Bronze d'Ascoli
El bronze d'Ascoli és una inscripció romana sobre una placa de bronze descoberta a Roma el 1908 que actualment es conserva als Museus Capitolins[1] i que recull com el 89 aC Gneu Pompeu Estrabó concedí la ciutadania romana i altres dons una trentena de soldats ibers (anomenats hispans al document) que havien participat en el setge d'Asculum (actual Ascoli, a Itàlia), a les guerres civils romanes.[2]
  | |
| Tipus | inscripció i objecte arqueològic |
|---|---|
| Data de descobriment o invenció | 1908 |
| Lloc de descobriment | Roma |
| Material | bronze |
| Llengua | llatí, ibèric i aquità |
| Col·lecció | Museus Capitolins (Roma) |
Els soldats que reben els dons són els membres d'una unitat de cavalleria anomenada turma Salluitana, el nom de la qual s'ha relacionat amb el de Salduba o Salduie, antecessora de la Cesaraugusta romana (actual Saragossa).[2] A la placa es relacionen els noms i el lloc d'origen dels soldats, que se situen entre els Pirineus i la vall de l'Ebre, entre ells Ausa (Vic), Ilerda (Lleida), Segia (Ejea de los Caballeros), Iulia Libica (Llívia), Succosa. (Carinyena) i Illurcis (Alfaro).[2]
Amb els noms dels cavallers apareixen també els dels seus pares. Tots són noms ibers, transcrits a la manera romana, excepte els de tres dels soldats procedents d'Ilerda que porten noms romans mentre que els noms dels seus pares són clarament ibers, cosa que s'ha considerat un testimoni de l'aculturació de la població de la vall de l'Ebre en la cultura romana,[2] poc més d'un segle després que els romans haguessin arribat a la zona.
Turma Salluitana modifica
La llista dels noms de la Turma Salluitana és la següent:
Bagarensis [...]censes |
Begensis Segienses |
Agirnes Bennabels f. Ennegenses Libenses Suconsenses Illuersensis |
L'anàlisi dels noms de la llista ha permès entendre l'estructura dels antropònims ibers. Hi ha una sèrie d'elements que es repeteixen, tant al començament com al final: sois, tibas, adin, beles... Els noms de persona són bimembres compostos per dos formants antroponímics. Així, Adingibas està compost per dos formants, Adin i Gibas, que alhora apareixen a Balciadin (Balci i Adin) i a Umargibas (Umar i Gibas). D'aquesta forma s'han pogut identificar antropònims en l'epigrafia ibèrica que alhora indiquen nous formants antroponímics.[3]
Referències modifica
- ↑ «Bronze d'Ascoli». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Catalunya romana. Barcelona: Rafael Dalmau, 2015, pag. 80-81. ISBN 978-84-232-0805-0.
- ↑ Moncunill Martí, Noemí «Els noms personals ibèrics en l'epigrafia antiga de Catalunya». Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica. Institut d'Estudis Catalans, 85, 2010 [Consulta: 1r agost 2017].