Bràsides

Bràsides (en llatí Brasidas, en grec antic Βρασίδας) fou un brillant general espartà fill de Tel·lis (Tellis). Va ser el general més important de la primera part de la Guerra del Peloponès. En el primer any de la guerra, el 431 aC, va introduir cent homes a Methone mentre era assetjada pels atenencs, i va aconseguir salvar la ciutat. Va rebre públicament l'agraïment del govern i al setembre el van nomenar èfor epònim, segons diu Xenofont.

Infotaula de personaBràsides
He became a target for every arrow.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Esparta (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort422 aC Modifica el valor a Wikidata
Amfípolis (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Estrateg
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBattle of Amphipolis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
MareArgileonis Modifica el valor a Wikidata
Premis

El 429 aC apareix com un dels tres consellers que va ajudar a Gnem (Cnemus) després de la seva primera derrota per Formió. I després de la segona derrota al mateix lloc el seu nom apareix com un dels que va intentar sorprendre el Pireu. Segurament el fracàs no va ser culpa seva.

El 427 aC va quedar sota comandament de Alcides, el nou almirall espartà, però amb un càrrec dins de l'estat major, i el va acompanyar a Còrcira. Tucídides diu que després d'una primera victòria va demanar d'atacar la ciutat però no el van escoltar.

Després va ser nomenat trierarca i va intentar desallotjar a Demòstenes de Pilos l'any 425, on va resultar greument ferit. Tucídides diu que va intentar saltar a terra, però per les seves ferides li va caure l'escut a l'aigua i es va desmaiar. va aconseguir tornar a la nau, però els atenesos van trobar l'escut que després van utilitzar en el seu trofeu. L'any següent era a l'istme de Corint preparant una expedició a la península Calcídica però va haver d'auxiliar a Mègara que sense el seu ajut hauria caigut sens dubte en mans dels enemics.

El 424 aC amb un exèrcit de 700 ilotes i 1000 mercenaris, va arribar a Heraclea, i en una ràpida marxa a través de Tessàlia, que li era hostil, es va unir a Perdicas II de Macedònia. Amb el rei macedoni, després d'una breu campanya contra Arribeu (Arrhibaeus), un vassall revoltat, va conquerir Acantos (Acanthus), Estagira (propera a l'anterior), Amfípolis (la ciutat més important de totes les tributaries d'Atenes en aquesta zona, conquesta que va complementar amb un atac al seu port, Eïon, que no va tenir èxit), Mircinos (Myrcinus), Galepsos, Esime (Aesyme) i altres ciutat de la península d'Atos, Torone i finalment l'expulsió de la guarnició atenenca de la fortalesa de Lequitos (Lecythus).

A la primavera del 423 aC es va concertar la treva amb Atenes i només un dia o dos abans va conquerir Escione (Scione) que s'havia revoltat. Bràsides va rebutjar que hagués estat conquerida després de la treva i la va conservar i encara va encoratjar la revolta de Mendes de Palene, amb l'excusa de violacions per l'altra part. Tot seguit va tornar a ajudar a Perdicas II en una segona expedició contra el rebel Arribeu (Arrhibaeus) que va acabar amb una perillosa però hàbil retirada i mentre Mende va ser reconquerida pels atenencs. L'hivern del 423 al 422 aC va fer un intent d'ocupar Potidea.

El 422 aC Bràsides, sense reforços, es va haver d'enfrontar a un fort exèrcit atenenc dirigit per Cleó (Cleon). Els atenencs van ocupar Torone i Galepsos però Bràsides va poder salvar Amfípolis rebutjant als atenencs que van patir una seriosa desfeta en la qual va morir Cleó, però on Bràsides va resultar greument ferit.

Va morir poc després i el van enterrar a Amfípolis, dins de les muralles, honor poc freqüent en una ciutat grega. Segons Pausànies, els habitants d'Amfípolis van honorar la seva memòria amb sacrificis anuals i amb la instauració d'uns jocs. Tucídides tenia una gran opinió de Bràsides com a militar, i deia que la seva eloqüència era molt infreqüent en un espartà.[1]

ReferènciesModifica

  1. Brasidas a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 502-503