Boom (pel·lícula)

pel·lícula de 1968 dirigida per Joseph Losey
(S'ha redirigit des de: Boom!)

Boom o Boom! és una pel·lícula britànica dirigida per Joseph Losey, estrenada el 1968. És una adaptació cinematogràfica de l'obra The Milk Train Doesn't Stop Here Anymore de Tennessee Williams. Ha estat doblada al català.[1] La pel·lícula ha estat rodada dins el Parc Natural del Port del Comte a l'Alguer. A l'escena inicial el director fa un delicat regal a la ciutat catalana de Sardenya, inserint la popular cançó algueresa Lo Pais Meu de l'Antoni Cao, cantada per una de les cambreres de la protagonista.

Infotaula de pel·lículaBoom
Boom!
Fitxa
DireccióJoseph Losey
Protagonistes
Elizabeth Taylor
Richard Burton
Noel Coward
Director artísticRichard MacDonald
ProduccióJohn Heyman
Lester Persky
Norman Priggen
GuióTennessee Williams
MúsicaJohn Barry
FotografiaDouglas Slocombe Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeReginald Beck
VestuariTiziani
Douglas Hayward
Valentino per Elizabeth Taylor
ProductoraUniversal Pictures
DistribuïdorUniversal Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1968
Durada113 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost10.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0062751 Filmaffinity: 864837 Allocine: 2591 Rottentomatoes: m/1098812-boom Letterboxd: boom-1968 Allmovie: v85651 TCM: 69353 AFI: 23454 TMDB.org: 85765
Musicbrainz: d236c01c-6127-4fb7-8984-7960b4508286 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Sobre una illa volcànica de Sardenya a la mar Mediterrània de la qual és propietària, Flora Goforth una jove multimilionària excèntrica sis vegades divorciada viu envoltada de la seva família, que dirigeix com negocis. A ella el vigila un estrany guardaespatlles, el nan Rudi. Des que sap la seva mort pròxima, Flora passa el seu temps dictant les seves memòries a la seva secretària, fins als dies en què rep la visita d'un ésser estrany. Chris Flanders, que diu ser poeta i una mica gigoló, accepta la seva hospitalitat. No triga a descobrir que és de fet l'àngel de la mort.[2]

Repartiment modifica

Referències modifica

  1. esadir.cat. Boom. esadir.cat. 
  2. «Boom». The New York Times.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica