Braveheart és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mel Gibson, estrenada el 1995. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaBraveheart
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMel Gibson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMel Gibson, Alan Ladd Jr., Bruce Davey i Stephen McEveety Modifica el valor a Wikidata
GuióRandall Wallace Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJames Horner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn Toll Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSteven Rosenblum Modifica el valor a Wikidata
ProductoraThe Ladd Company i Icon Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures, InterCom i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena24 maig 1995 Modifica el valor a Wikidata
Durada177 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalAnglès, francès, llatí i gaèlic escocès
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost65.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació213.200.000 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic, drama, cinema bèl·lic, cinema d'acció i pel·lícula medieval Modifica el valor a Wikidata
TemaPrimera Guerra de la Independència d'Escòcia i William Wallace Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEscòcia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0112573 Filmaffinity: 395715 Allocine: 10080 Rottentomatoes: m/1065684-braveheart Letterboxd: braveheart Mojo: braveheart Allmovie: v134724 TCM: 69593 Metacritic: movie/braveheart TV.com: movies/braveheart AFI: 59836 TMDB.org: 197
Discogs: 90715 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

La pel·lícula retrata la figura històrica de William Wallace, guerrer, patriota escocès i heroi medieval. El director intenta conferir al protagonista una faceta més romàntica i idealista i menys sanguinària.

L'any 1280, Eduard I d'Anglaterra, anomenat "Longshanks" (Camesllargues), ha ocupat una bona part del Regne d'Escòcia, i la seva opressió porta a la mort al pare de William Wallace i al seu germà. Anys després, mentre Wallace ha estat criat a l'estranger pel seu oncle, els escocesos continuen vivint sota les lleis cruels de Longshanks. Wallace torna amb la intenció de viure com a pagès i evitar problemes.Wallace revifa un afer amb la seva amiga de la infantesa Murron, i es casen en secret per evitar el decret de primae noctis que el rei ha promulgat. Però després que Wallace ataqui un grup de soldats anglesos que intenten violar-la, el Xèrif del poble li talla públicament el coll a Murron abans que Wallace la pugui salvar. Un Wallace enfurismat, amb l'ajuda dels seus vilatans amics, mata la guarnició anglesa. Llavors talla el coll del xèrif amb la mateixa daga que ha matat Murron. Sabent que el senyor anglès local es venjarà, Wallace i els seus homes s'introdueixen al seu castell vestit amb uniformes anglesos i el cremen. Seguint les proeses de Wallace, els plebeus d'Escòcia s'aixequen en rebel·lió contra Anglaterra.

Com diu la llegenda, centenars d'escocesos dels clans s'apunten a la milícia de Wallace. Wallace porta el seu exèrcit a través d'una sèrie de batalles reeixides contra l'anglès, incloent-hi la batalla del pont de Stirling i saquejant la ciutat de York (Anglaterra). Tanmateix, és traït per la noblesa escocesa i derrotat a la Batalla de Falkirk. S'amaga, lluitant contra les forces angleses en una guerra de guerrilles, i personalment assassina els dos nobles escocesos que el van trair a Falkirk.[2]

Repartiment modifica

Precisió històrica modifica

Braveheart és un relat tant vibrant com inexacte respecte a la història real. Mentre que, a la pel·lícula, William Wallace (Gibson) declara la guerra als anglesos després que aquests hagin degollat la seva dona, en realitat, la dona de Wallace no va ésser degollada sinó penjada com a represàlia pel fet que el líder escocès ja els havia declarat la guerra.

Així mateix, a la pel·lícula, el rei Eduard I es mostra com un monarca cruel i sanguinari, mentre que les cròniques afirmen que era un rei molt més moderat del que sembla a la cinta, fins al punt d'ésser el primer a instaurar el model parlamentari a Anglaterra i a donar càrrecs públics importants a gent del poble.

Per últim, cal dir que a la pel·lícula Wallace i la princesa Isabel de França, dona del rei Eduard I, tenen una relació de la qual ella queda embarassada. Això no obstant, a la pràctica, Wallace va morir el 1305, precisament, tres anys abans que Isabel s'instal·lés a Gran Bretanya, el 1308. Per tant, resulta completament impossible que la princesa conegués a Wallace i molt menys que en tingués un fill.

Premis i nominacions modifica

Premis
Nominacions

Referències modifica

  1. «Braveheart». esadir.cat.
  2. «Braveheart» (en anglès). The New York Times.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Braveheart