Bruc boal

El bruc boal (Erica arborea) és un arbust de la família de les ericàcies. També es coneix com a bruc mascle, bruc de soques, bruc de bou o bruc de pipes. L'epítet específic arborea prové del llatí, que significa 'semblant a un arbre'.

Bruc boal

Erica arborea
El bruc boal en el moment de la florida.
Planta
Tipus de fruit	càpsula
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	73094040
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Ericales
Família	Ericaceae
Gènere	Erica
Espècie	Erica arborea L., 1753
Nomenclatura
Sinònims	Arsace arborea Fourr. Erica acrophya Fresen. Erica arborea subsp. parviflora Spirlet Erica elata Hoffmanns. & Link Erica procera Salisb. Erica scoparia Thunb. Erica stylosa Rudolph Ericoides arboreum (L.) Kuntze

Flors de bruc boal al parc de Sant Llorenç de Munt

Descripció

És un arbust molt ramificat, amb les tiges erectes, que als Països Catalans pot arribar fins als 3 m d'alçada. A les Canàries o Madeira pot arribar a fer-se un arbre. Les fulles són lineals i estretes, de 3 a 4 mm de llargada, de color verd fosc. Les flors són petites i blanques en forma de campaneta o gerreta. El bruc boal floreix entre els mesos de febrer i maig, i cada individu fa multitud de flors blanques. El fruit és una càpsula molt petita. La fusta de l'arrel, en forma de bulb, és molt utilitzada en la fabricació de pipes (de fumar).

Distribució i hàbitat

És típic de la terra baixa mediterrània. Prefereix els sòls silícics. Se'l troba gairebé exclusivament a la terra baixa, a les parts altes dels massissos, comú en alzinars i brolles d'estepa i brucs, allà on el sòl ha estat descarbonatat per la pluja. Es pot trobar entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud; rarament entre els 1.000 i els 1.200 metres. Es distingeix fàcilment del bruc d'hivern, que floreix a la tardor i té les flors de color rosat.