Brasilianita
La brasilianita és un mineral de la classe dels fosfats. El nom li va ser donat per Frederick Harvey Pough i Edward Porter Henderson l'any 1945 per la seva localitat tipus, Brasil, on va ser trobada per primera vegada.
 Brasilianita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | NaAl₃(PO₄)₂(OH)₄ |
| Epònim | Brasil  |
| Localitat tipus | mina Córrego Frio, Linópolis, Divino das Laranjeiras, vall del Doce, Minas Gerais, Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BK.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BK.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.12 |
| Dana | 41.5.7.1 |
| Heys | 19.8.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics, poden ser fibrosos-radials o globulars formant druses |
| Estructura cristal·lina | a = 11,229 Å, b = 10,142 Å, c = 7,098 Å; β = 97,4°; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínic prismàtic |
| Color | verd clar, groc-verd, groc clar, incolor |
| Exfoliació | bona - bona en {010} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | vítria, subvítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 2,98 |
| Densitat | 2,98 g/cm³ (mesurada); 2,998 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,602 nβ = 1,609 nγ = 1,621 - 1,623 |
| Birefringència | δ = 0,019 a 0,021 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 71° to 75°, calculat: 72° to 76° |
| Dispersió òptica | r < v perceptible |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1945 |
| Símbol | Bzl |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
És un fosfat anhidre de sodi i alumini, amb anions addicionals d'hidroxil de fórmula química NaAl₃(PO₄)₂(OH)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls de brasilianita són allargats i prismàtics, és trencadís i té una fractura concoidal. Té una duresa a l'escala de Mohs de 5,5 i un pes específic de 2,98. Té una lluentor vítria i la seva ratlla és blanca. Comença a perdre el seu color quan s'escalfa a 200 °C i es torna incolor quan s'arriba a 300 °C.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brasilianita pertany a «08.BK: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 2:1, 2,5:1» juntament amb els següents minerals: medenbachita, neustädtelita, cobaltneustädtelita, curetonita, heyita, jamesita i lulzacita.
Els exemplars més purs poden ser tallats i utilitzats en joieria com gemmes de gran bellesa.[3]
Formació i jaciments modifica
Es troba en roques pegmatites de tipus granit amb minerals fosfats, on es forma per alteració hidrotermal. També en jaciments sedimentaris metamorfitzats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: moscovita, albita, fluorapatita, turmalina, whitlockita, quars, ambligonita, lazulita, augelita, bertossaíta, siderita o montebrasita.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brasilianita |
- ↑ «Brazilianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2014].
- ↑ Čobić, A.; Zebec, V., Scholz, R., Bermanec, V., & de Brito Barreto, S. «Crystal morphology and xrd peculiarities of brazilianite from different localities». Natura Croatica, 20, 1, 2011.
- ↑ «Brazilianite gemston information» (en anglès). Gemdat. [Consulta: 1r abril 2014].