Bovalar

Tros de terra tancat reservat al bestiar

Un bovalar, boalar o boveral és un tros de terra tancat reservat per al bestiar de llaurar i per als dels carnissers.[1][2] Als pobles medievals, eren un bé comú que junts amb les deveses, en l'organització territorial servien per a garantir l'abastament per a tothom i protegir contra la sobreexplotació.[3] De vegades s'utilitza com sinònim de devesa o vedat.[1]

Es troba en topònims com jaciment arqueològic El Bovalar, Bovalar de Sant Jordi, el Bovalar (Onda)[4] i molts altres.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bovalar». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. «boveral». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Fairén Guillén, Victor «Consideraciones jurídicas sobre los boalares de Aragón» (en castellà). Anuario de Derecho Aragonés, I, 1944, pàg. 399-432.
  4. Àlvaro Martí, Maria Teresa. «Bovalar». A: Estudi lingüístic de la toponímia rural d'Onda. 33. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2014, p. 221 (Estudis Filològics). ISBN 9788415443872. 

BibliografiaModifica