Boleslau I de Polònia

polític polonès

Boleslau I el Valent (en polonès: Bolesław I Chrobry; 966 o 967 - 17 de juny de 1025), en el passat també conegut com a Boleslau I el Gran (en polonès: Bolesław I Wielki), de la Dinastia Piast. Fill de Miecislau I i de la seva primera muller, la princesa de Bohèmia Dobrawa. Governant com a Duc de Polònia, 992-1025, i com a Rei de Polònia el 1025.

Infotaula de personaBoleslau I de Polònia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pl) Bolesław I Chrobry Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement967 Modifica el valor a Wikidata
Poznań Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juny 1025 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Gniezno Modifica el valor a Wikidata
SepulturaArchcathedral Basilica of St. Peter and St. Paul (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rei de Polònia
18 abril 1025 (Gregorià) – 17 juny 1025 (Gregorià)
← cap valor – Miecislau II Lambert →
–è Duke of Bohemia (en) Tradueix
març 1003 – 1004
← Boleslau III de BohèmiaJaromír (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuke of Bohemia (en) Tradueix
Duc de Polònia
Rei de Polònia Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Piast Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJudit d'Hongria
Henilda von Meissen (en) Tradueix
Thyre de Danemark
Oda of Meissen (en) Tradueix
Emnilda de Lusace
Hodica (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParellaPredslava Vladimirovna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsBezprym
 ( Judit d'Hongria)
Matylda (en) Tradueix
 ( Oda of Meissen (en) Tradueix)
unknown daughter (en) Tradueix
 ( Emnilda de Lusace)
Otto Bolesławowic
 ( Emnilda de Lusace)
Regelinda (en) Tradueix
 ( Emnilda de Lusace)
Miecislau II Lambert
 ( Emnilda de Lusace)
N.N. córka Bolesława Chrobrego (ast) Tradueix
 ( Emnilda de Lusace) Modifica el valor a Wikidata
ParesMiecislau I de Polònia Modifica el valor a Wikidata  i Doubravka de Bohèmia Modifica el valor a Wikidata
GermansGunhilda, Sígrid l'Altiva, Lambert Mieszkowic (en) Tradueix, Mieszko Mieszkowic (en) Tradueix, Świętopełk Mieszkowic i Gunzelin de Misnie Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

El 984 Boleslau es casava amb Henilda, filla de Rikdag (o Riddag, Ricdag), margravi de Meissen. Posteriorment es casava amb Judith, filla de Geza, Gran Duc d'Hongria; llavors Enmilda, filla de Dobromir, Duc de Lusàcia (la seva filla Regelinde esdevenia la muller d'Hermann de Meissen); i finalment Oda von Haldensleben, una altra filla del Margravi de Meißen. Les seves mullers l'aguantaven fills, incloent-hi Bezprym, Miecislau II i Otó; i una filla, Mathilde. Després de la mort del seu pare al voltant de 992, Boleslau va d'expulsar la segona muller del seu pare, Oda, i els seus fills, i unir el país una altra vegada.

El 997 Boleslau enviava a Adalbert de Praga a Prússia, al Mar Bàltic, en una missió per convertir els pagans prussians al cristianisme - un intent que acabaria amb el martiri d'Adalbert[1] i la subsegüent canonització.

Del seu pare, havia heretat el seu principat, centrat en Gran Polònia, al llarg de la vall del riu Warta, molt més petit que l'actual Polònia. Pel 997, Boleslau ja posseïa Silèsia i Pomerània (amb la seva ciutat principal, Gdańsk) i Petita Polònia (amb la seva ciutat principal, Cracòvia). El 999 Boleslau annexionava la Moràvia actual, i el 1000 o 1001, parts de l'Eslovàquia actual.

El 1000, l'emperador Otó III, de camí de pelegrinatge a la tomba d'Adalbert de Praga a Gniezno, va investir Boleslau amb el títol de Frater et Cooperator Imperii ("Germà i Cooperador de l'Imperi"). Alguns historiadors manifesten que l'emperador també atorgava una corona reial a Boleslau. Durant aquella mateixa visita, Otó III acceptava l'estatus de Gniezno com a arxibisbat.

Després de la mort inoportuna d'Otó III als 22 anys el 1002, durant les disputes sobre la successió al tron Imperial Boleslau conqueria la Marca de Meissen i Lusàcia, arrabassant territori imperial. Ell i el seu pare donaren suport a Enric II de Baviera contra Otó, i Boleslau ara acceptava l'accessió, com a emperador d'Enric II, fill d'Enric II de Baviera.

Boleslau conqueria, i es feia Duc de Bohèmia, apoderant-se del duc Boleslau III, empresonant-lo en una fortalesa de Polònia fins que aquest morí,[2] i de Moràvia el 1003 i 1004, governant com Boleslau IV l'Arrissat.

 
"Coronació del Primer Rei de Polònia", de Jan Matejko, 1889, oli sobre tela, Castell Reial, Varsòvia.

A instàncies del seu gendre Sviatopolk I de Kíev, el duc polonès va intervenir en els seus afers: no solament expulsava Iaroslav I de Kíev, sinó que possiblement desplegava les seves tropes a la capital russa aproximadament durant mig any.[3] Era durant aquesta campanya que Boleslau annexionava la Rutènia vermella.

Les guerres intermitents amb el Sacre Imperi Romanogermànic acaben amb la Pau de Bautzen el 1018, annexionant Sorb, Meissen i Lusàcia.[4] L'emperador Enric II obligava a Boleslau a comprometre el seu feu una altra vegada a canvi de les terres que retenia. Després de la mort d'Enric el 1024, Boleslau era coronat rei (1025), alçant Polònia a la posició de regne. Era doncs el primer rei polonès, havent estat els seus predecessors "prínceps".

Boleslau va enviar un exèrcit el 1015 per ajudar el seu amic, i probablement nebot, Canut II de Dinamarca en la seva conquesta d'Anglaterra.[5]

El fill de Boleslau, Miecislau II Lambert, era coronat rei immediatament a la mort del seu pare.

Referències modifica

  1. Baronas, Darius. The conversion of Lithuania: from pagan barbarians to late medieval Christians (en anglès), 2015. ISBN 978-609-425-152-8. 
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 1395 (ISBN 84-239-4508-1)
  3. «Yaroslav the Wise» (en anglès). Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 28 desembre 2023].
  4. Schneidmüller, Bernd. Die deutschen Herrscher des Mittelalters. Historische Portraits von Heinrich I. bis Maximilian I. (919–1519) (en alemany). Beck, 2003, p. 110. ISBN 3-406-50958-4. 
  5. Lawson, M. K.. Cnut – England's Viking King (en anglès). 2nd ed.. Tempus, 2004, p. 49. ISBN 0-7524-2964-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boleslau I de Polònia