Bromargirita

mineral halur

La bromargirita[2] és un mineral d'argent i brom, químicament bromur d'argent. Pertany al grup de la clorargirita. El nom prové de la combinació de brom i argyros (argent en grec) que fan referència als elements químics que conté.[3]

Infotaula de mineralBromargirita

Bromargirita de Nova Gal·les del Sud, Austràlia. Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAgBr
Epònimbrom i argent Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.03.AA.15
Nickel-Strunz 9a ed.3.AA.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/A.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana9.1.4.2
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Estructura cristal·linacúbica, a = 5.7745 Å
Grup puntualm3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Colorgroc pàl·lid, marró verdós, verdós
Exfoliacióno observada
Fracturairregular a subconcoidal
Tenacitatsèctil
Duresa2,5
Lluïssorresinosa a adamantina
Color de la ratllablanca a blanca grogosa
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat6,474-6,477 g/cm³
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 2.253
Birefringènciaδ = 0.000
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolBag Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

Cristal·litza en el sistema cúbic i té una duresa de 2,55 a l'escala de Mohs. La seva fórmula química és AgBr i la seva densitat és de 6,5 g/cm³. Predominen els exemplars de color groguencs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bromargirita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.

Formació i jaciments

modifica

Es troba com a mineral secundari a la zona d'oxidació dels dipòsits de minerals d'argent, notablement en les regions àrides. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata nativa, wulfenita, piromorfita, malaquita, limonita, jarosita, cerussita, atacamita, iodargirita, smithsonita, i òxids de ferro i òxids de manganès.

Varietats

modifica

Es coneixen tres varietats de bromargirita: bromargirita clòrica, bromargirita iòdica i bromargirita mercúrica, depenent de si la seva composició conté clor, iode o mercuri respectivament. Aquests exemplars només s'han trobat a la província de Copiapó, Xile.[4][5][6]

Referències

modifica
  1. «Bromargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2014].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Bromargyrite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012]. 
  4. «Chlorian Bromargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2014].
  5. «Iodian Bromargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2014].
  6. «Mercuroan Bromargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2014].