Brauró (en grec antic Βραυρών) va ser una de les dotze ciutats més antigues de l'Àtica,[1] però mai va arribar a ser un demos tot i que va existir molts anys.[2] Al santuari consagrat a Àrtemis on es celebrava el festival anomenat Braurònia s'han trobat restes arqueològiques que daten de l'Hel·làdic mitjà, entre 2000-1580 aC. Segons una llegenda atenesa, Orestes i Ifigenia van deixar al santuari de Brauró l'estàtua d'Àrtemis que havien portat des de Tàurida. Les dones ateneses es dirigien al temple per celebrar una festa, de caràcter estrictament femení, en el curs de la qual, i per expiar la mort d'una ossa consagrada a la divinitat,[2][3] unes joves, que es denominaven osses, imitaven els gests del mencionat animal.[4]

Infotaula de geografia físicaBrauró
Brauron-2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusGreek sanctuary (en) Tradueix i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaMarkopoulos Mesogeas Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 37° 55′ 34″ N, 23° 59′ 37″ E / 37.9262°N,23.9937°E / 37.9262; 23.9937Coord.: 37° 55′ 34″ N, 23° 59′ 37″ E / 37.9262°N,23.9937°E / 37.9262; 23.9937
Dades i xifres
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia

Lloc webodysseus.culture.gr… Modifica el valor a Wikidata

A l'Acròpoli d'Atenes hi havia també un temple, el Santuari d'Àrtemis Braurònia on s'adorava aquesta divinitat amb un rituals semblants.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Brauró». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 3 setembre 2009].
  2. 2,0 2,1 2,2 Smith, William (ed.). «Attica. 91. Brauron». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 4 gener 2021].
  3. Devambez, Pierre. Diccionario de la civilización griega. Barcelona, Destino, 1972, p. 82. D.L. B.26323-72. 
  4. Aristòfanes, Els ocells, trad. Manuel Balasch, Barcelona: Fundació Bernat Metge, p. 137, ISBN 84 7225 063 6
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brauró