Brollador
Un brollador [1](en francès: trop-plein, massa ple) és una surgència càrstica deguda a la pressió exercida per l'aigua subterrània, poc habitual en la natura, encara que molts d'aquests passen desapercebuts en trobar-se coberts per vegetació, pedregars, llacunes o altres làmines d'aigua superiors.[2]
En general, els fenòmens de sobreeiximent estan associats a deus comunes i a un aqüífer a la base, i en què la descàrrega s'activa quan es donen unes circumstàncies meteorològiques determinades. Perquè les deus en sobreeixidor funcionen, normalment, en dates de primavera molt plujosa, o després de tempestes d'estiu molt intenses, o pel desglaç d'una nevada hivernal molt copiosa.
Bibliografia modifica
- Rodríguez Estrella, T; et al. (2002): Contribución de las medidas de conductividad y pH, en las aguas de la Cueva de Los Chorros del río Mundo (Albacete), a la génesis del enigmático "reventón". KARST AND ENVIRONMENT, 199-209 pgs.