Bous al carrer
Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre en Catalunya,[1] sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. És molt típic de fer soltes de vaques, que és el mateix però emprant vaques. Si bé es pot fer a qualsevol moment de l'any, en general coincideix amb les festes patronals i la majoria es fan a l'agost.
Descripció modifica
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els carrers, típicament els més llargs i amples del vilatge, es tanquen amb unes tanques de ferro o fusta a cada entrada. Als costats dels carrers, s'hi munten els barrots i el corral que són gàbies amb engraellats de ferro, i seients situats a dalt. Aquests permeten de sortir i entrar fàcilment, i així es pot envestir el bou, fugir cap a dins i observar-lo sense perill. També es disposen barrots per dins del recinte, a l'obert, que permeten d'amagar-s'hi a dins, i algun "enganyador" (espai resguardat per una mampara de fusta, darrere la qual es refugia el torero o altra persona quan es veu perseguit pel bou en la plaça on se fan les curses de braus) o filar a dalt i així escapar del bou.
Quan tothom siga al seu lloc –els atrevits a baix, els més tímids a dalt– se solta un bou al carrer. L'espectacle consisteix a sortir al carrer des dels barrots (sortir a torejar), envestir l'animal i córrer a amagar-se entre les reixes de nou.
En són una varietat els bous a la mar practicats a Dénia, Benicarló i l'Ampolla, on en comptes del carrer hi ha uns enormes barrots, en forma d'arena, oberta a la mar. Aquí l'objectiu és de fer entrar el bou a l'aigua.
Polèmica de la crueltat modifica
Potser el que més caracteritza aquest espectacle és que, a diferència de la major part dels espectacles taurins, no es mata ni es fereix l'animal. Es prohibeix terminantment el maltractament físic, si no mental, del bou. Si bé, com que van lligats o porten foc a les banyes, alguns moren d'estrès. Una de les regles és que ningú no hi utilitze navalles, pals afilats o articles que feren malbé el bou, ni tampoc li poden llançar objectes. Tanmateix hi ha qui el critica en el sentit que l'objectiu és molestar i enrabiar el bou perquè perseguisca els participants. Si s'hi afegeixen els xiulets i espentes que rep dels espectadors, alguns consideren que la bèstia sí que pateix.[2] Malgrat tot açò, les festes dels bous gaudeixen d'un ample suport popular tant al sud de Catalunya[3] com al País Valencià,[4] i quan s'han vist amenaçades, hi ha hagut protestes i manifestacions.[5]
Referències modifica
- ↑ «Relació de les festes de bous a Catalunya.». Arxivat de l'original el 2013-09-27. [Consulta: 12 març 2008].
- ↑ Article sobre la crueltat dels bous al carrer.
- ↑ Soler i Amigó, Joan. Cultura popular tradicional. Pòrtic, 2001, p. 149. ISBN 8473067053.
- ↑ Roch, J. «Pueblos con bous al carrer este fin de semana» (en castellà). Levante, 23-10-2010. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «A la Catalunya independent “bous sí o bous no”?». La República, 19-04-2015. [Consulta: 17 gener 2022].
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bous al carrer |