Una botzina (en llatí buccina) és un instrument de vent en forma de corn que tocava un trompeter de l'antic exèrcit romà anomenat en llatí buccinator. L'instrument feia uns 11 o 12 peus de longitud, i el tub quedava envoltant el cos del buccinator. Aquesta trompeta assenyalava el classicum i també era el senyal pel relleu de la guàrdia de nit.

Infotaula d'instrument musicalBuccina
Buccina 1.png
Il·lustració d'una botzina a la 12a edició de l'Encyclopædia Britannica Modifica el valor a Wikidata
Tipustrompeta natural Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs423.1 Modifica el valor a Wikidata

No s'ha de confondre amb l'instrument medieval anomenat també botzina o anafil, que era també metàl·lic i amb pavelló cònic o en forma de copa, però amb el tub recte (no corbat).

En megafonia, per similitud amb l'instrument antic, s'anomena botzina a un tub en forma de con, que, acostat a la font del so, permet de projectar-lo en una determinada direcció i que aquesta arribi més lluny que no ho faria sense el dit aparell. És la part d'un tipus d'altaveu composta d'un tub de secció variable, amb superfícies terminals d'àrees diferents, destinat a acoblar correctament una membrana vibrant de superfície petita a l'aire ambient.

En els automòbils, s'anomena així a l'avisador acústic o clàxon basat en la transformació d'energia elèctrica o mecànica en energia sonora i en la seva amplificació en un tub de forma cònica que serveix d'acoblament entre una placa vibrant d'entrada i l'aire exterior de sortida.

Mosaic de l'any 200 amb dos bucinator asseguts.

Enllaços externsModifica