Broma (facècia)

Per a altres significats, vegeu «Broma».

Una broma és una manobra, parany o truc que es fa a algú a propòsit perquè se senti enganyat o victimitzat, normalment per humor.[1]

Blocar a algú la porta amb guies telefòniques mentre aquest és en cambra és un exemple de broma

En moltes bromes existeix una crueltat inherent que les fa difícils de diferenciar de l'assetjament, sadisme, vandalisme, etc. A la cultura occidental se sol dedicar un dia a l'any per a fer bromes, com el dia dels Sants Innocents en la major part dels països de llengua espanyola, o el primer d'abril en altres països. Un altre dia comú de les bromes és el dia de Halloween, sota la forma del «trick or treat». També es fan bromes a les festes d'aniversari dels adolescents i adults (principalment a Amèrica Llatina). Les bromes en què s'utilitza el telèfon com a mitjà es denominen bromes telefòniques.

El mot provindria del grec antic βρωμα que significa corc o corcadura, aplicat inicialment al corc marí, un mol·lusc que corca sota les embarcacions i deixant-hi infiltrar l'aigua, les feia més pesants, d'on el sentit de broma pesada, després de futilitat i finalment de facècia,[2] o bé segons Joan Coromines del català broma, núvol, i doncs cosa lleugera, de poca importància.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Broma
  1. «broma». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «broma». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 142. ISBN 9788441225169.