Obre el menú principal

Bràsides (Brasidas, Βρασίδας) fou un general espartà fill de Tel·lis (Tellis). Fou el general més important de la primera part de la Guerra del Peloponès. En el primer any de la guerra (431 aC) va introduir cent homes a Methone mentre era assetjada pels atenencs, i va aconseguir salvar la ciutat. Va rebre públicament l'agraïment del govern i el setembre fou nomenat èfor epònim.

Infotaula de personaBràsides
He became a target for every arrow.jpg
Biografia
Naixement segle V aC
Esparta
Mort 422 aC
Amfípolis
  Estrateg 

Activitat
Ocupació Militar
Conflicte Battle of Amphipolis Tradueix
Família
Mare Argileonis
Modifica les dades a Wikidata

El 429 aC apareix com un dels tres consellers que va ajudar a Gnem (Cnemus) després de la seva primera derrota a Formió. I després de la segona derrota al mateix lloc el seu nom apareix com un dels que va intentar sorprendre el Pireu.

El 427 aC va quedar sota comandament de Alcides, el nou almirall espartà, però dins l'equivalent a l'estat major, i el va acompanyar a Còrcira. Tucídides diu que després d'una primera victòria va demanar d'atacar la ciutat però no fou escoltat.

Després fou trierarca i va intentar desallotjar a Demòstenes de Pylos (425). L'any següent era a l'istme de Corint preparant una expedició a la península Calcídica però va haver d'auxiliar a Mègara que sense el seu ajut hauria caigut sens dubte en mans dels enemics.

El 424 aC amb un exèrcit de 700 ilotes i 1000 mercenaris, va arribar a Heraclea, i en una ràpida marxa a través de Tessàlia, es va unir a Perdicas II de Macedònia. Amb el rei macedoni, després d'una breu campanya contra Arribeu (Arrhibaeus), un vassall revoltat, va conquerir Acantos (Acanthus), Estageira (propera a l'anterior), Amfípolis (la ciutat més important de totes les tributaries d'Atenes en aquesta zona, conquesta que fou complementada amb un atac al seu port, Eion, que no va tenir èxit), Mircinos (Myrcinus), Galepsos, Esime (Aesyme) i altres ciutat de la península d'Atos, Torone i finalment l'expulsió de la guarnició atenenca de la fortalesa de Lequitos (Lecythus).

A la primavera del 423 aC es va concertar la treva amb Atenes i només un dia o dos abans va conquerir Escione (Scione) que s'havia revoltat. Bràsides va rebutjar que hagués estat conquerida després de la treva i la va conservar i encara va encoratjar la revolta de Mende, amb l'excusa de violacions per l'altra part. Tot seguit va tornar a ajudar a Perdicas II contra el rebel Arribeu (Arrhibaeus) que va acabar amb una perillosa però hàbil retirada i mentre Mende fou reconquerida pels atenencs. L'hivern del 423 al 422 aC va fer un intent d'ocupar Potidea.

El 422 aC Bràsides, sense reforços, es va haver d'enfrontar a un fort exèrcit atenenc dirigit per Cleó (Cleon). Els atenencs van ocupar Torone i Galepsos però Bràsides va poder salvar Amfípolis rebutjant als atenencs que van patir una seriosa desfeta en la qual va morir Cleó, però on Bràsides fou greument ferit.

Va morir poc després i fou enterrat a Amfípolis dins de les muralles, honor poc freqüent en una ciutat grega.