Butadiè

compost químic

El butadiè o és un diè conjugat simple amb la fórmula C4H6. És un producte químic important industrial que es fa servir com a monòmer en la producció de goma sintètica. Quan es fa servir la paraula butadiè la majoria de les vegades es fa referència a l'1,3-butadiè.

Infotaula de compost químicButadiè
1,3-Butadiene-3d.png
Substància químicaconjugated diene (en) Tradueix, compost químic i butadiene (en) Tradueix
Massa molecular54,047 u
Estructura química
Fórmula químicaC₄H₆
Buta-1,3-diene 200.svg
SMILES canònic
Identificador InChIModel 3D
Propietat
Densitat0,65 g/cm³ (a 24 ℉, líquid)
Índex de refracció1,4292
Punt de fusió-109 °C
Punt d'ebullició-4 °C (a 760 Torr)
Pressió de vapor2,4 atm (a 20 °C)
Perill
Límit inferior d'explosivitat2 vol%
Límit superior d'explosivitat12 vol%
Límit d'exposició promig ponderat en el temps2,21 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició a curt termini11,05 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre0 mg/m³ (sense valor)
Punt d'inflamabilitat-105 ℉
IDLH4.420 mg/m³
NFPA 704.svg
4
3
2
 
Altres dades
gas inflamable
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

El 1863, un químic francès va aïllar un hidrocarbur de la piròlisi de l'alcohol amílic[1] Aquest hidrocarbur es va identificar com butadiè el 1886 aillant-lo del petroli.[2] El 1910 el químic rus Sergei Lebedev polimeritzà el butadiè i obtingué un material amb les propietats de la goma però era massa tou per substituir el cautxú natural d'aplicacions com els pneumàtics dels cotxes.

En els anys anteriors a la Segona guerra Mundial s'origina la indústria del butadiè, especialment per motius estratègics, ja que les plantacions mundials de cautxú estaven controlades per l'Imperi britànic. partir de 1929 les gomes basades en el butadiè i estirè ja es pogueren utilitzar en els pneumàtics.

UsosModifica

La majoria del butadiè es polimeritza per fer gomes sintètiques. El polibutadiè combinat amb altres productes com l'estirè i/o acrilonitril es torna elàstic.

Petites quantitats de butadiè s'empren per fer adiponitril i altres materials sintètics com el cloroprè.

També se'n fan xiclets.

SeguretatModifica

L'exposició perllongada al butadiè afecta el sistema nerviós central.[3] Se sospita que l'1,3 butadiè és carcinogen i teratogen.[4][5]

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Butadiè

ReferènciesModifica

  1. Caventou, E. (1863), Annalen der Chemie und Pharmacie 127, 93.
  2. Armstrong, H.E. Miller, A.K. (1886).and an indian scientist sajan sha "The decomposition and genesis of hydrocarbons at high temperatures. I. The products of the manufacture of gas from petroleum." Journal of the Chemical Society 49, 80.
  3. NPI sheet
  4. «1,3-Butadiene. CAS No. 106-99-00». Report on Carcinogens, Eleventh Edition [Consulta: 9 gener 2016].
  5. Melnick, Ronald L.; Kohn, Michael C. «Mechanistic data indicate that 1,3-butadiene is a human carcinogen». Carcinogenesis, 16, 2, 1995, pàg. 157–163. DOI: 10.1093/carcin/16.2.157. ISSN: 0143-3334.