Bud Powell

pianista estatunidenc

Bud Powell (Nova York, Estats Units, 27 de setembre de 1924 - 9 d'agost, 1966) fou un pianista de jazz i bebop estatunidenc.

Infotaula de personaBud Powell
Bud Powell.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEarl Rudolph Powell
27 setembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 1966 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPianista de jazz i bebop
Activitat1944 Modifica el valor a Wikidata –
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentPiano
Segell discogràficBlue Note
ESP-Disk (en) Tradueix
Roost Records (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsThelonius Monk-Cootie Williams

IMDB: nm0694046 Facebook: budpowellverve Musicbrainz: dbc5809c-7837-4b6f-961e-340d64fbb41c Discogs: 29992 Allmusic: mn0000640675 Find a Grave: 88107527 Modifica els identificadors a Wikidata

Es formà en l'ambient familiar i tocà des dels 15 als 17 anys, en conjunts d'ínfima categoria de Coney Island. El 1943 es traslladà a Nova York, on se sentí entusiasmat per les experiències del nou estil bebop, les jazz sessions que tenien lloc en el cèlebre Minston's Playhouse, local que fou d'una decisiva influencia en el jazz.

El seu estil pianístic pot considerar-se com a una imitació de l'expressió saxofonista de Charlie Parker, amb l'audaç sentit harmònic de Thelonius Monk, inclús en el seu matís intel·lectualista. Supera en molt, per la seva tècnica, en Monk, pel que se'l arribà a considerar com el millor i més representatiu pianista del període bebop.

Per desgràcia, se l'hagué d'internar en diverses ocasions en hospitals psiquiàtrics; les seves crisi originaren també una certa irregularitat en el seu estil; el seu cas ve a ésser paral·lel al de Parker. El 1943, any en què sofrí la primera crisi, de la que guariria el 1947.

Havia actuat amb els millors conjunts i músics del gènere bebop, amb els quals efectuà diversos enregistraments: John Kirby, Don Byas, Charlie Parker, Cootie Williams, Kenny Clarke, Fats Navarro, el conjunt de The Bebop Boys i, algunes vegades, en formacions pròpies.

Però les crisis es manifestaren altres diverses vegades, el qual impedia una labor constant. Secundà en Monk i en Milt Jackson, com arranjador i compositor en el nou estil bebop.

Les seves peces més considerades són Budo i Parisian Thoroughfare, temes dels quals n'és autor.

BibliografiaModifica