Obre el menú principal

Bruno Zumino (28 d'abril de 192321 de juny de 2014) fou un físic teòric italià i professor emèrit a la facultat de física de la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Roma el 1945.[1]

Infotaula de personaBruno Zumino
Biografia
Naixement 28 abril 1923
Roma
Mort 22 juny 2014 (91 anys)
Berkeley
Formació Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Camp de treball Física teòrica
Ocupació Físic, professor d'universitat i físic teòric
Ocupador Universitat de Califòrnia a Berkeley
Modifica les dades a Wikidata

Zumino és famós per la seva prova rigorosa del teorema de CPT amb Gerhart Lüders; per la seva sistematització pionera de lagrangians quirals efectius; per les descobertes, amb Julius Wess, del model Wess–Zumino, de la primera teoria quàntica de camps supersimètrica 4-dimensional amb degeneració de Bose-Fermi, i del camp de restriccions radiatives supersimètriques; i pel seu estudi d'anomalies estructurals quirals de sabor, codificades en el model Wess–Zumino–Witten de teoria de camps conforme.[2][3][4][5]

PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. Sanders, Robert. «Bruno Zumino, an architect of supersymmetry, dies at 91». Newscenter.berkeley.edu. [Consulta: 25 juny 2014].
  2. Lüders, G.; Zumino, B. «Connection between Spin and Statistics». Physical Review, 110, 6, 1958, pàg. 1450. Bibcode: 1958PhRv..110.1450L. DOI: 10.1103/PhysRev.110.1450.
  3. Coleman, S.; Wess, J.; Zumino, B. «Structure of Phenomenological Lagrangians. I». Physical Review, 177, 5, 1969, pàg. 2239. Bibcode: 1969PhRv..177.2239C. DOI: 10.1103/PhysRev.177.2239.
  4. Wess, J.; Zumino, B. «Supergauge transformations in four dimensions». Nuclear Physics B, 70, 1974, pàg. 39. Bibcode: 1974NuPhB..70...39W. DOI: 10.1016/0550-3213(74)90355-1.
  5. Wess, J.; Zumino, B. «Consequences of anomalous ward identities». Physics Letters B, 37, 1971, pàg. 95. Bibcode: 1971PhLB...37...95W. DOI: 10.1016/0370-2693(71)90582-X.