Bou mesquer

El bou mesquer (Ovibos moschatus) és un bòvid que pot arribar a fer 2,3 metres de longitud i 1,5 metres d'alçada a l'espatlla. Pot pesar fins a 400 kg. És originari de l'àrtic americà, però també n'hi ha poblacions al nord d'Àsia i Europa.

• Vida familiar: ramats de 10–20 animals amb un mascle adult i diverses femelles amb les seves cries.
• Principals depredadors: llop i més rarament, l'ós blanc.
• Dieta: herbes, joncs, flors, fulles de matolls.

Bou mesquer

Ovibos moschatus
Dades
Període de gestació	8,5 mesos
Font de	Quiviut
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	29684
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Bovidae
Gènere	Ovibos
Espècie	Ovibos moschatus (Zimmermann, 1780)
Distribució
Difusió. En blau, les zones en què el bou mesquer ha estat introduït amb èxit al segle XX. En vermell, les zones tradicionals.

Ecologia i comportament

Es tracta una espècie nòmada que recorre perpètuament la tundra àrtica, desplaçant-se 2 km al dia de mitjana entre llocs d'alimentació. Els períodes de pastura s'alternen amb els de descans, d'aproximadament 2,5 hores cadascú. Al contrari que moltes espècies, el bou mesquer emigra des de les terres baixes i fresques d'estiu a elevats altiplans nus a l'hivern. El principal motiu n'és l'alimentació: els altiplans exposats no acumulen neu a causa dels forts vents, fent molt més fàcil l'accés a la matèria vegetal. Llavors la distància entre les zones d'estiu i les d'hivern normalment no supera els 80 km. El patró característic de defensa d'aquesta espècie és un anell, amb els petits amagats al centre i els adults encarats cap a l'exterior. Mentre que aquest sistema és extremadament efectiu contra els atacs del llop, l'ha convertit en un fàcil objectiu per als caçadors amb armes de foc. Els conflictes entre mascles es produeixen durant tot l'any, tot i que la freqüència és més elevada en l'època de zel.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bou mesquer