Bretó antic

Bretó antic (henvrezhoneg en bretó) és el nom que actualment es dona al bretó armoricà que es parlava abans de l'any 1100. El text més antic en bretó antic es troba al manuscrit de Leiden i data de finals del segle viii o IX. Fou continuat pel bretó mitjà.

Infotaula de llenguaBretó antic
Henvrezhoneg
Tipusllengua morta i llengua històrica Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlantsdesaparegut
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aAnglaterra i Bretanya Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deBretanya Armoricana
EstatFrança
Classificació lingüística
llengües indoeuropees
llengües celtes
llengües cèltiques insulars
llengües britòniques
bretó Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat6 extint Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3obt Modifica el valor a Wikidata
Glottologoldb1248 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere50-ABB-ba Modifica el valor a Wikidata
IETFobt Modifica el valor a Wikidata
Reculada de les àrees de parla bretona

Inscripció de LomarecModifica

La transcripció més antiga en bretó antic es va trobar a l'interior d'un sarcòfag dins una capella a la vila de Lomarec, dins el municipi de Crac'h, vora d'Auray : «irha ima in ri», en bretó modern : «amañ emañ ar roue» (noteu la substitució del mot cèltic ri (cf en gaèlic i gal rix) pel neologisme fràncic roue), que significa «aquí reposa el rei». La inscripció està datada en l'època del rei Waroc'h, i alguns pensen que hi fou enterrat. Els elements de suport d'aquesta tesi són :

  • l'etimologia d'Auray, on la hipòtesi dona el significat de «cort reial» (del llatí «aula regia»).
  • la data de fundació d'Auray : en el segle V ja hi existia un Castell de mota i pati.

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica