Bonaldo Giaiotti (Ziracco, 25 de desembre de 1932 - Milà, 12 de juny de 2018) va ser un baix operístic italià, especialment associat amb el repertori d'aquest país.

Infotaula de personaBonaldo Giaiotti
Biografia
Naixement25 desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Ziracco (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juny 2018 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuBaix Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0316064 Musicbrainz: df9b42d1-fb89-4ae4-889f-e2334a804ef2 Discogs: 1279686 Allmusic: mn0001652050 Modifica el valor a Wikidata

Estudià a la seva ciutat nativa i més tard a Milà amb Alfredo Starno, i hi debutà al Teatro Nuovo el 1957. Després de cantar amb èxit diverses òperes a Itàlia, va fer el seu debut americà a Cincinnati, com a Basilio a El barber de Sevilla, el 1959.

A l'any següent, el 24 d'octubre de 1960 feu el seu debut a la Metropolitan Opera de Nova York, i romangué 25 anys a la companyia, cantant-hi uns 30 papers en més de 300 actuacions, fent de Raimondo a Lucia di Lammermoor, Ramfis a Aida o Timur a Turandot. També va cantar de Padre Guardiano a La forza del destino, Felip II a Don Carlo, Ferrando a Il trovatore, Miller a Luisa Miller, Zaccaria a Nabucco, Giorgio a I puritani, Alvise a La Gioconda, Rei Heinrich a Lohengrin, etc.

També va fer aparicions com a convidat en altres teatres importants, com l'Òpera Lírica de Chicago, l'Òpera Garnier de París, l'Òpera de l'Estat de Viena, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'Òpera de Zuric, la Royal Opera House de Londres, etc. Des de 1963 fins a 1995, fou convidat regularment al Festival de Verona, on hi destacà interpretant-hi l'Attila de Verdi el 1985. Sorprenentment, no debutà a La Scala de Milà fins al 1986, com a Comte Rodolfo a La sonnambula.

Giaiotti també cantà papers no italians, notablement el Gran Sacerdot a Die Königin von Saba de Károly Goldmark (el 1991 al Teatro Regio de Torí, Cléomer a Esclarmonde de Massenet (gener de 1993, al Teatro Massimo, Cardenal de Brogni a La Juive de Halévy, i l'anabaptista a Le Prophète de Meyerbeer, i, una vegada més el Rei Heinrich a Lohengrin de Richard Wagner (el 1976 i 1980 a la Metropolitan Opera).

La seva veu uniformement produïda, bonica i sonora el feia un dels baixos davanters de la seva generació.

Referències i fonts modifica