Borinot del baladre
El borinot del baladre o Esfinx del baladre (Daphnis nerii - conegut abans com a Deilephila nerii) és una papallona nocturna de la família dels esfíngids. Daphnis nerii és una papallona migradora amb una distribució geogràfica molt àmplia, incloent grans parts de les zones temperades i tropicals d'Àsia i Àfrica. Aquest borinot es troba sovint als Països Catalans com a fruit de les seves migracions.[1]
Daphnis nerii  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Sphingidae |
| Gènere | Daphnis |
| Espècie | Daphnis nerii Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Deilephila nerii L.
|
| Distribució | |
 | |
Morfologia modifica
_cat_in_Hyderabad,_AP_W_IMG_9541.jpg)
El cos és fort i l'envergadura és de fins a 11 cm. Les seves ales anteriors duen dissenys molt delicats amb matisos verdosos, i tocs d violat i rosa, imitant fulles verdes que ajuden a camuflar l'animal de dia.
A la zona septentrional del Mediterrani el borinot del baladre adult apareix a l'estiu, provinent del Magreb. Individus migradors han estat recollits i observats a diversos indrets del litoral i prelitoral català, com a Blanes i a Celrà, entre altres llocs.[2]
Els borinots del baladre surten al vespre a xuclar el nèctar de les flors, preferint les de les espècies fragants com les flors del xuclamel i del lligabosc. Sovint les llums fortes els atreuen, romanent immobilitzats com si fossin estaquirots a murs il·luminats. Llavors són molt vulnerables.
Costums modifica
La femella d'aquest borinot pon els ous al baladre (Nerium oleander) i d'ací prové "nerii", el nom científic de l'espècie. El baladre és un arbust molt tòxic originari de la regió mediterrània, sovint utilitzat com a planta ornamental.
Les erugues viuen de les fulles del baladre malgrat la seva toxicitat. Tot i així també mengen fulles d'altres plantes de la família de les apocinàcies, així com de la sedera (Asclepias), el gessamí (Jasminum), la vinca, la gardènia, la rosa del desert (Adenium), i àdhuc de la vinya.
Les erugues petites tenen una talla de 8,5 a 15 mm; són de color blau cel, canviant de coloració a mesura que creixen. Quan estan totalment desenvolupades arriben a fer 8 cm de llarg. Aleshores són de color verd intens o verd groguenc i, com molts esfíngids, tenen un apèndix que sembla una banya a la zona caudal. Igual que les erugues del borinot morat duen unes taques grans sobre la pell que semblen ulls. Quan se sent amenaçada, l'eruga es posiciona de manera tal que la projecció del cos recorda al cap d'una serp. Sembla que aquesta postura de pretenuda agressió pot ser efectiva per a espantar ocells.
La crisàlide fa de 60 a 75 mm de llargada i és de tons rogencs i marronosos molt pal·lids. Es troba amagada per terra sota les fulles o la molsa, envoltada de fibres sedoses fins a l'eclosió.
Espècies relacionades modifica
- Daphnis hypothous, és una espècie molt similar que no es troba a Catalunya. Viu al subcontinent indi i a l'Àsia Sud-oriental.
- Borinot morat
- Borinot morat petit
Referències modifica
- ↑ «La Deilephila Nerii a Catalunya 1907». Arxivat de l'original el 2015-07-22. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ Daphnis nerii L
