Brígida d'Irlanda

Per a la santa sueca del mateix nom, vegeu: Santa Brígida de Suècia

Infotaula de personasanta Brígida d'Irlanda, o
de Kildare
Stbrigid.jpg
Vitrall, 1903 (Macon, Georgia, St. Joseph Parish Church) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ga) Naomh Bhríde Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementgaèlic: Bríd; anglès: Brigit, Bridget, Bridgit, Bride
451 Modifica el valor a Wikidata
Faughart (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 525 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Kildare Modifica el valor a Wikidata
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme cèltic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCristianisme i monastic life (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósSeguia la Regla de Sant Cesari
verge, abadessa
CelebracióEsglésia catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat1 de febrer: 14 de febrer (ortodoxos)
IconografiaCom a abadessa, amb un llibre i bàcul
Patrona deCopatrona d'Irlanda; ferrers, grangers; fills de mares solteres, nens maltractats; a Catalunya: velles vídues i fadrines

Discogs: 3582861 Modifica el valor a Wikidata


Santa Brígida de Kildare o Brígida d'Irlanda (Brigit, Bridget, Bridgit, Bríd o Bride) (ca. 451–525) va ser una religiosa irlandesa, monja, abadessa i fundadora de diversos convents. Venerada com a santa, és un dels sants patrons d'Irlanda, amb els sants Patrici i Columba d'Iona.[1]

BiografiaModifica

En la seva vida es barregen dades reals amb altres de llegendàries i provinents de la tradició oral. Una de les fonts principals és la Vita Brigitae de Cogitós, escrita cap al 650.[2]

Segons la tradició, Brígida nasqué a Faughart prop de Dundalk (comtat de Louth, Irlanda). Era filla d'un cabdill pagà de Leinster, Dubhthach, i de Brocca, una cristiana picta, esclava que havia estat batejada per Sant Patrici. Altres relats diuen que la mare de Brígida era natural de Lusitània i que havia estat raptada per pirates irlandesos i portada a l'illa a treballar-hi com a esclava. El nom que se l'imposà era el d'una deessa cèltica de la salut, la inspiració i el coneixement.[2]

Criada com a cristiana o convertida de jove, ben aviat es va sentir atreta per la predicació de Sant Patrici i va determinar, malgrat l'oposició del seu pare, de seguir la vida religiosa. Molt devota i caritativa, ajudava constantment els necessitats, donant-los els béns de la família, la qual cosa disgustava el seu pare. Finalment, va ser enviada a un convent on va viure com a monja.

Va prendre l'hàbit a Saint Mel. Es creu que va fundar diversos convents: Clara (Offaly), seguit d'altres i, sobretot, Kildare.[3] Cap a l'any 470, va fundar a Kildare una abadia doble, per a monjos i monges, a la plana de Cill-Dara ("església del roure"), essent la seva cel·la sota un gran roure. Trià com a regla les directrius escrites per sant Cesari d'Arle.[4] Com a abadessa del nou monestir, va tenir un considerable poder, ja que el monestir aviat esdevingué un dels més prestigiosos d'Irlanda. Va fer-se famosa per la santedat de la seva vida i per la seva saviesa i seny.

Va morir a Kildare cap al 525 i fou soterrada davant l'altar major de l'església abacial.

VeneracióModifica

Les seves restes van ser traslladades a Downpatrick, on van reposar juntament amb les dels altres patrons irlandesos, Sant Patrici i Columba de Iona. Les relíquies dels tres, perdudes, es trobaren el 1185 i van tornar a ser enterrades en 1186 a la Catedral de Down. El seu crani va ser portat per tres nobles irlandesos a l'església de São João Baptista de Lumiar (Lisboa, Portugal), on és encara.[5][6]

Té molta devoció a Irlanda, on és coneguda com a Maria dels Gaèl·lics. El seu culte va ser difós a Europa pels monjos irlandesos durant els segles VI-X. La festa, l'1 de febrer, coincideix amb la Candelera, festivitat de la Purificació de la Mare de Déu, considerada a Irlanda com el començament de la primavera.

LlegendesModifica

Brígida era molt caritativa i donava tot als necessitats, sense parar esment en el que era. Va arribar a donar a un pobre l'espasa del seu pare, incrustada amb pedres precioses, fet pel qual Dubhthach va adonar-se que el millor era permetre que es fes monja i continués la seva caritat al convent.

Una llegenda diu que el bisbe que va beneir la consagració de Brígida com a abadessa era ja molt gran i, sense adonar-se'n, va llegir per error el ritu de consagració d'un bisbe. Com que un cop fet no podia tornar enrere, Brígida i les abadesses successives de Kildare tenien una autoritat igual a la dels bisbes, fins al sínode de Kells de 1152.

Creu de Santa BrígidaModifica

Brígida va fer una creu amb joncs que va trobar al costat d'un home agonitzant, per tal d'assistir-lo en els últims moments i convertir-lo. Avui, és costum a moltes llars irlandeses col·locar una creu de Santa Brígida, feta amb herbes o tiges de plantes, al sostre de la casa, canviant-la cada 1 de febrer i cremant la creu vella a la llar de foc. Així, es diu, la casa està protegida dels incendis.

ReferènciesModifica

  1. Grattan-Flood, W. «St. Brigid of Ireland». A: The Catholic Encyclopedia. Robert Appleton Company, 1907. 
  2. 2,0 2,1 Joyce, Patrick Weston. «St. Brigit (or Brigid) - Wonders of Ireland». libraryireland.com, 1911. [Consulta: 3 abril 2022].
  3. Sellner, Edward C «BRIGIT OF KILDARE—A Study in the Liminality of Women's Spiritual Power». CrossCurrents, 39, 4, 1989, pàg. 402–419. ISSN: 0011-1953.
  4. Dalarun, Jacques. «Le Monachisme féminin au haut Moyen Age vu du XII siecle». A: Female Vita Religiosa Between Late Antiquity and the High Middle Ages: Structures, Developments and Spatial Contexts (en alemany), 2011. ISBN 978-3-643-90124-8. 
  5. Catháin, Séamas Ó «Hearth-Prayers and Other Traditions of Brigit: Celtic Goddess and Holy Woman». The Journal of the Royal Society of Antiquaries of Ireland, 122, 1992, pàg. 12–34. ISSN: 0035-9106.
  6. Jestice, Phyllis G. Holy People of the World: A Cross-cultural Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2004, p. 140-. ISBN 978-1-57607-355-1. 

Bibliografia i enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brígida d'Irlanda