Burgàs (búlgar: Бургас) és una ciutat de Bulgària a la costa de la Mar Negra a la badia de Burgàs. Té una població de 210.260 habitants (43684 habitants el 1956). És la quarta ciutat del país després de Sofia, Plòvdiv i Varna. És capital de la província de Burgàs i centre industrial i turístic. La ciutat disposa d'aeroport

Infotaula de geografia políticaBurgàs
Бургас (bg) modifica
BG-Burgas flag.png Burgas-coat-of-arms.svg
Burgas-Collage D.jpg
modifica

Localització
Burgas location in Bulgaria.png modifica
 42° 30′ N, 27° 28′ E / 42.5°N,27.47°E / 42.5; 27.47
PaísBulgària
ProvínciaProvíncia de Burgas
MunicipiBurgas Municipality (en) Tradueix modifica
Capital de
Població
Total206.371 (2015) modifica
• Densitat813,62 hab/km²
Geografia
Superfície253,644 km² modifica
Banyat permar Negra, Lake Mandrensko (en) Tradueix, Lake Burgas (en) Tradueix i Lake Atanasovsko (en) Tradueix modifica
Altitud30 m modifica
Limita amb
Organització política
• Cap de governDimitar Nikolov (en) Tradueix (novembre 2007) modifica
Identificador descriptiu
Codi postal8000/8034 modifica
Fus horari
Prefix telefònic056 modifica
Altres

Lloc webburgas.bg… modifica

HistòriaModifica

Burgàs fou la clàssica Pyrgos (Πύργος), fundada per colons d'Apol·lònia de l'Euxí (Zozòpolis) com a punt d'observació militar inicialment contra un altre estat de la zona, la ciutat de Mesèmbria. A la zona també hi va haver els establiments de Castrition, Skafida i Rossokastron. Sota els romans es va dir Deultum i fou establerta com a colònia militar per Vespasià. Sota el domini romà d'Orient es va dir Pirgos (Πύργος, que vol dir "torre"). Va passar als otomans el 1367/1368 i fou una base naval otomana utilitzada durant les campanyes dels Balcans; fou també un lloc per la construcció de vaixells, especialment després de la batalla de Lepant (1571). Al segle XVII es deia Ahelo-Pirgas i s'estava convertint en una vila. Una comissió de reforma otomana la va visitar el 1784 i va agafar el nom de Burgàs; a començament del segle XIX fou atacada algunes vegades pels bandits anomenats kurzdhali; fou una etapa dels russos en el seu avanç cap a Edirne el 1829. Hi va viure per un temps el poeta polonès Adam Mickiewicz (1855) i en aquest temps ja havia adquirit una certa preeminència economica.[1] Al temps de la independència de Bulgària tenia tres mil habitants, la majoria grecs.

Una de les illes del Príncep, prop d'Istanbul, i 10 llocs d'Anatòlia occidental, porten també aquest nom.

AtraccionsModifica

  • Museu històric regional de Burgàs
  • Museu Etnografic
  • Museu de Naturalessa i Ciencia
  • Galeria d'art
  • Casa de l'opera
  • Festival Internacional de Folklore

PersonatgesModifica

  • Apostol Karamitev (1923–1973), actor
  • Dimitar Dimitrov (nascut 1959), entrenador de futbol
  • Georgi Chilikov (nacut 1978), futbolusta
  • Georgi Kostadinov (nascut 1950), boxejador campió olímpic
  • Georgi Kaloyanchev (nascut 1925), actor
  • Georgi Mihalev (nascut 1968), nedador
  • Kostas Vàrnalis (1884–1974), poeta grec
  • Nedyalko Yordanov (nascut 1940), escriptor
  • Nikola Stanchev (nascut 1930), primer campió olímpic búlgar
  • Petya Dubarova (1962–1979), poetessa
  • Prodan Gardzhev (1936–2003), lluitador campió olímpic
  • Radostin Kishishev (nascut 1974), futbolista
  • Zlatko Yankov, (nascut 1966), futbolista
  • Todor Kiselichkov, (nascut 1975), futbolista

AgermanamentsModifica

ReferènciesModifica

  1. Burgas, Bulgaria (Eyewitness Travel), Jonathan Bousfield and Matt Willis, Dorling Kindersley Limited, Londres, 2008, p. 210.
  2. «Batumi - Twin Towns & Sister Cities» (en anglès). Ajuntament de Batumi. Arxivat de l'original el 4/5/2012. [Consulta: 2 abril 2014].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burgàs