Borinot de les corretjoles

espècie d'insecte

El borinot de les corretjoles, barrinol de la corretjola o borinot gris (Agrius convolvuli) és una papallona nocturna de la família dels esfíngids. Es troba a Àfrica, Àsia i Europa, especialment en les zones meridionals del continent. Aquest lepidòpter és molt comú als Països Catalans.

Infotaula d'ésser viuBorinot de les corretjoles
Agrius convolvuli Modifica el valor a Wikidata
Agrius convolvuli - MHNT CUT 2010 0 470 - Gironde France - Male.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaSphingidae
TribuSphingini
GènereAgrius
EspècieAgrius convolvuli Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Protoparce convolvuli
  • Herse convolvuli
Distribució
Agrius convolvuli distribution map.svg
Modifica el valor a Wikidata

MorfologiaModifica

 
Borinot gris volant

El Borinot gris és l'esfíngid més gran, i alhora una de les papallones més grans, de l'Europa meridional, fent uns 8 cm del cap a la punta de la cua, amb una envergadura d'uns 14 cm. Té un cos ferm i poderós.

El seu color bàsic és grisenc amb dibuixos més foscos al cos i a les ales. L'abdomen té dues files de taques regulars a cada banda en colors molt delicadament marcats, rosa, blanc i negre. Però aquestes taques no són visibles quan l'animal es troba en la posició de repòs. Aleshores es pot camuflar perfectament sobre l'escorça d'un arbre o d'un mur de pedra.

Com la majoria dels esfíngids, vola a l'estiu, de maig a setembre. Té hàbits vespertins, preferint les hores crepusculars per anar a llepar el néctar de les flors. El borinot gris prefereix les flors oloroses que desprenen fragàncies agradables al capvespre; també l'hi agraden molt aquelles flors que tenen forma de trompeta, com les petúnies.

Té ales molt poderoses que l'hi permeten volar sobre les flors amb molta precisió sense tocar-les com si fos un colibrí. La seva trompa és desmesuradament llarga comparada amb el cos, arribant a ultrapassar els 10 cm de longitud.[1]

Cicle vitalModifica

 
Eruga

La femella del borinot gris pon els ous a les fulles de diverses espècies del gènere Convolvulus, d'ací el seu nom llatí Agrius convolvuli.

Les erugues mengen voraçment les fulles d diverses espècies de corretjola, plantes generalment considerades males herbes. Són de coloració molt variada, marró, blanca i verda. Com les erugues d'altres esfíngids, són relativament grans i tenen un apèndix similar a una banya en la zona caudal.

Acabat l'estat larvari, els borinots grisos passen l'hivern en estat de crisàlide entre les fulles seques i tiges de la corretjola. La crisàlide és marró rogenc i té la trompa ja molt visible.[2] Tot i que el borinot gris és pacífic i totalment inofensiu, a molta gent no l'hi agrada l'aspecte d'aquest animal fosc tan gran i s'espanten quan el veuen. Les llums nocturnes atreuen fortament el borinot gris i el desorienten. Sovint són víctimes dels fars dels cotxes a les autopistes. Així molts d'ells moren esclafats a l'estiu.

El borinot gris se sembla molt a (Manduca quinquemaculata), originari de l'Amèrica del nord.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. P.C. Rougeot, P. Viette (1978). Guide des papillons nocturnes d'Europe et d'Afrique du Nord. Delachaux et Niestlé (Lausanne). (francès)
  2. «Foto d'una crisàlide». Arxivat de l'original el 2007-06-25. [Consulta: 22 febrer 2009].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borinot de les corretjoles