Bova (Itàlia)
Bova (Χώρα του Βούα en grecànic, Vùa en calabrès[1] i en grec antic) és una ciutat italiana de 442 habitants de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a Calàbria, i inclòs en el circuit dels pobles més bonics d'Itàlia.[2]
 Bova | |||||
|---|---|---|---|---|---|
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Itàlia | ||||
| Regió | Calàbria | ||||
| Ciutat metropolitana | Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria | ||||
| Capital | Bova | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 457 (2018) | ||||
| • Densitat | 9,74 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 46,94 km² | ||||
| Altitud | 820 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Dia festiu | |||||
| Festa patronal | 5 de maig | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 89033 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0965 | ||||
| Identificador ISTAT | 080011 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | B097 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | comunedibova.it | ||||
.svg)
La petita ciutat és considerada la capital cultural de Bovesia, pel que fa a la cultura grega de Calàbria.
Geografia Modifica
La ciutat de Bova s'alça sobre el vessant d'un turó que s'eleva 820 m. s.n.m. i ocupa una superfície de 46,74 km².[3]
Història Modifica
Els orígens de Bova són molt antics com ho demostren les armes sílex trobades, corresponent al Neolític.
En els segles VIII-VI aC, degut al moviment migratori grec cap a l'oest, es varen fundar diverses colònies gregues al llarg de la costa de Calàbria, entre les quals es troba Bova, que segons la llegenda va ser fundada per una reina grega, que va desembarcar a la costa i va anar cap a l'interior, establint-se al cim del turó Bova, presumiblement a dins de l'antic castell.
A l'època grega, Bova va patir les conseqüències de la política dels locris de conquestes i guerres. Finalment va ser sotmesa a la tirania de Siracusa. Amb la victòria de Roma sobre Cartago, Bova va passar a mans dels romans, i va gaudir de la ciutadania romana. Però la calma no va durar molt de temps, ja que sent una regió massa exposada a la mar, va patir freqüents incursions bàrbares.
En 440, els vàndals, varen desembarcar a la costa de Basilicata, saquejant les ciutats costaneres. Després d'haver ocupat Sicília, varen organitzar batudes a Calàbria i els habitants de la costa es varen refugiar a les muntanyes, en llocs més segurs i inexpugnables. Raó per la qual es va fundar la ciutat de Bova.
Des del segle IX Bova va ser constantment assetjada pels sarraïns. Aquests, que venien de Sicília, on havien arribat devers l'any 829 d'Àfrica i d'Espanya, varen desembarcar al Cap Spartivento, i sovint, degut al mal temps, es veien obligats a romandre-hi; al no trobar lloc per a residir, van saquejar i devastar el territori de Bova. Un dels atacs sarraïns més devastadors va ser el 953, quan Bova va patir, sota el comandament directe de l'emir de Sicília, Hassan Ibu-Ali, l'atac per sorpresa i la matança de molts habitants, mentre que altres varen ser enviats, com esclaus, a Àfrica. De nou en 1075 els àrabs varen tornar a ocupar parts de Calàbria i Bova va ser sotmesa a un estricte setge.
A la ciutat s'accedia a través de dues portes amb torres, una la porta Ajo Marini i l'altre situada a prop de la catedral. L'acròpoli de la ciutat de Bova es va formar a partir de l'antiga catedral, el Palau Episcopal i les cases de les famílies riques i nobles. Fora dels murs hi havia dos pobles: Borgo di Rao i Borgo S. Antonio amb tres torres de defensa situades una després de l'altra, les quals només en queda una i en ruïnes.
Amb la dominació normanda, Bova va entrar en el període feudal. A l'època laico-normanda va seguir el feudalisme eclesiàstic-sueu i Bova va ser assignada a l'Arquebisbe de Reggio que la rep amb el títol de Comte fins al 1806.
El 1577 una terrible pesta va afectar el poble. Va arribar al port un vaixell de mercaderies i una dona va comprar teles valuoses que va exposar a la finestra durant la festa del Corpus Christi. Aquestes teles estaven infectades per la pesta. A causa de la calor es va propagar la pesta i va afectar a un gran nombre de ciutadans. La notícia de l'epidèmia es va estendre ràpidament als pobles veïns i Bova va ser aïllada prohibint tota mena de comerç. Aquest aïllament va originar molta fam i la mort de molts habitants.
Durant el segle xvi, hi va haver un ressorgiment de l'activitat depredadora turca contra la Itàlia meridional, fent necessària la seva defensa. Es va crear una línia de torres de vigilància al llarg de la costa de Calàbria.
El 1572, al port de Bova, es varen refugià dues tartanes cristians per escapar de la persecució d'un vaixell turc; els tripulants varen anar a buscar ajuda a Bova i el governador de la ciutat, al capdavant d'una gran multitud, va baixar al port esportiu. La batalla va durar diverses hores, i els turcs varen ser derrotats a la platja; el petit exèrcit de Bova va ser capaç de fer fugir el vaixell turc.
El 1783 un terratrèmol va causar danys considerables a Bova, valorats en cinquanta mil ducats.
Quan en 1799 els francesos instauraren a Nàpols la República Partenopea, no tot l'estat napolità en va formar part; la província de Reggio, incloent Bova, va romandre sota el domini dels Borbons. El cardenal Ruffo, al febrer de 1799, va desembarcar a Calàbria a la reconquesta del regne, essent comú en aquesta zona les bandes organitzades, les quals va reunir sota el seu comandament. Un dels primers pobles que varen respondre a la crida va ser Bova, on es va formar una gran grup de Sanfedistes (de la santa fe) que, a Reggio, s'uneix a les tropes del cardenal.
A més dels desastres naturals, Bova va patir, el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, un sever bombardeig per part dels aliats, que va danyar considerablement les estructures d'assentament.
Llocs d'interès Modifica
Sentiero della Civiltà Contadina Modifica
El Sentiero della Civiltà Contadina (Sender de la Vida Rural en català) és un museu a l'aire lliure a la ciutat de Bova, la capital de la regió grega de Calàbria, concebut i produït per Saverio Micheletta.
És un camí que serpenteja a través dels estrets carrers de la localitat i en el qual s'han instal·lat les principals eines de la cultura rural: les moles de molí d'aigua i tracció manual, premses, abeuradors per als animals, els queixals per prémer el raïm, premsa per extreure l'essència de bergamota i molts altres objectes pertanyents a l'antiga civilització agrícola.
Els treballs de construcció del museu varen durar al voltant d'un any: des de la idea inicial de juliol de 2014, el treball de recuperació dels instruments, la seva restauració i la seva instal·lació al poble, fins a la inauguració a l'agost de 2015. A més de la determinació de Saverio Micheletta, el sender ha vist la llum gràcies a molts ciutadans que han proporcionat molts dels objectes instal·lats, que des de feia dècades tenien abandonats en els seus camps.
El Sender de la Vida Rural és, sobre de tot, l'homenatge d'un home a les seves arrels.[4]
Altres Modifica
- La catedral: La seva construcció original es remunta als primers segles dC. Està dedicada a la Mare de Déu de la Presentació o "Isodìa", i és el resultat de successives reconstruccions i restauracions. L'interior és de tipus basilical amb tres naus. Els elements més importants són la Capella del Sagrament, construïda per artesans sicilians especialitzats en el processament de marbre de diversos colors, i l'estàtua de la Verge "Isodìa" amb el Nen, atribuït a Rinaldo Bonanno (1584), situat en un banc de marbre que reprodueix l'escut d'armes de Bova. Diverses excavacions han descobert nombroses tombes i l'antiga església normanda.
- El castell normando: Dels s. X-XI, en ruïnes, està situat aflorament rocós.
- La torre Normanda: Del s. XI, controlava una de les quatre portes d'accés a la ciutat.
- La chiesa di San Leo (L'església de San Leo): Del s. XVII, d'una sola nau amb capelles laterals, amb estucs del segle xix a les parets i un sumptuós altar major d'estil barroc, en el qual un nínxol policrom conté una estàtua de San Leo de marbre blanc realitzada per Pietro Bernini (1582).
- La chiesa del Carmine (L'església del Carme): Del s. XVII, és una bonica capella que va pertànyer a la família Mesiani. La façana principal d'estil tardo-renaixentista està definida per altes pilastres que sostenen una cornisa amb frontó triangular. El portal de pedra, construït pels treballadors locals, està rematat per l'escut d'armes, de marbre, de la família Mesiani.A dins hi ha un altar de marbre fi.
- La chiesa dell'Immacolata (L'església de l'Immaculada): Del s. XVIII té una porta de pedra la seva façana té una portada de pedra tallada d'estil barroc tardà, realitzada per artistes locals. Per sobre de la llinda hi ha una finestra d'arc rebaixat rematada amb l'escut d'armes de la família Marzano.
- La chiesa dello Spirito Santo (L'església de l'Esperit Sant): Del s. XVII, té la façana principal de formes simples i austera, amb una portalada de pedra tallada per artistes locals i d'estil renaixentista tardà. L'església va ser severament danyada pels terratrèmols de 1783, 1908 i 1928 i ara es troba en un estat d'abandó.
- Palaus: Entre els carrerons, molts edificis nobles donen testimoni de la importància d'aquest lloc. En general són de pedra i de maó i adornats a l'exterior amb pilastres, cornises, mènsules, i esplèndids portals d'entrada. Es poden destacar el palau Mesiani-Mazzacuva, construït a finals del s. XVIII i destinat a convertir-se en un centre cultural sobre la Magna Grècia; el palau Nesci Sant'Agata del s. XVIII que es troba a la plaça principal i és de propietat privada; i finalment el palau Tuscano del s. XIX, a la part alta del poble, que albergarà el Centre de Visitants del Parc Nacional d'Aspromonte.
Fonts Modifica
«Storia del comune» (en italià). Città di Bova. [Consulta: 11 febrer 2016].
«Bova» (en italià). Club de I Borghi più Belli d´Italia. Arxivat de l'original el 31 de juliol 2016. [Consulta: 11 febrer 2016].
Referències Modifica
- ↑ Dizionario di toponomastica. Storia e significato dei nomi geografici italiani. Milà: Garzanti, 1996, p. 94-95.
- ↑ «Bova» (en italià). Club de I Borghi più Belli d´Italia. Arxivat de l'original el 31 de juliol 2016. [Consulta: 11 febrer 2016].
- ↑ «Storia del comune» (en italià). Città di Bova. [Consulta: 11 febrer 2016].
- ↑ «Sentiero della Civiltà Contadina» (en anglès). [Consulta: 11 febrer 2016].
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bova |