Bronquiolitis
La bronquiolitis és una patologia que fa referència a la inflamació de la part més petita de les vies aèries, els bronquíols. Aquesta inflamació va acompanyada de l'acumulació de moc a les mateixes vies aèries.[1]
 | |
.jpg)  | |
| Tipus | malaltia pulmonar, broncospasme, infecció pel virus sincicial respiratori, signes i símptomes respiratoris i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | pneumologia, medicina d'urgències, pediatria i infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Tractament | home oxygen therapy (en)  |
| Patogènia | |
| Localització | bronquiolito i bronquíol |
| Causat per | virus sincicial respiratori i infecció viral respiratòria |
| Classificació | |
| CIM-11 | CA41 |
| CIM-10 | J21 |
| CIM-9 | 466.1 |
| CIAP | R78 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0086235 |
| DiseasesDB | 1701 |
| MedlinePlus | 000975 |
| eMedicine | 961963 |
| Patient UK | bronchiolitis-pro |
| MeSH | D001988 |
| UMLS CUI | C0006271 |
| DOID | DOID:2942 |
EpidemiologiaModifica
Aquesta patologia afecta principalment a nens menors de 6 mesos però, també, apareix en nens de fins a 2 anys. El motiu és que les seves vies respiratòries són menys madures i més petits. Això, permet una més fàcil obstrucció d'aquestes.[2]
No hi ha prevalènça de gènere. Aquest quadre clínic apareix sobretot en èpoques fredes, per tant es presenta més a l'hivern i la primavera.
Cada any, aproximadament, un 10% dels nadons d'edat compresa entre 2 i 6 mesos pateixen aquesta malaltia.[3]
EtiologiaModifica
Les causes que provoquen aquesta patologia són vàries. Tot i així, la causa més comuna és infecció vírica. El virus més freqüent és el virus sincític respiratori (VSR). Tot i així, hi ha altres possibles causes de la bronquiolitis. Algunes d'elles són: el virus de la grip, parainfluenza i adenovirus.[4]
ContagiModifica
El contagi d'aquesta patologia és fàcil i ràpid. Si el virus entra en contacte amb les secrecions nasals o el coll es pot propagar. En el cas dels nadons, el fet de tocar objectes d'altres amb la patologia i posar-se la mà a la boca o el nas, incrementa el risc.[2]
SimptomatologiaModifica
Els signes i símptomes d'aquesta patologia no es presenten igual entre tots els nens afectats. Alguns poden presentar simptomatologia lleugera i altres més severa. Alguns signes i símptomes són: tos, febre, astènia, miàlgies, dificultats respiratòries, malestar general, alteració del color a la pell, cianosi, pèrdua de gana, pèrdua de pes, entre altres.[5]
La tos es produeix a causa de la irritació del gola. Aquesta tos va acompanyada de la febre que és una alarma que ens avisa que hi ha una infecció a l'organisme. Les vies aèries dels nadons són més petits, és a dir, el calibre i la llum bronquial és menor que un adult i això, afavoreix a l'acumulació de moc i a la posterior dificultat respiratòria. L'alteració de la respiració provoca les sibilàncies, un so respiratori anormal que refereix la disminució de la llum dels bronquíols.[6]
La consegüent hipòxia (disminució d'oxigen a la sang), és la que produeix la cianosi (color blavós de la pell). Aquesta cianosi pot ser central (es veurà més a orelles i als llavis) o distal (a les ungles).[7][8]
Factors de riscModifica
Com tota patologia hi ha factors de risc que poden desencadenar-la. Dins d'aquests factors hi ha els modificables i els no modificables, és a dir, hi ha factors de risc que es poden controlar i altres que no.
Alguns dels factors de risc més propensos a desencadenar la patologia són: naixement prematur, no alletament matern, inici de la guarderia i inhalació del fum del tabac, ser menor de 6 mesos, entre altres.[2]
DiagnòsticModifica
El diagnòstic de la bronquiolitis generalment es fa per l'anamnesi i l'exploració física.
Proves complementàriesModifica
La radiografia de tòrax de vegades és útil per excloure bacteriana pneumònia, però no s'indica rutinàriament.[9] La radiografia de tòrax pot mostrar l'acumulació de secrecions a nivell bronquial.[10]
Á vegades són necessàries:
- Anàlisis de sang, on s'observa un increment de leucòcits en cas d'infecció.[11]
- Gasometria arterial, per valorar la hipòxia.[12]
- Cultiu de secrecions nasals.
Diagnòstic diferencialModifica
S'ha de fer amb aquelles patologies que tenen un quadre clínic similar, entre aquestes hi ha:[3]
- Asma
- Pneumònia
- Fibrosi quística
- Emfisema lobular
- Alteració sistema cardiovascular
- Reflux gastroesofàgic
- Tos ferina
- Cos estrany a la via aèria
TractamentModifica
Els fonaments del tractament d'aquesta patologia són la disminució dels símptomes i els seus efectes. Consisteix a recuperar un patró respiratori normal i altres mesures. Cal aplicar totes les mesures de prevenció i evitar exposar al nadó als factors de risc esmentats.
Pel que fa al tractament farmacològic, els antibiòtics no són adequats, ja que, la infecció és vírica i no bacteriana.
Tractament farmacològic[13]Modifica
Beta2 agonistes inhalatsModifica
Actualment, aquest tipus de fàrmac està molt utilitzat en el tractament de la bronquiolitis tot i no tenir gran evidència científica a favor. Aquests inhaladors són beneficiosos pel nadó quan hi ha broncoespasme dins de la clínica. Per exemple, el salbutamol.[14]
Adrenalina inhaladaModifica
El seu efecte alfa-adrenèrgic permet la disminució de l'edema de la mucosa. Simultàniament, el seu efecte beta-adrenèrgic produeix una broncodilatació i permet una millora en la respiració i la consegüent desaparició de les sibilàncies. Avui en dia, tampoc és segur el seu efecte però es segueix utilitzant en la pràctica clínica. La dosi recomanada és d'1 ml en nens < a 5 kg i de 2 en nens >2 anys.
AnticolinèrgicsModifica
Actualment, no s'ha demostrat la seva eficàcia en el tractament de la bronquiolitis. Per exemple, bromur d'ipratropi inhalat o nebulitzat, o bé atropina o escopolamina per via oral.
Sèrum fisiològic inhalatModifica
El sèrum fisiològic ha mostrat un efecte positiu en el tractament en permetre la inducció de tos, la disminució del moc i dels mediadors inflamatoris; facilitant així l'expulsió del moc.
Tractament no farmacològicModifica
El tractament no farmacològic consisteix a aplicar diferents mesures per aconseguir un millor estat general del nadó i complementar la teràpia farmacològica. Per exemple, cal mantenir el nadó en posició semi-Fowler (mig incorporat el tronc), fer rentats nasals i aspiració de secrecions, evitar el fum del tabac, rentada de mans abans de tocar el nadó, mantenir una bona higiene de mans en el nadó i garantir una bona hidratació amb ingesta abundant però en poques quantitats de líquids.
PrevencióModifica
La bronquiolitis és difícil de prevenir, ja que el virus que la provoca es troba en l'ambient. Però es pot actuar sobre els factors de risc; així cal evitar evitar el contacte del nadó amb persones amb infecció i la inhalació del fum del tabac als nadons, afavorir i mantenir higiene de mans del nadó i la lactància materna si és possible, etc.[15]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bronquiolitis |
- ↑ «Bronquiolitis» (en castellà). Clínica Dam. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Bronchiolitis» (en anglès). Kidshealth. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Bronquiolitis: diagnóstico y tratamiento en Atención primária». , 30-11-2009. Arxivat de l'original el 2015-11-23 [Consulta: 24 maig 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-11-23. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Bronquiolitis» (en castellà). Ministerio Salud de Argentina. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Bronchiolitis» (en anglès). MedlinePlus, 22-08-2013. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Bronquiolitis infantil» (en castellà). Guía de salud. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Cianosi distal» (en castellà). [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Skin discoloration» (en anglès). MedlinePlus, 21-04-2013. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ Zorc, JJ «Bronchiolitis: recent evidence on diagnosis and management». Pediatrics, 125, 2, febrer 2010, p. 342–9. DOI: 10.1542/peds.2009-2092.
- ↑ «Chest x-ray» (en anglès). MedlinePlus, 30-08-2014. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Laboratory Tests» (en anglès). MedlinePlus. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Blood Gases» (en anglès). MedlinePlus, 25-08-2014. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ Pérez Rodríguez, MJ «Bronquiolitis en pediatría: puesta al día». , 2010.
- ↑ «Agonistes B2 inhalats». CAMFIC. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Bronchioltitis prevention» (en anglès). Mayo Clinics. [Consulta: 24 maig 2015].