Bureau of Indian Affairs

El Bureau of Indian Affairs (Oficina d'Afers Indis, BIA) és una agència del govern federal dels Estats Units adscrita al Departament de l'Interior dels Estats Units. És responsable de l'administració i gestió dels 225.000 km² de la terra posseïda en fideïcomís pels Estats Units per als Amerindis dels Estats Units, tribus ameríndies i nadius d'Alaska.

Infotaula d'organitzacióBureau of Indian Affairs
Segell de la BIA
Dades
Nom curtBAI Modifica el valor a Wikidata
Tipusagència federal dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació11 de març de 1824 (1824-03-11)
Governança corporativa
Seu 
Subssecretari d'Interior per a Afers IndisKevin K. Washburn
Director d'Oficina Adjunt (Field Operation)Michael R. Smith
Empleats8.701 Permanents (2008)
Depèn deDepartament de l'Interior dels Estats Units
Indicador econòmic
Pressupost$24.000 milions (2008)

Lloc webwww.BIA.gov
Facebook: USIndianAffairs Twitter (X): USIndianAffairs Youtube: UCVMnjt1NIqW3a0APhmjkbAQ Modifica el valor a Wikidata

La BIA és una de les dues oficines de la competència de la Subsecretaría d'Afers Indis: la BIA i l'Oficina d'Educació Índia, que proporciona serveis educatius a aproximadament 48.000 amerindis americans.

Les responsabilitats de la BIA havien inclòs proveir els serveis de salut als amerindis i nadius d'Alaska. En 1954 aquesta funció fou transferida al Departament de Salut, Educació i Benestar, ara conegut com a Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units, on ha romàs fins als nostres dies com el Servei Amerindi de Salut.

Organització modifica

Té la seu al carrer 1849 C, NW, a Washington D.C.. Des del 22 de maig de 2009, la BIA és dirigida per un subsecretari d'Afers Indis. El càrrec el deté actualment Kevin K. Washburn, membre de la Nació Chickasaw d'Oklahoma.

La BIA serveia a les 566 tribus reconegudes federalment a través de quatre oficines:

  • L'Oficina de Serveis Indis: s'encarrega de l'assistència general de la BIA, ajuda humanitària, protecció de la infància índia, govern tribal, autodeterminació Indígena i el Programa de Camins Reserva Índia.
  • L'Oficina de Serveis de Justícia (OJS): opera directament o finança el fonament legal, tribunals tribals i les facilitats per a la possessió en terres índies federals. L'OJS finançava 208 agències legals, formades per 43 agències de policia i 165 agències que operen tribalment sota contracte o pacte amb l'OJS. L'oficina té set àrees d'activitat: investigacions criminals i serveis de policia, detenció/correcció, inspecció/afers interns, suport judicial tribal i iniciatives especials, l'Acadèmia de Policia Índia, suport a la justícia tribal i gestió de programes. L'OJS també proporciona assistència i supervisió tècnica als programes d'aplicació de la llei tribal on i quan és sol·licitat. Opera en quatre divisions: Correccions, Control de Drogues, the Acadèmia de Policia Índia, i aplicació legal.[1]
  • L'Oficina de Serveis de Fideïcomís: treballa tant amb tribus ameríndies i d'Alaska com amb individus en la gestió de les seves terres en fideïcomís, béns i recursos.
  • L'Oficina d'Operacions de Camp: supervisa les 12 oficines regionals: Alaska, Grans Planures, Nord-oest, Planures del Sud, Est, Navajo, Pacífic, Sud-oest, Oklahoma de l'Est, Oest Mitjà, Muntanyes Rocoses i Oest; i 83 agències que porten a terme la missió de l'Oficina en l'àmbit tribal.

Història modifica

 
Cato Sells, Comissionat d'Afers Indis, 1913.

L'Agència fou creada en 1824 amb el nom d'Office of Indian Affairs com una divisió del Departament de Guerra. Des de 1775 ja havien existit agències similars als EUA, quan el Segon Congrés Continental va crear un trio d'agències de relació amb els amerindis. Benjamin Franklin i Patrick Henry foren anomenats entre els primers comissionats per a negociar tractats amb els amerindis de cara a aconseguir llur neutralitat durant la Guerra d'independència dels Estats Units.

En 1789 el Congrés dels Estats Units va col·locar les relacions amb els nadius americans en el nou Departament de Guerra. Cap al 1806 el Congrés va crear la figura del Superintendent de Comerç amb els Indis, dins del Departament de Guerra, que s'encarregava de les factories de la xarxa del comerç de pells. El càrrec fou detingut per Thomas L. McKenney de 1816 fins a l'abolició del sistema de factories en 1822.

Els comerciants amb llicència del govern tenien algun control als territoris indígenes i van obtenir una participació en el lucratiu comerç. En 1832 el Congrés va establir la posició de Comissionat d'Afers Indis. En 1869, Ely Samuel Parker va ser el primer natiu americà (seneca) nomenat Comissionat d'Afers Indis.

L'abolició del sistema de factories va deixar un buit en el govern dels EUA pel que fa a les relacions amb els nadius americans. L'actual BIA va ser creada l'11 de març de 1824, pel Secretari de Guerra John C. Calhoun, qui va crear l'agència com una divisió dins del seu departament sense l'autorització del Congrés dels Estats Units. Va nomenar McKenney com a primer cap de l'oficina, que tenir diversos noms. McKenney preferí anomenar l'"Oficina Índia", mentre que el nom actual era preferit per Calhoun.

En 1849 Afers Indis fou transferit al Departament de l'Interior dels Estats Units. L'oficina fou ranomeanada Bureau of Indian Affairs en 1947 (de l'original 'Office of Indian Affairs). La Bureau of Indian Affairs s'ha vist involucrada en moltes polítiques controvertides. Una de les més polèmiques va ser la decisió de finals del segle xix a principis del segle XX d'educar els nens nadius per separat (Escoles Internes Ameríndies), amb un fort èmfasi en l'assimilació que els prohibia l'ús de les seves llengües, pràctiques, i cultures indígenes S'emfatitzà també en rebre l'educació segons patrons culturals europeu-americans.[2] Alguns foren colpejats per resar al seu propi deu creador.[3]

Segle XX modifica

 
1940 Indians at Work revista publicada per l'Office of Indian Affairs, agència predecessora de la Bureau of Indian Affairs.

Amb el creixement de l'activisme amerindi en la dècada de 1960 i 1970, i la creixent demanda per a l'aplicació dels drets del tractat i sobirania, la dècada de 1970 va ser un període particularment turbulent de la història BIA.[4] L'aparició de grups activistes com l'American Indian Movement (AIM) preocuparen al govern des Estats Units; el FBI va respondre tan obertament com encoberta (amb els COINTELPRO i altres programes) per tal de suprimir possibles revoltes entre els pobles nadius.[5]

Com a branca d'un departament dels EUA amb personal a les reserves índies, la política de la BIA s'involucrava en accions polítiques com:

  • L'ocupació de la seu de la BIA a Washington, D.C. en 1972: el 3 de novembre de 1972 un grup d'uns 500 amerindis amb l'AIM van ocupar l'edifici de la BIA com a culminació de la marxa anomenada Sendera dels Tractats Trencats. Intentaren cridar l'atenció sobre qüestions ameríndies incloent les seves demandes de renovar la negociació dels tractats, l'aplicació dels drets dels tractats i la millora de llur nivell de vida. Van ocupar la seu del Departament d'Interior del 3 al 9 de novembre de 1972.[6]
Sentint que el govern els estava ignorant, els manifestants van destrossar l'edifici. Després d'una setmana, els manifestants se'n van anar, després d'haver causat 700.000 $ en danys i perjudicis. Es van perdre, robar i destruir molts registres, inclosos tractats insubstituïbles, escriptures i registres de drets d'aigua, que segons alguns funcionaris indis podrien haver establit les tribus de fa 50 o 100 anys.[7][8]

La BIA es va implicar en el suport a presidents tribals qüestionats, principalment Dick Wilson, qui va ser acusat de ser autoritari; d'usar fons tribals per a una força paramilitar privada, els Guardians de la Nació Oglala (o "esquadró GOON"), emprat contra els opositors polítics; intimidació als votants en les eleccions de 1974, malversació de fons i altres delictes.[10] Molts pobles nadius continuaren oposant-se a les polítiques de la BIA, en particular els problemes en l'aplicació dels tractats, i el maneig de registres i ingressos per les terres en fideïcomís.

Segle XXI modifica

En 2013 l'Oficina es va veure fortament afectada per les retallades de finançament de 800.000 $ que afectà particularment el ja insuficientment finançat Servei Amerindi de Salut.[11][12]

Qüestions jurídiques modifica

Empleats a temps complet modifica

L'Oficina d'Afers Indígenes ha estat demandada en quatre ocasions en demanda col·lectiva presentades pels advocats de la Federació de Treballadors de Serveis Indis,[13] un sindicat que representa als empleats civils federals de la BIA (Bureau of Indian Affairs), BIE (Bureau of Indian Education), AS-IA (Assistant Secretary of Indian Affairs) i OST (Office of the Special Trustee for Indian Affairs). El sindicat és representat pel bufet d'advocats Snider & Associates, LLC,[14] que concentra en el FLSA les accions de classe extres contra el govern federal i altres grans empleadors. Els agreujats al·leguen violacions generalitzada de la FLSA i li reclamen milions de dòlars en danys.

Finançament del Fideïcomís modifica

Cobell vs. Salazar, un important cas de demanda col·lectiva relacionadaamb les terres en fideïcomís, es va presentar al desembre de 2009. La demanda va ser presentada contra el Departament de l'Interior dels EUA, del qual la BIA n'és part. Una responsabilitat important ha estat la gestió dels comptes de fideïcomís indis. Aquesta va ser una demanda col·lectiva en relació amb la gestió del govern federal i la comptabilitat de més de 300.000 comptes de fideïcomís d'amerindis i nadius d'Alaska. Es distribuirà un fons de liquidació per un total de $ 3.400 milions de dòlars als afectats. Això és per compensar les reclamacions que els funcionaris anteriors havien gestionat malament en l'administració dels béns del fideïcomís indis. A més, l'acord estableix un fons de 2.000 milions de dòlars que permet a les tribus reconegudes federalment de manera voluntària recomprar i consolidar i consolidar els terrenys fraccionats.[15]

Missió modifica

L'Oficina està tractant d'implicar un supervisor per a una funció d'assessorament; tanmateix, això ha estat una tasca difícil, ja que la BIA és recordada per molts nadius americans per tenir un paper de policia en la política que el govern dels EUA històricament va dictar a les tribus i llurs membres del que podia i no podia fer d'acord amb els tractats signats per ambdós.[16]

Comissionats i sotssecretaris modifica

Comissionats d'Afers Indis[17]

Caps de la B.I.A modifica

Comissionats d'Afers Indis modifica

Sotssecretaris de l'Interior per a Afers Indis[17] modifica

Bibliografia modifica

  • Belko, William S. "'John C. Calhoun and the Creation of the Bureau of Indian Affairs: An Essay on Political Rivalry, Ideology, and Policymaking in the Early Republic," South Carolina Historical Magazine 2004 105(3): 170–197. ISSN 0038-3082
  • Cahill, Cathleen D. Federal Fathers and Mothers: A Social History of the United States Indian Service, 1869–1933 (U of North Carolina Press, 2011) 368 pp. online review
  • Deloria, Jr., Vine, and David E. Wilkins, Tribes, Treaties, & Constitutional Tribulations (Austin, 1999)
  • Jackson, Helen H. A Century of Dishonor: A Sketch of the U. S. Government's Dealings with Some of the Indian Tribes (1881) online edition
  • Leupp, F. E. The Indian and His Problem (1910) online edition
  • Meriam, Lewis, et al., The Problem of Indian Administration, Studies in Administration, 17 (Baltimore, 1928)
  • Pevar, Stephen L. The Rights of Indians and Tribes (Carbondale, 2002)
  • Prucha, Francis P. Atlas of American Indian Affairs (Lincoln, 1990)
  • Prucha, Francis P. The Great Father: The United States Government and the American Indians (Abridged Edition 1986) excerpt and text search
  • Schmeckebier, L. F. Office of Indian Affairs: History, Activities, and Organization, Service Monograh 48 (Baltimore 1927)
  • Sutton, I. "Indian Country and the Law: Land Tenure, Tribal Sovereignty, and the States," ch. 36 in Law in the Western United States, ed. G. M. Bakken (Norman, 2000)

Fonts primàries modifica

Referències modifica

  1. "Who We Are", BIA
  2. Dennis Banks, "Ojibwa Warrior," 2004: 29–28
  3. Dennis Banks, "Ojibwa Warrior," 2004: 24
  4. Philip Worchel, Philip G. Hester and Philip S. Kopala, "Collective Protest and Legitimacy of Authority: Theory and Research," The Journal of Conflict Resolution, 18 (1) 1974): 37–54
  5. The COINTELPRO PAPERS – Chapter 7: COINTELPRO – AIM
  6. Paul Smith and Robert Warrior, Like a Hurricane: The Indian Movement from Alcatraz to Wounded Knee, New York: The New Press, 1996.
  7. «Stop bandwidth theft!». Maquah.net. Arxivat de l'original el 2011-06-14. [Consulta: 7 setembre 2013].
  8. «Stop bandwidth theft!». Maquah.net. Arxivat de l'original el 2011-06-14. [Consulta: 7 setembre 2013].
  9. "American Indian Rights Activist Vernon Bellecourt", Washington Post, 14 d'octubre de 2007
  10. Ward Churchill, Jim Vander Wall, Agents of Repression: The FBI's Secret Wars Against the Black Panther Party and the American Indian Movement, South End Press, 2002.
  11. Gale Courey Toensing «Sequestration Grounds Assistant Secretary for Indian Affairs». Indian Country Today, 27-03-2013 [Consulta: 7 setembre 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-04-20. [Consulta: 7 setembre 2013].
  12. Editorial Board «The Sequester Hits the Reservation» (Editorial). , 20-03-2013 [Consulta: 28 març 2013].
  13. «FEDERATION OF INDIAN SERVICE EMPLOYEES - AFT - AFL/CIO, Local 4524 - Home». Ief.aft.org.
  14. «Overtime Lawyer Website». Overtime.com.
  15. “Cobell vs. Salazar Lawsuit”. doi.gov/tribes/special-trustee.cfm. Office of Special Trustee, n.d. Web. April 24, 2011
  16. author. «From War to Self-Determination: the Bureau of Indian Affairs». Americansc.org.uk, 25-05-2011. Arxivat de l'original el 2017-08-17. [Consulta: 5 setembre 2013].
  17. 17,0 17,1 «U.S. government departments and offices, etc». Rulers.org.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bureau of Indian Affairs