Bretó antic (henvrezhoneg en bretó) és el nom que actualment es dóna al bretó armoricà que es parlava abans de l'any 1100. El text més antic en bretó antic es troba al manuscrit de Leiden i data de finals del segle VIII o IX. Fou continuat pel bretó mitjà.

Infotaula de llenguaBretó antic
Henvrezhoneg
Tipusllengua morta i llengües històriques modifica
Parlants
desaparegut principalment a Bretanya Armoricana
Parlants nadius0 modifica
Parlat aFrança
Oficial a-
Classificació lingüística
Indoeuropea

 Celta
  Insular
   Britònica

    Bretó antic
Característiques
Institució de normalització-
Nivell de vulnerabilitatllengua morta modifica
Codis
ISO 639-1obr
ISO 639-3obt modifica
Glottologsense valor modifica
Linguasphere50-ABB-ba modifica
IETFobt modifica
Reculada de les àrees de parla bretona

Inscripció de LomarecModifica

La transcripció més antiga en bretó antic es va trobar a l'interior d'un sarcòfag dins una capella a la vila de Lomarec, dins el municipi de Crac'h, vora d'Auray : «irha ima in ri», en bretó modern : «amañ emañ ar roue» (noteu la substitució del mot cèltic ri (cf en gaèlic i gal rix) pel neologisme fràncic roue), que significa «aquí reposa el rei». La inscripció està datada en l'època del rei Waroc'h, i alguns pensen que hi fou enterrat. Els elements de suport d'aquesta tesi són :

  • l'etimologia d'Auray, on la hipòtesi dóna el significat de «cort reial» (del llatí «aula regia»).
  • la data de fundació d'Auray : en el segle V ja hi existia un Castell de mota i pati.

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica