Obre el menú principal

Bonastre

municipi de Catalunya

Bonastre és un municipi de la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia al Tarragonès.

Infotaula de geografia políticaBonastre
Bandera de Bonastre Escut de Bonastre
Bandera de Bonastre Escut de Bonastre
Església de Santa Magdalena (Bonastre) - 1.jpg

Localització
Localització de Bonastre respecte del Baix Penedès.svg
 41° 13′ 19″ N, 1° 26′ 27″ E / 41.221944444444°N,1.4408333333333°E / 41.221944444444; 1.4408333333333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
ComarcaBaix Penedès
Població
Total 687 (2018)
• Densitat 27,48 hab/km²
Llar 17 (1553)
Gentilici Bonastrenc, bonastrenca
Geografia
Superfície 25 km²
Altitud 177 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Ester Bartra i Urpí Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal 43884
Fus horari
Codi de municipi INE 43030
Codi territorial IDESCAT 430304
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Entitat de població Habitants
Bonastre (Nucli i disseminat) 495
Font de la Gavatxa, la 20
Vinya de Bonastre, la 172

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
12 15 17 174 457 886 858 890 779 733

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
676 598 529 479 451 408 284 279 269 293

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
303 328 319 387 440 534 642 640 651 622

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
639 687 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

GeografiaModifica

El territori del terme municipal de Bonastre és el més oriental dins la comarca del Baix Penedès, als límits del Tarragonès i l’Alt Camp. Fins gener de 1990 el municipi pertanyia a la comarca del Tarragonès, data en què va ser adscrit a la del Baix Penedès.

 
Font de Santa Magdalena, Bonastre

Dins del Catàleg del Paisatge de Catalunya, el municipi dóna nom al territori emmarcat per la divisió paisatgística “Massís de Bonastre”, ja que ocupa el centre geogràfic d’aquestes muntanyes entre el riu Gaià, la plana del Penedès i el litoral mediterrani.

El terme municipal té una superfície de 24,9 Km2 i l’envolten, fent partió en sentit horari, els termes municipals de Masllorenç, Albinyana, Vendrell, Roda de Berà, Creixell, La Pobla de Montornès, Vespella de Gaià, Salomó i Montferri.

El nucli principal de població està enclavat en un gran fondal que davalla, de Nord a Sud, fins a l’estret de l’Aguilera, on el torrent homònim discorre ja fora dels límits del terme.

Aquest ample fondal solcat per petits torrents, tots ells tributaris de l’Aguilera, està envoltat per turons i muntanyes amb cims aplanats que, llevat del Puig de Sant Antoni (408m) ja en el terme municipal d’Albinyana, no sobrepassen els 400m d’altitud. En contrast amb el pròxim litoral mediterrani, és un territori relativament enlairat i alhora aïllat de les planes i sectors altament urbanitzats que trobem més enllà d’aquestes muntanyes.

La part septentrional del terme s’obre cap al Nord des del lloc anomenat Els Plans, davallant per camps de vinya, olivera i ametller cap al Gaià i l’Alt Camp.

 
Església parroquial de Santa Maria Magdalena de Bonastre

Els orígens i el nom de BonastreModifica

L’ocupació humana del territori del terme de Bonastre era ja efectiva en el període Eneolític (2500 aC) quan els humans començaren a viure en assentaments estables. Més endavant en l’època antiga, la proximitat de Tarragona i el pas de la Via Augusta, per l’Arc de Berà, a escassos quilòmetres en línia recta, van fer del terme de Bonastre un lloc de conreus d’olivera amb centres agrícoles i cementiris documentats a Cal Lluïsot i a la Torreta.

Després del període de conquesta i repoblació de la Catalunya Nova, l’Abadia de Sant Cugat va consolidar un llarg període d’expansió per les terres del Penedès (1209). L’any 1296, Bonastre (Alastro) ja és una parròquia independent de la d’Albinyana. (Latorre. J, 2016).

El 1369, Bonastre ja comptava amb 64 focs i gaudia de personalitat pròpia. El territori era governat per un batlle depenent de l’Abadia de Sant Cugat.

El 1382 passà a jurisdicció reial i el bonastrenc Arnau Estella fou nomenat batlle per Pere III, encara que la dependència reial durà ben poc, ja que el 1405 el poble retornà de nou a mans de l’Abat.

Una hipòtesi conté que el nom primitiu de Bonastre prové del llatí “oleastre” terra d’oli. Es troba documentat per primera vegada “Alastro” en un testament de l’any 1011 i més endavant “Alastre” en un document de venda de l’any 1023 (Mercadé J. 2017).

És un nom d’origen incert segons el Nomenclator Oficial de Toponímia Major de Catalunya, (fitxa 166 NOTMC, 2007).

En el capbreu de 1694 (ACBP), al títol ja s’hi escriu: “Cabreu del lloch de Sta Madalena de Bonastra”.

Festes i celebracionsModifica

Festa Major Gran: 22 de juliol, Santa Maria Magdalena

Festa Major Petita: 22 de maig, Santa Quitèria

Fira de Bonastre: el cap de setmana anterior al de la Festa Major. Una mostra d'artesania, producció agrària i gastronomia

que ja compta amb 10 edicions.

Bonastrencs i bonastrenques il·lustresModifica

  • Josep Sanabre i Sanromà (Bonastre, 10 de novembre de 1892 - Barcelona, 18 d'abril de 1976). Fou un historiador i arxiver de l'arquebisbat de Barcelona. Durant els 46 anys que va ser arxiver va ordenar les sèries i va fitxar més d'un milió de documents.De les seves publicacions destaca "El Tractat dels Pirineus i els seus antecedents", La acción de Francia en Cataluña 1640-1659, la Guia de l'Arxiu Diocesà de Barcelona (Barcelona 1934) i El Archivo Diocesano de Barcelona (Barcelona 1947)
  • Teresa Calaf i Miracle ( Bonastre, 20 de desembre de 1871 - Cullera (Ribera Baixa), 19 d'agost de 1936) Va néixer a la masia de cal Pié de Bonastre. L’any 2001 Maria Teresa Calaf va ser beatificada pel papa Joan Pau II, junt amb 233 persones més. A Bonastre li dedicaren i li canten uns goigs (Arasa i Ferrer, J. 2016)
  • Josep Maria Marlès i Bacardit (Barcelona, 1 de desembre de 1912 — Barcelona, 25 de desembre de 2004) Molt vinculat a Bonastre (el Baix Penedès), fou alcalde d’aquest municipi entre el 1944 i el 1957. Poeta i traductor de clàssics.En el seu darrer llibre de poemes Estances d’amor (1991) inclogué versions de Prudenci, Leopardi i Poe, entre d’altres. El 1988 adaptà una selecció de Poemes de Hölderlin escrits en esquemes grecollatins, escassament coneguts en català, dels quals ja havia traduït “L’arxipèlag” per a la revista Reduccions el desembre de 1986.


Punts d'interèsModifica

1. Casa Fontanilles, (Pl. Major) s.XV a XIX 1853 X: 369228.7 m - Y: 4564428.6 m (ETRS89 UTM 31N) La Casa Fontanilles, a la plaça major, és sens dubte una de les cases més antigues de Bonastre. Podem dir que els Fontanilles van ser una de les primeres nissagues de pobladors durant l’Edat Mitjana, un cop guanyades les terres als sarraïns. Els fonaments de la casa, poc semblant a la que ara veiem, daten de les darreries del segle XIV. Amb tot, està inventariada al Patrimoni Arquitectònic de Catalunya pels rics esgrafiats de la façana que van ser realitzats el 1851 i que van ser restaurats pels propietaris ara fa pocs anys. És una casa senyorial de la qual observem el seu exterior però que, com tota casa antiga, guarda en el seu interior una llarga història.

2. Església parroquial de Sta. Maria Magdalena. 1270 / Barroc 1833 X: 369312.5 m - Y: 4564596.8 m (ETRS89 UTM 31N) Va ser construïda entre els anys 1833 i 1850 d’estil barroc classicista de planta de creu, en una sola nau coberta de volta de canó dividida en tres trams amb capelles laterals comunicades entre si. Conté el sagrari forjat, i el baptisteri, obres de Josep M. Jujol (1944).

3. Casa del Delme (Carrer Major) 1167-1300 X: 369167.3 m - Y: 4564299.3 m (ETRS89 UTM 31N) La Casa del Delme ( Cal Ferrer) a “la Placeta” és potser una de les cases més antigues que es conserven al poble. Anomenada del Delme perquè de s’hi recollien els tributs (delmes) que imposava l’abat i el Monestir de Sant Cugat que van ostentar durant llargs períodes la jurisdicció de moltes terres i llocs de la comarca. També durant molts anys hi havia instal·lada la ferreria, d’aquí el sobrenom de Cal Ferrer. L’edifici devia ser una casa forta bastida sobre un ressalt a mode de muralla. Possiblement disposava d’una torre o construcció més elevada. Actualment està dividida entre 3 propietats. Exteriorment s’hi aprecien arcs i finestrals, alguns d’ells parcialment restaurats i en el seu interior encara reposen els apuntats típics del gòtic tardà.

4. La Societat (1931) X:369261.3m Y:4564191.9m ( UTM31N - ETRS89) Edifici rehabilitat construït per la Societat de Germanor 1930 durant el període de la Segona República que va suposar un fervor cultural arreu de Catalunya que a Bonastre es va concretar amb la fundació de la Societat de Germanor de Bonastre. De caràcter apolític i compromesa amb la vida cultural del poble, va desaparèixer l’any 1939 quan, amb l’entrada de l’exèrcit es van requisar les claus del local. (Sánchez Pié, N. 2014).

5. El Molí. Obra industrial popular (Torrent de l’Aguilera) 1562 X: 369431.5 m - Y: 4563333.5 m (ETRS89 UTM 31N) El Molí fariner de Bonastre és un element del patrimoni històric i cultural únic al terme municipal. Ha format part de la història i la vida rural de Bonastre durant més de 400 anys. El Molí de Bonastre és excepcional en el territori per la reduïda conca hidrogràfica on es va edificar, possibilitant l’existència d’altres molins als termes de Roda de Berà i Creixell. Un molí fariner lligat a la riquesa de la força hidràulica i a la història de les lluites de l’aigua per a disposar de la seva energia. Un primer element integrant i origen del sistema hidràulic Bonastre-Roda.

Més punts d'interès a Bonastre

TradicionsModifica

Ball Parlat de Santa Magdalena. Recuperat el 2016 i representat, en la nova versió de Josep Mercadé Riambau, el 22 de juliol de 2017 després de 76 anys de la darrera representació.

Aguilots de Bonastre (Ball de Diables) des de 2005. La Colla de Diables de Bonastre s'ha anat consolidant fent sortides per la resta de pobles de la comarca i amb la participació en les festes importants de la localitat. El ball s'acompanya amb un nombrós grup de tabalers i tabaleres que anuncien el correfoc i marquen el ritme de la festa.

L'Àguila o Aguilot de Bonastre (Bèstia de Foc).El projecte de fer una bèstia de foc sorgeix de la colla de diables de Bonastre (Aguilots de Bonastre) en celebrar el cinquè aniversari, i finalment es materialitza el 21 de maig de 2010, quan van batejar l’Aligot.

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica