Bonjour tristesse

(S'ha redirigit des de: Bonjour Tristesse)

Bonjour tristesse és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Otto Preminger estrenada el 1958. Alguns anys només després de la sortida del best seller Bonjour tristesse de Françoise Sagan, Otto Preminger es va envoltar dels principals actors de l'època amb David Niven al capdavant per restituir l'enterbolida atmosfera de la famosa novel·la. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaBonjour tristesse
Fitxa
DireccióOtto Preminger
Protagonistes
Deborah Kerr
David Niven
Jean Seberg
Mylène Demongeot
Geoffrey Horne
Director artísticRay Simm
ProduccióOtto Preminger
GuióArthur Laurents,
a partir de la novel·la de Françoise Sagan, Bonjour tristesse (1954)
MúsicaGeorges Auric
Dissenyador de soDavid Hildyard
Red Law
FotografiaGeorges Périnal
MuntatgeHelga Cranston
VestuariHubert de Givenchy
ProductoraWheel Productions (Estats Units)
DistribuïdorColumbia Pictures, Flash Pictures (França)
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1958
Durada94 minuts
Idioma originalanglès
RodatgeMònaco, París i Sant Tropetz Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre i en color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació13.200.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enAdieu-siatz tristor (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0051429 Filmaffinity: 856873 Allocine: 2242 Rottentomatoes: m/bonjour_tristesse Letterboxd: bonjour-tristesse Allmovie: v6612 TCM: 69338 TV.com: movies/bonjour-tristesse AFI: 52485 TMDB.org: 1937 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Cécile, 17 anys, viu a París amb el seu pare Raymond, un riquíssim i seductor vidu a la quarantena, que no li imposa cap restricció, ni amb els seus estudis. Agafant l'exemple del seu pare, la vida de Cécile només sembla futilitat: sortides a clubs amb flirts successius. Però alguna cosa s'ha trencat dins d'ella durant les seves últimes vacances a la Costa Blava. Des d'aleshores Cécile està trista i recorda... Amb el seu pare i la jove Elsa, amiga del moment d'aquest, s'havien instal·lat per a l'estiu en una magnífica vil·la envoltada de pinedes i donant al mar. El seu sojorn es presentava lluminós i alegre, amb la imatge de la rossa i alegre Elsa, ociositat alternant amb sopars a Saint-Tropez o vesprades a Montecarlo. I tot, fins a l'arribada d'Anne Larson, creadora d'Alta costura i altra temps amiga de la mare de Cécile i que Raymond ja no recordava haver convidat...[2]

Repartiment

modifica

Rodatge

modifica

Al voltant de la pel·lícula

modifica

Mylène Demongeot:[5]

« Preminger, sempre apoplèctic, xerraire, eructa, no para. Tot el dia. Tothom està aterrit. [...] Curiosament, no tinc por d'ell. [...] Durant aquest temps, la gentada comença a arribar i, gairebé tots els vespres, tenim una projecció del treball efectuat els últims dies. Preminger és l'únic escenògraf que he conegut que surt de la sala absolutament boig de ràbia i insultant tothom. [...] Això exaspera molt David Niven, aquest cavaller perfecte que no diu mai una paraula més alta que l'altra. [...] Amb mi, David és extraordinari. Ve buscar-me i em diu :
- Va, anem a repetir-ho tots dos.
Tenim una llarga escena molt bona, molt graciosa (en anglès, és clar), en un dormitori, que Preminger té la intenció de rodar en un sol pla. I ho repetim sempre que tenim temps. [...]
- Però, David, com es fa que sigui tan simpàtic amb mi i que tingui la paciència de repetir tant?
Riu i la seva resposta esclata, directa:
- Però, petita, és molt simple... Com millor tu estaràs, millor estaré jo!
Bona lliçó !
Ell també m'ha donat una altra clau que tinc al meu cap per sempre:
- Petita, intenta recordar una bona cosa, una verdadera llei de la vida, veuràs... escolta'm bé: agafa't sempre el teu treball seriosament, però tu, no t'ho prens mai seriosament, mai, tot i que m'ho vas prometre.
No ho oblidaré mai. [...]
El pitjor per a Jean Seberg ha estat el rodatge de l'última escena quan, després de la mort d'Anne, la petita Cécile està sola a la seva cambra, confrontada al remordiment. Otto ha decidit rodar aquest últim pla instal·lant un tràveling molt llarg que arrencarà del fons del dormitori i s'aproparà lentament a la petita fins a arribar al primer pla de la seva cara, que desmaquilla maquinalment. Volia que, sense el menor moviment ni contracció muscular, llàgrimes s'escolessin sobre la seva cara impassible, com a mort. Fàcil de dir, no evident d'executar... El rodatge durarà la jornada sencera, sense deixar Preminger perfectament satisfet, les llàgrimes arriben massa de pressa o bé la cara s'ha crispat o bé les llàgrimes han colat també pel nas. La cara es torna vermella... Els ulls també... Es remaquilla, es neteja, es posen gotes als ulls i es recomença... Així tota la jornada... Finalment, tindrà una crisi nerviosa. [...]
Ja ho som, la pel·lícula s'acaba. [...] hi haurà encara alguns enllaços, una mica de doblatge a Londres, a l'estudi de Shepperton Pinewood, i estic orgullosa de mi perquè aconsegueixo doblar-me en anglès sense cap dificultat. Preminger està molt content. (Quina alegria!). [...]
La pel·lícula sortirà amb crítiques repartides, però, per a mi, és un verdader èxit. Un crític novaiorquès escriurà fins i tot: «Pot anar a veure aquesta pel·lícula res més que per aquesta actriu francesa de nom totalment impronunciable. » (sóc jo, sí, n'estic molt orgullosa!)
»

Referències

modifica
  1. esadir.cat. Bonjour tristesse. esadir.cat. 
  2. «Bonjour tristesse». The New York Times.
  3. Font: The TCM Movie Database Estats Units.
  4. A la vil·la i la propietat de Pierre Lazareff i Hélène Lazareff, precisat per Mylène Demongeot en la seva autobiografia Calaixos secrets , Edicions Le Pré aux clergues, 2001 ISBN 2842281314. La vil·la dita «La Fossette» porta el nom del promontori rocós sobre el qual és construïda la punta de La Fosette» prop de la platja d'Aiguebelle situada en el municipi de le Lavandou (veure les dimanches de Louveciennes , de Sophie Delassein), a ici.
  5. Extret de la seva autobiografia Calaixos secrets.