb la superfície que es troba més freda, per efecte de la pèrdua de calor per radiació nocturna. Són pròpies de nits clares i estables, formant-se una inversió tèrmica en superfície; la baixada de la temperatura produeix en primer lloc rosada o gelada i a continuació estrats de boira, en transmetre’s el fred a les capes baixes de l’aire. Tot i que la formació requereix estabilitat atmosfèrica, és necessària la presència de vent feble, entre 3 i 10 km/h, que agiti lleugerament l’aire i afavoreixi la mescla, per difusió turbulenta, amb les capes immediatament superiors.[2]
  • D’advecció. Tenen lloc quan es refreden les capes superficials de l’aire que es desplacen horitzontalment. L’origen pot ser doble: pel desplaçament d’aire càlid i humit per sobre d’una superfície freda o per l’arribada d’una massa d’aire freda a sobre d’una superfície càlida. El primer cas és molt freqüent sobre el mar quan l’aire càlid transita sobre d’una àrea d’aigües fredes i es crea llavors una boira molt densa i estratificada a baixa altura, la seva intensitat depèn del contrast tèrmic entre l’aire càlid i l’aigua freda. El seu màxim desenvolupament s’afavoreix amb vents de velocitats entre els 6 i els 24 km/h, amb velocitats inferiors queda reduïda a un estrat superficial feble per manca de mescla a diferents nivells de l’aire i amb vents més forts, la boira s’eleva i dóna origen a cels tapats per núvols baixos. El segon tipus de boires d’advecció són les anomenades boires d’evaporació, són de poc gruix i aspecte fumejant i vaporós, es tracta d’un fenomen habitual en llacs d’aigües càlides en passar aire fred per sobre seu, o sobre els corrents oceànics càlids, o en qualsevulla zona costanera en temps de fort contrast entre el terra molt fred i el mar molt més càlid.[2]
  • Industrials. Són una varietat de boires de radiació típiques de fons de vall i depressions topogràfiques pròximes a ciutats i extensos nuclis industrials. En aquestes àrees la manca de ventilació per efecte de la topografia se suma amb l’emissió a l’aire de partícules higroscòpiques procedents de l’activitat urbana i fabril i es formen boires espesses, amb humitats de vegades alguns punts inferiors al 100%. La barreja de boira amb fums i altres contaminants dóna lloc al boirum, d’efectes nocius per a la salut.[2]
  • Frontals. S’associen al pas d’un front càlid per un territori. Aquest front ha d’estar molt a prop de la superfície. Són molt poc usuals a Catalunya.[2]

Algunes de les boires més espesses que poden reduir la visibilitat a tan sols uns pocs metres dipositen aigua sobre el terreny, com un fi plugim, són les anomenades popularment boires ploraneres o pixaneres.[2]

Boira gebradoraModifica

La boira gebradora és la formada per gotes d'aigua en subfusió que es congelen i es dipositen sobre els objectes amb què entren en contacte.

La boira gebradora és comuna a baixa altitud quan la situació de boira està acompanyada per temperatures ambientals per sota dels 0°C. En els cims de les muntanyes exposades a núvols baixos també és freqüent la boira gebradora. És equivalent a la pluja engelant i és del mateix tipus que el gel que es forma en els frigorífics que no són del tipus sense gel (no frost).

Un tipus de boira gebradora també es dóna en condicions de molt fred, a o per sota dels −35°C, i només és comuna a l'Àrtic i Antàrtic.

AviacióModifica

  • La boira redueix la visibilitat, i fins i tot causa que aeroports, i a vegades, carreteres, siguin inutilitzables, donat que la falta de visibilitat fa perillós el maneig de vehicles.
  • Algunes aeronaus poden volar amb boira mitjançant l'ús d'instrumentals incloent el radar meteorològic doppler.
  • En aeroports, s'ha intentat combatre la boira a través de l'ús de calor o dispersant partícules de sal en l'aire, la qual cosa ha tingut cert èxit en temperatures sota 0°C.

Comparació amb altres fenòmens meteorològicsModifica

Diferències entre aerosols de pols i d'aigua:

Meteor Visibilitat Humitat Aerosol
Boira <1 km 90-100% Aigua o gel
Boirina 1 a 10 km 80-90% Aigua o gel
Pluja <3 km 100% Aigua o gel
Plugim <1 km 100% Aigua o gel
Calitja >2 km < 80% Partícules sòlides
Broma <2 km < 80% Partícules sòlides

Símbols meteorològicsModifica

Símbol Nombre Descripció
11 Pegats de boira, de no més de 2 m sobre el terreny
12 Més o menys boira suau contínua, de no més de 2 m sobre el terreny
28 Boira o boira de gel, finalitzada 1 h abans
40 Boira a distància en el moment de l'observació, estenent-se a un nivell per sota de l'observador, però no a l'estació en l'hora precedent
41 Boira no contínua
42 Boira que permet veure el cel, aprimant en l'última h
43 Boira que fa invisible el cel, aprimant en l'última h
44 Boira que permet veure el cel, sense canvis aparents en l'última h
45 Boira que fa invisible el cel, sense canvis aparents en l'última h
46 Boira que permet veure el cel, començant o ja està espessa en l'última h
47 Boira que impedeix veure el cel, començant o ja està espessa en l'última h
48 Boira, cencellada, cel visible
49 Boira, cencellada, o boira gelada cel invisible

ReferènciesModifica

  1. «boira». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Boira». Meteocat. Gencat. [Consulta: 24 febrer 2015].
  3. Fontserè i Riba, Eduard. Assaig d'un vocabulari meteorològic Català. Institut d'Estudis Catalans, 1948, p. 17. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

  • «La boira» (video). Meteo K. TVC, Triacom Audiovisual, 2006. [Consulta: 26 febrer 2014].