Obre el menú principal

Burt Bacharach (Kansas City, Missouri, 12 de maig de 1928) és un compositor, pianista, productor discogràfic i cantant que ha compost centenars de cançons pop des de finals dels anys 1950 fins a la dècada del 1980, moltes en col·laboració amb el lletrista Hal David.[1] Les cançons de Bacharach han estat enregistrades per més de 1.000 artistes diferents.[2]

Infotaula de personaBurt Bacharach
Burt Bacharach 1972.JPG
Biografia
Naixement (en) Burt Freeman Bacharach
12 maig 1928 (91 anys)
Kansas City (Missouri)
Formació Mannes College The New School for Music Tradueix
Universitat McGill
Music Academy of the West Tradueix
Activitat
Ocupació Pianista, compositor, compositor de cançons, compositor de bandes sonores, cantant i productor discogràfic
Activitat 1950 –
Gènere Pop
Professors Nadia Boulanger i Darius Milhaud
Instrument Piano
Discogràfica A&M Records
Columbia Records
Família
Cònjuge Angie Dickinson (1965–1981)
Carole Bayer Sager (1982–1991)

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0000820 Allocine: 35764 Allmovie: p80337 IBDB: 11332
Last fm: Burt+Bacharach Musicbrainz: 2882ffa3-dec9-4055-a842-a950728bcb02 Songkick: 109263 Discogs: 58359 Allmusic: mn0000642542
Modifica les dades a Wikidata

Es considerat un dels compositors més importants de la música popular del segle XX.[3] El 2015, la revista Rolling Stone va classificar Bacharach i David en el número 32 de la seva llista dels "100 millors compositors de cançons de tots els temps".[4]

BiografiaModifica

Va néixer Kansas City, en el si d'una família jueva; era fill d'Irma M. Freeman i de Mark Bertram "Bert" Bacharach, un conegut columnista del diari sindical. Quan era petit, es traslladaren a Kew Gardens (Queens), a Nova York.[5][6]

Gràcies al seu talent, aconseguí beques que li permeteren accedir a bons conservatoris, on va rebre lliçons de compositors com Darius Milhaud o Bohuslav Martinů.[7] Després de complir el servei militar en una banda de música, començà la seva carrera artística treballant com a pianista, i arranjador i director musical de Marlene Dietrich.[8]

 
Burt Bacharach el 2008

El 1957 conegué el lletrista Hal David,[1] i junts donaren al pop de la dècada de 1960 algunes de les seves millors cançons; trobaren en Dionne Warwick la seva intèrpret ideal.[9] El 1968 aconseguí un premi Tony pel musical Promises, promises, basat en la pel·lícula de Billy Wilder L'apartament.

Dels seus diversos treballs pel cinema, destaca el tema Rainsdrops keep fallin'on my head del film Butch Cassidy and the Sundance Kid, amb el qual el 1969 guanyà dos Oscar (millor banda sonora i millor cançó). A la dècada de 1970 continuà la seva trajectòria com a compositor, pianista i director, i el 1982 assolí un altre Oscar pel tema central d' Arthur, el solter d'or.[10] Entre les seves cançons, d'exquisida factura i elegant línia melòdica, cal citar:

  • The story of my life
  • Everyone needs someone to love
  • Don't go breaking my hearth
  • Do you know the way to San José?

El 1998 presentà, en col·laboració amb el rocker Elvis Costello, el disc Painted from memory.[11]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Burt Bacharach remembers Hal David». Los Angeles Times, 03-09-2012.
  2. "Burt Bacharach interview: what was it all about?", The Telegraph U.K., June 1, 2013.
  3. «Burt Bacharach».
  4. «100 Greatest Songwriters of All Time». Rolling Stone, agost 2015.
  5. Cossar, Neil. "This Day in Music, May 12: Burt Bacharach, Neil Young; Burt Bacharach celebrates his 83rd birthday, Neil Young gets an eight-legged claim to fame.", The Morton Report, 11 maig 2011. Accés el 28 de novembre de 2017. "Burt, fill del columnista del sindicat nacional, Bert Bacharach, es va traslladar amb la seva família el 1932 a Kew Gardens a Queens, Nova York. Per insistència de la seva mare, va estudiar violoncel, bateria i després piano a partir dels 12 anys."
  6. «Burt Bacharach». [Consulta: 24 febrer 2019].
  7. ; Written, Narrated and Produced by John Gilliland; Chester Coleman, Associate Producer «Show 24: The Music Men-Part 2». KRLA. John Gilliland's The Pop Chronicles, febrer 1969 [Consulta: 19 maig 2011]. « »
  8. "Bachrach recalls Dietrich", Independent Press-Telegram (Long Beach, California), March 14, 1971, p. 90.
  9. "Dionne Warwick: dizzying downfall of a bankrupt diva", The Telegraph U.K., March 30, 2013.
  10. «Photo of Bacharach and Sager after they won the Oscar in 1982 for best song, "Arthur's Theme" for the film Arthur» (JPG). [Consulta: 18 octubre 2019].
  11. «Elvis Costello Reunites With The Imposters & Burt Bacharach On New Album Look Now: Hear Two Songs». [Consulta: 5 abril 2019].
Bibliografia
  • AUDITORIUM Cinco Siglos de Música Inmortal, pàg. 38. Editorial Planeta (ISBN 84-08-46524-4) Volum I.

Enllaços externsModifica