Obre el menú principal

Bombardeig de Barcelona (1842)

El Bombardeig de Barcelona va tenir lloc el 3 de desembre de 1842.

Infotaula de conflicte militarBombardeig de Barcelona (1842)
Bombardeig de Barcelona (1842) (Catalunya 1659-1716)
Bombardeig de Barcelona (1842)
Bombardeig de Barcelona (1842)
Bombardeig de Barcelona (1842) (Catalunya 1659-1716)
Coord.: 41° 24′ 7″ N, 2° 10′ 0″ E / 41.40194°N,2.16667°E / 41.40194; 2.16667
Revuelta en Barcelona en 1842.jpg
La revolta de Barcelona
Tipus batalla i bombardeig
Data 3 de desembre de 1842
Coordenades 41° 24′ 07″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.40194444°N,2.16666667°E / 41.40194444; 2.16666667
Lloc Barcelona
Estat Espanya
Resultat Victòria governamental
Bàndols
Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya Catalunya Junta revolucionària
Comandants en cap
Badera de guerra espanyola (1785-1931) Antonio van Halen y Sarti
Baixes
Entre 20 i 30 morts
Modifica les dades a Wikidata

La política lliurecanvista del regent Baldomero Espartero, i els perjudicis que provocava en la indústria i els treballadors havia portat a una revolta civil a Barcelona,[1] i l'exèrcit va haver de refugiar-se al castell de Montjuïc

El capità general Antonio van Halen y Sarti va ordenar el bombardeig artiller de la ciutat des d'aquesta posició amb un miler aproximat de projectils. L'acció artillera va ser indiscriminada, provocant incendis per tota la ciutat. L'operació es va iniciar abans del migdia i va concloure en la seva primera etapa a prop de les dues de la tarda. Es va reprendre dues hores després quan diversos edificis públics i privats cremaven o havien estat derrocats i es recollia per la població als ferits. A les 6 de la tarda van sortir dues comissions de ciutadans, una de la ciutat i una altra de la Barceloneta, es van dirigir a la caserna general per demanar que se suspenguessin les hostilitats i oferint la submissió de la Ciutat. La junta revolucionària demanava el cessament de l'atac per cedir la plaça i l'exèrcit va exigir la prèvia rendició i lliurament dels responsables de la revolta. A la mitjanit, els negociadors havien arribat a un acord amb Van Halen i es va donar per conclòs el bombardeig. El balanç final va llançar 1.014 projectils llançats, 462 edificis destruïts o danyats i entre 20 i 30 morts.

D'aquest episodi se'n recorda el paper del diplomàtic francès Ferdinand de Lesseps, que aconseguí entrevistar-se amb el cap de les forces repressores per tal que s'aturessin els bombardejos, que fossin alliberats nombrosos detinguts i que s'esmorteís la multa que hom pensava imposar a la ciutat. Aquestes actuacions motivaren que anys després (1895) Barcelona li dediqués una de les places més grans i emblemàtiques, la que tothora duu el seu nom.

ConseqüènciesModifica

Les mesures dictades pel capità general Antonio van Halen y Sarti, consistents en la declaració de l'estat d'excepció, lliurament d'armes, aplicació de fortes multes a la ciutat i a les persones que no col·laboressin, i la dissolució de la Milícia Nacional[2] varen provocar una reacció contrària als objectius que es pretenien. Molts grups socials es posaren en contra del règim del general Baldomero Espartero i aquest va dimitir com a Regent i va haver de fugir a Anglaterra l'any 1843.

Una nova revolta l'any següent provocà un nou bombardeig, aquest cop centrat contra les drassanes i les muralles.[3]

ReferènciesModifica

  1. (castellà) Celia Romea Castro, Barcelona romántica y revolucionaria: una imagen literaria de la ciudad, p.121-122
  2. Diario de Barcelona, p.4521-4522, 6 de desembre de 1842
  3. Estanislau Roca, Montjuïc, la muntanya de la ciutat, p.55