Bonifazio Asioli

compositor italià

Bonifazio Asioli (Correggio, Emília-Romanya, 30 d'abril de 1769 - 26 de maig de 1832) fou un compositor italià.

Infotaula de personaBonifazio Asioli
Andrea Appiani (1754- 1817 ) Ritratto del musicista Bonifacio Asioli (1805).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 agost 1769 Modifica el valor a Wikidata
Correggio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 1832 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Correggio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
14 març 1786 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, compositor, mandolinista, pedagog musical, musicòleg i teòric Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, música clàssica i música religiosa Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Battista Martini i Angelo Morigi Modifica el valor a Wikidata
InstrumentMandolina Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: c100528c-fb4b-4342-82b9-477524631ecb IMSLP: Category:Asioli,_Bonifazio Modifica el valor a Wikidata

Fou un talent precoç (als vuit anys havia escrit tres misses i diversos concerts i sonates) i comp. d'estil tan elegant com a correcte i pur, els seus tractats tècnics envers la música, si no ofereixen gran originalitat són molt metòdics i clars. La primera obra important d'Asioli és La Volubile (1785), òpera bufa, a la que seguí Cinna, partitura que cementà la seva reputació i li va valdre els nomenaments de director de la capella i cambra del virrei d'Itàlia, de Milà i de professor de composició i contrapunt del conservatori, component durant aquesta època gran nombre d'obres, tant sagrades com profanes, entre les que descollen llurs gracioses canzonette i duets, amb acompanyament de piano, tant delicats com inspirats i elegants i, on a més hi tingué alumnes com Carlo Evasio Soliva.[1]

Destacà com a concertista de clavicèmbal i fou professor de Carl Mozart, fill del gran compositor. Escriví, a més d'un curiós llibre titulat Observacions sobre el temperament dels instruments, Principi elementari di musica (Milà, 1809), L'Allievo al clavicèmbal, Elementi pel Contrabasso, Tratatto d'armonia e d'accompagnamento (Milà, 1813) Simfonia campestre, Il maestro di composizioni, etc.

BibliografiaModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1354. (ISBN 84-7291-226-4)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonifazio Asioli