Brokedown Palace

pel·lícula de 1999 dirigida per Jonathan Kaplan

Brokedown Palace és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jonathan Kaplan el 1999, amb Claire Danes, David Newman, Kate Beckinsale i Bill Pullman

Infotaula de pel·lículaBrokedown Palace
Fitxa
DireccióJonathan Kaplan
Protagonistes
GuióDavid Arata Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDavid Newman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNewton Thomas Sigel Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDon Zimmerman Modifica el valor a Wikidata
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1999
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeFilipines Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióTailàndia Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfoxmovies.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0120620 Filmaffinity: 235670 Allocine: 22150 Rottentomatoes: m/brokedown_palace Letterboxd: brokedown-palace Mojo: brokedownpalace Allmovie: v180411 TCM: 442827 Metacritic: movie/brokedown-palace TV.com: movies/brokedown-palace AFI: 60920 TMDB.org: 17707 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Per celebrar la fi dels seus estudis secundaris, Alice (Claire Danes) i Darlene, la seva millor amiga, (Kate Beckinsale), decideixen fer un exòtic viatge. Als seus pares els han dit que se'n van a Hawaii, però, en realitat, se'n van a Bangkok. Sota el màgic i daurat sol de Tailàndia, les dues amigues es diverteixen en gran. Però aquesta idíl·lica situació es complica quan coneixen Nick (Daniel Lapaine), un guapo i seductor noi australià de qui s'encapritxen les dos. Quan Nick li demana a Darlene que passi la nit amb ell, l'extravertida Alice se sent gelosa i ressentida contra la seva amiga.[1]

Repartiment modifica

Crítica modifica

  • "Nova versió apòcrifa, i millor, de L'Exprés de Mitjanit. Amb un atractiu principi i un final bastant inesperat, amb una part central repetitiva (...) El millor, les actrius"[2]

Referències modifica

  1. «Brokedown Palace». The New York Times.
  2. Augusto M. Torres, El País

Enllaços externs modifica