Brontí
Brontí (Brontinus, Βροντῖνος) (segle VI aC) fou un filòsof pitagòric nadiu de la ciutat de Metapont (Metapontum) a la Magna Grècia. Alcmeó de Crotona va dedicat les seves obres a aquest filòsof,[1] a Lleó de Metapont i a Bàtil.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Crotona (Itàlia)  |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof |
| Família | |
| Cònjuge | Teano |
Se li atribueix la descoberta d'una "pols filosòfica", que probablement seria un medicament, ja que Brontí també era conegut com a metge.[2]
Segons alguns relats es va casar amb la filòsofa Teano,[3] mentre que d'altres diuen que Teano era la seva filla i que aquesta es va casar amb Pitàgores.[4]
Es creu que Brontí hauria escrit diversos poemes místics, sota el pseudònim d'Orfeu. El dramaturg Epígenes de Sicion, que va viure en temps d'Alexandre el Gran, en fa referència de dues obres òrfiques amb els títols Πέπλος (Peplos) i Τὰ φυσυκά (Tà fisikà), molt probablement de Brontí.[5]
Sirià d'Alexandria, filòsof neoplatònic del segle v, diu que Brontí[6] «afirmava que la mònada, o la causa primera transcendeix tota mena de raó i d'essència en potència i dignitat».[7] Una filosofia que aplega el platonisme amb el pitagorisme.[8]
Referències modifica
- ↑ Diògenes Laerci, VIII, 83
- ↑ «I puc afegir aquí un altre savi de Crotona de la mateixa escola: Brontí gran filòsof i hàbil poeta, a qui s'atribueix la invenció de les pólvores anomenades filosòfiques.» (Nicola Leoni: Della Magna Grecia e delle tre Calabrie, 1844, p.142
- ↑ Luigi Lechi, Le vite dei filosofi, Tip. Molina, 1842, p.204
- ↑ «La filla del metge Brontí, la bella Theano, es va enamorar de Pitàgores que tenia llavors 60 anys i es van casar el 509, a.C» (Angelo Frascara: Dell'ufficio e della necessità degli studi matematici: Prolusione all'Università popolare di Genova, Stab. tipo-litog. ditta A. Montorfano, 1905, p.25)
- ↑ Vincenzo Capparelli: La sapienza di Pitagora, Volum 2, CEDAM, Casa editrice dott. A. Milani, 1941, p.213
- ↑ Sirià, en Metaph., 166.
- ↑ Philip Merlan: Monopsychism mysticism metaconsciousness: Problems of the soul in the neoaristotelian and neoplatonic tradition, La Haye, Nijhoff, 1963, p. 8.
- ↑ Elisabeth Gellert, Jelena O. Krstovic: Classical and Medieval Literature Criticism: Excerpts from Criticism of the Works of World Authors from Classical Antiquity Through the Fourteenth Century, Gale/Cengage Learning, 2001, p. 236