Borinot de les lletereses
Borinot de les lletereses és el nom de dues espècies del gènere Hyles, papallones nocturnes de la família dels esfíngids que es troben als Països Catalans.
Hyles euphorbiae  | |
|---|---|
 Hyles euphorbiae | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Sphingidae |
| Tribu | Macroglossini |
| Gènere | Hyles |
| Espècie | Hyles euphorbiae Linnaeus, 1758 |
Distribució modifica
L'espècie septentrional (Hyles euphorbiae) té una distribució geogràfica més ampla, trobant-se des de Portugal fins a la Xina. Aquesta espècie es troba a la part continental dels Països Catalans, tot i que sovint a les zones costaneres les dues espècies coincideixen, sobretot al sud del País Valencià.
A Menorca ha estat descrita la subespècie H. e. balearica.[1]
Descripció modifica
El cos dels borinots de les lletereses és fort i pelut, amb tons suaus ocres i marrons. L'envergadura és de 70-85 mm. Vola ràpid i té una trompa molt llarga com la majoria dels esfíngids. És un animal força comú.
Les seves ales anteriors tenen una estria zigzagejant i nebulosa de color ocre clar sobre un fons més fosc. Les ales posteriors però, tenen una banda rosa o vermell clar sobre fons negre que contrasta amb els altres tons del cos. Aquests colors vius no es veuen quan el borinot es troba reposant.
-
Borinot de les lletereses ♂ -
Borinot de les lletereses ♂△ -
Borinot de les lletereses ♀ -
Borinot de les lletereses ♀△ -
Borinot de les lletereses meridional (Hyles tithymali)
Costums modifica
A la zona del Mediterrani el borinot de les lletereses apareix entre la primavera i finals de setembre en dues generacions. Els borinots surten al vespre a xuclar el nèctar de les flors, però de vegades es veuen també de dia.
La femella del borinot de les lletereses pon els ous sota les fulles de les plantes d'eufòrbia. Els ous venen amb una substància adhesiva que els fixa sota les fulles.
Les erugues totalment desenvolupades arriben a fer 7 cm de llarg. Tenen una coloració viva, de colors elegants, com vermell o taronja i negre, amb taquetes blanques. Les erugues dels borinots de les lletereses constitueixen un agent de control biològic contra les males herbes, car prefereixen menjar les fulles i bràctees de plantes euforbiàcies que es consideren mala herba i que creixen en erms i terrenys sorrencs, com la lleteresa Euphorbia esula.[2] L'elevada toxicitat de les lletereses no afecta les erugues d'aquests borinots.
La crisàlide és marró blanquinós amb un dibuix delicat en forma de xarxa. Es troba a poca profunditat sota la sorra.
Espècie meridional modifica
El Borinot de les lletereses meridional (Hyles tithymali) és molt similar però té una altra distribució geogràfica. Es troba a les Illes Balears, així com a les Canàries, Madeira i l'Àfrica del nord.
Els borinots de les lletereses meridionals volen d'abril a octubre en dues generacions. Són una mica més petits; l'envergadura de les ales és de 45-85 mm. Viuen en zones de dunes fins als 2.000 m d'altitud.
L'eruga té els mateixos costums que les de l'espècie septentrional. En general aquesta espècie es troba una mica més rarament.
Subespècies modifica
- H. t. tithymali (Boisduval, 1834)
- H. t. mauretanica (Staudinger, 1871)
- H. t. deserticola (Staudinger, 1901)
- H. t. gecki (de Freina, 1991)
- H. t. phaelipae (Gil-T. & Gil-Uceda, 2007)
- H. t. himyarensis (Meerman, 1988)
- H. t. cretica (Eitschberger, Danner & Surholt, 1998)
- H. t. sammuti (Eitschberger, Danner & Surholt, 1998)
Espècies relacionades modifica
- Hyles gallii — borinot de les espunyidelles
- Hyles livornica — borinot estriat
- Hyles nicaea
Referències modifica
- ↑ «Hyles euphorbiae balearica». Arxivat de l'original el 2012-07-06. [Consulta: 1r març 2009].
- ↑ Coombs, E. M., et al., Eds. (2004). Biological Control of Invasive Plants in the United States. Corvallis: Oregon State University Press, 254.
