Viquipèdia

Càncer Infantil

càncer en un nen

El càncer infantil és càncer en un nen. Als EUA, un criteri adoptat arbitràriament per tipificar els càncers pediàtrics inclou els casos diagnosticats entre el naixement i la fi dels 14 anys (14 anys i 11,9 mesos). No obstant això, la definició de càncer infantil a vegades inclou adolescents d'entre 15 i 19 anys.[1] L'oncologia pediàtrica és la branca de la medicina dedicada al diagnòstic i tractament del càncer en nens.[2]

Plantilla:Infotaula malaltiaCàncer Infantil
modifica
Tipuscàncer i neoplàsia infantil Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpediatria Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
UMLS CUIC0278704 Modifica el valor a Wikidata

A tot el món, s'estima que el càncer infantil té una incidència de més de 175.000 individus a l'any i una taxa de mortalitat d'aproximadament 96.000 a l'any. Als països desenvolupats, el càncer infantil té una mortalitat aproximada del 20% dels casos. En contextos de recursos baixos, en canvi, la mortalitat és aproximadament del 80%, o fins i tot del 90%, als països més pobres del món.[3] En molts països desenvolupats, la incidència augmenta lentament, ja que les taxes de càncer infantil van augmentar un 0,6% anual entre 1975 i 2002 als Estats Units[4] i un 1,19% anual entre 1991 i 2010 a Europa.[5] A diferència dels càncers en adults, que solen sorgir a causa de anys de danys en l'ADN, els càncers infantils són causats per alteracions dels processos normals de desenvolupament.[6]

Senyals i símptomes modifica

Problemes d'aprenentatge modifica

Els nens amb càncer corren el risc de desenvolupar diversos problemes cognitius o d'aprenentatge.[7] Aquestes dificultats poden estar relacionades amb lesions cerebrals i del sistema nerviós central derivades del propi càncer, com ara un tumor cerebral primari o metastàtic o amb efectes secundaris de tractaments contra el càncer com la quimioteràpia i la radioteràpia. Són mètodes terapèutics que, eventualment, poden danyar la substància blanca del cervell i alterar l'activitat cerebral.

Els dèficits de la cognició provocats per aquests canvis iatrogènics reben el nom de deteriorament cognitiu post-càncer (postcancer cognitive impairment o PCCI, segons la sigla anglèsa) i també es coneixen com "cervell de quimioteràpia" o chemotherapy-induced cognitive impairment.[8] Són termes emprats habitualment per denominar als supervivents del càncer que presenten problemes de pensament i memòria després del tractament anticancerós.[9] Els investigadors no estan segurs de què causa exactament aquest trastorn, però afirmen que és probable que estigui relacionat amb el mateix càncer, amb el tractament del càncer o que sigui una reacció emocional a tots dos.[10]

Aquest deteriorament cognitiu es nota habitualment durant alguns anys després que un nen hagi estat sotmès a una teràpia antineoplàstica.[11] Quan un supervivent del càncer infantil torna a l'escola, pot obtenir puntuacions més baixes en les proves, problemes amb la memòria, l'atenció i el comportament, així com una mala coordinació ull-mà i unes etapes de desenvolupament operacional lentes.[12] Els pares poden sol·licitar per als seus fills programes educatius individualitzats a l'escola si la seva discapacitat d'aprenentatge cognitiu afecta el seu rendiment acadèmic.

Factors de risc modifica

Els factors familiars i genètics s'identifiquen en un 5-15% dels casos de càncer infantil. En <5-10% dels casos, es coneixen exposicions ambientals i factors exògens, com ara l'exposició prenatal al fum de tabac,[13] als raigs X o a certs medicaments. No obstant això, per al 75-90% restant dels casos, es desconeixen les causes individuals. En la majoria dels casos, com en la carcinogènesi en general, se suposa que els càncers impliquen múltiples factors de risc i variables epigenètiques.[14]

Entre els aspectes que fan que els factors de risc del càncer infantil siguin diferents dels observats en els càncers en adults es troben:[15]

  • Exposicions diferents, i de vegades úniques, a perills ambientals que poden provocar el futur desenvolupament d'un càncer.[16] Els nens sovint han de confiar en els adults per protegir-los dels agents ambientals tòxics.
  • Sistemes fisiològics immadurs per catabolitzar o metabolitzar substàncies ambientals
  • Durant el creixement i el desenvolupament prenatal, perinatal i postnatal dels nens hi ha unes fases conegudes com a "finestres de desenvolupament", en les quals existeixen certes "finestres crítiques de vulnerabilitat" a la carcinogènesi.[17]

A més, una esperança de vida més llarga en els nens implica més temps perquè es manifestin processos neoplàstics malignes amb llargs períodes de latència, augmentant el risc de desenvolupar alguns tipus de càncer més endavant a la vida.[15]

L'edat avançada dels pares s'ha associat amb un augment del risc de càncer infantil en els fills.[18] Hi ha causes de malignitat tumoral infantil evitables, com ara un ús indegut de la radiació ionitzant mitjançant tomografia computada quan la prova no està indicada o quan s'utilitzen protocols radiològics per a adults.[19][20]

Diagnòstic modifica

Tipus modifica

 
Dues noies amb leucèmia limfocítica aguda mostrant l'accés intravenós per a la quimioteràpia.

Els càncers més freqüents en nens són la leucèmia (32%), els tumors cerebrals (18%) i els limfomes (11%).[21] El 2021, les estadístiques de l'Institut Nacional del Càncer van indicar que 15.590 nens i adolescents d'entre 0 i 19 anys dels EUA serien diagnosticats de càncer i que aquest causaria la mort de 1.780 d'ells.[22]

El 2005, es va trobar que 2,9 de cada 100.000 persones de 0 a 19 anys tenien càncer del cervell o del sistema nerviós central i un 0,7 per cada 100.000 van morir per aquest motiu. El nombre de casos nous va ser més alt entre el grup d'edat d'1 a 4 anys, però el nombre de defuncions va ser més alt entre el grup d'edat de 10 a 14 anys. Aquests càncers es van trobar amb més freqüència en nens d'entre 1 i 4 anys, però la majoria de les defuncions es van produir entre els 5-9 anys. Les morts per càncers pediàtrics als EUA s'han reduït un 70% en el decurs dels darreres quatre dècades.[23] El limfoma infantil amb major prevalença és el limfoma de Hodgkin clàssic.[24] Els principals subtipus de tumors de cervell i de el sistema nerviós central en els nens són: astrocitoma, glioma de tronc encefàlic,[25] craniofaringioma,[26] ganglioglioma desmoplàsic infantil,[27] ependimoma,[28] glioma d'alt grau,[29] medul·loblastoma[30] i tumor teratoide/rabdoide atípic.[31]

Altres tipus de càncer infantil menys freqüents són:[32]

Oncologia per a adolescents i adults joves modifica

L'oncologia per a adolescents i adults joves és una subespecialitat mèdica que s'ocupa de la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer en pacients de 13 a 30 anys.[47] Els estudis han demostrat repetidament que, tot i que les taxes de supervivència del càncer pediàtric han augmentat, la taxa de supervivència en adolescents i adults joves s'ha mantingut estancada.[48] Tot i que existeixen molts assaigs clínics per a adults amb càncer i nens amb càncer, aquesta franja de'edat no sol ser utilitzada pels assajos clínics. La majoria d'assaigs clínics pediàtrics fan servir a pacients de fins a 21 anys. A més, la joventut comporta problemes que adults i nens poques vegades tenen, inclosos els problemes universitaris, la fertilitat i el sentiment de solitud. Els estudis sovint han demostrat que el tractament d'adults joves amb els mateixos protocols que s'utilitzen en pediatria són més eficaços que els dissenyats per adults més grans.

Tractament modifica

Els càncers infantils no solen ser tumors amb oncògens clínicament definits i quasi sempre el tractament és una combinació de quimioteràpia i radioteràpia. Els avenços terapèutics en oncologia pediàtrica han aconseguit un nivell de curació molt alt d'aquests processos, almenys en els països del Primer Món.[49] La citotoxicitat de la quimioteràpia, però, pot donar lloc a comorbiditats relacionades amb el tractament immediat i a llarg termini.[6] En el cas dels nens sotmesos a tractament per al càncer d'alt risc, més del 80% experimenta una toxicitat greu o mortal com a conseqüència del seu tractament.[50]

Pronòstic modifica

Els supervivents adults de càncer infantil tenen algunes dificultats físiques, psicològiques i socials.

La malaltia cardíaca prematura és una complicació important a llarg termini en supervivents adults de càncer infantil.[51] Els supervivents adults són vuit vegades més propensos a morir de malalties del cor que altres persones i més de la meitat dels nens tractats per càncer desenvolupen algun tipus d'anomalia cardíaca, tot i que pot ser asimptomàtica o massa lleu per qualificar-se per al diagnòstic clínic de malalties del cor.

Els supervivents del càncer infantil també corren el risc de desenvolupar efectes adversos sobre els ronyons [52] i el fetge.[53] El risc d'efectes adversos tardans del fetge en els supervivents del càncer infantil augmenta en aquells que han tingut radioteràpia al fetge i en persones amb factors com un índex de massa corporal més alt i una hepatitis vírica crònica. La cirurgia hepàtica i alguns tractaments farmacològics també poden augmentar el risc d'efectes hepàtics adversos en els supervivents del càncer infantil.

Epidemiologia modifica

A nivell internacional, la major variació en la incidència del càncer infantil es produeix en comparar els països amb ingressos alts amb països amb ingressos baixos.[54] Això pot resultar de les diferències en la capacitat de diagnosticar el càncer, les diferències de risc entre els diferents subgrups de població ètnica o racial, així com les diferències en els factors de risc. Un exemple d'aquesta heterogeneïtat factorial es troba en els casos de limfoma de Burkitt pediàtric, una forma de limfoma no Hodgkin que emmalalteix anualment de 6 a 7 nens de cada 100.000 a parts de l Àfrica subsahariana, on s'associa amb antecedents de coinfecció pel virus d'Epstein-Barr i per la malària.[55][56] Als països industrialitzats, el limfoma de Burkitt no s'associa a aquestes afeccions infeccioses.

Estats Units modifica

Tot i els avenços en el seu diagnòstic i tractament, als Estats Units el càncer és la segona causa de mort més freqüent entre nens d'entre 1 i 14 anys, només superada pels accidents.[57] Més de 16 de cada 100.000 nens i adolescents dels EUA van ser diagnosticats de càncer i gairebé 3 de cada 100.000 van morir per la malaltia. El 2012, es va estimar que hi havia una incidència de 12.000 nous casos i 1.300 morts per càncer en els nens estatunidencs de 0 a 14 anys. Estadístiques de l'informe de la Societat Americana del Càncer de 2014:

Edats fins als 14 anys [58]

Sexe Incidència Mortalitat Supervivència observada %
Nois 178,0 23.3 81,3
Noies 160,1 21.1 82,0

De 15 a 19 anys [58]

Sexe Incidència Mortalitat Supervivència observada %
Nois 237,7 34,5 80,0
Noies 235,5 24.7 85,4

Nota: les taxes d'incidència i mortalitat són per cada 1.000.000 i s'ajusten a l'edat a la població estàndard dels 2000. El percentatge de supervivència observat es basa en dades del 2003-2009.

Regne Unit modifica

El càncer en nens és escàs al Regne Unit, amb una mitjana de 1.800 diagnòstics cada any, però que contribueix a menys de l'1% de totes les morts relacionades amb el càncer.[59] La mortalitat més alta de tots els càncers pediàtrics combinats al Regne Unit correspon al grup d'edat d'entre els 5 i els 9 anys. Del 2017 al 2019 van morir de càncer 230 nens, sent els càncers del cervell/sistema nerviós central la causa més freqüent.

Espanya modifica

A l'Estat espanyol, la incidència del càncer pediàtric és de de 1.100 casos nous/any (155,5 casos per cada milió de nens/nenes menors de 15 anys).[60] La Federación Española de Padres de Niños con Cáncer (FEPNC) va llançar la iniciativa "Ajuda'ls. Són només nens", que pretén sensibilitzar la societat sobre la malaltia en els nens perquè, abans de res, se'ls vegi com el que són: nens.[61]

Entitats benèfiques i recaptació de fons modifica

 
Part de la recaptació de la venda d'embalatges d'ensilatge groc es destina a la investigació del càncer infantil, Brastad, Suècia

Actualment, hi ha diverses organitzacions que tenen com a principal objectiu combatre el càncer infantil. Entre les organitzacions centrades en el càncer infantil a través de programes d'investigació mèdica i/o suport al càncer pediàtric s'inclouen: Childhood Cancer Canada,[62] Young Lives vs Cancer[63] i el Children's Cancer and Leucemia Group (al Regne Unit), Child Cancer Foundation (a Nova Zelanda),[64] Children's Cancer Recovery Foundation (als Estats Units d'Amèrica),[65] American Childhood Cancer Organization (als Estats Units),[66] Childhood Cancer Support (Austràlia) i l'Associació Hayim (Israel).[67] La Fundació Alex's Lemonade Stand permet a la gent dels Estats Units recaptar diners per a la investigació del càncer pediàtric organitzant estands de llimonada.[68] La National Pediatric Cancer Foundation se centra a trobar tractaments menys tòxics i més eficaços per als càncers pediàtrics. Aquesta fundació treballa amb 24 hospitals diferents dels Estats Units a la recerca de tractaments eficaços a la pràctica.[69] Childhood Cancer International és la fundació mundial més gran de càncer pediàtric. Se centra en l'accés precoç a l'atenció de càncers infantils, centrant-se en el suport i la defensa del pacient.[70]

Segons les estimacions d'experts en el camp del càncer pediàtric, el 2020 el càncer costarà 158 milions de dòlars anuals tant per a la investigació com per al tractament, cosa que suposa un augment del 27% des del 2010.[71] Les maneres en què les persones poden ajudar a sufragar aquest cost inclouen el lliurament de xecs, aportar el seu temps lliure, recollir xavalla, vendre llimonada, organitzar qüestacions en festes veïnals o donar un percentatge dels beneficis de botigues o restaurants;[72] així com subhastes o passejades en bicicleta. A més, moltes de les principals fundacions tenen botons de donació als seus llocs web.

A més d'impulsar la investigació centrada en el càncer, les fundacions també ofereixen suport a les famílies els fills dels quals estan afectats per la malaltia. Els grups de suport s'ofereixen tant en hospitals com en línia i estan finançats per les diferents fundacions.[73] Els seus col·laboradors organitzen grups de suport presencials i en línia i orienten les famílies cap a llibres que ajudin al procés d'adaptació. Totes es troben sota la designació 501 (c) 3, el que significa que són organitzacions sense ànim de lucre exemptes d'impostos, segons la normativa estatunidenca.[74] El "Dia internacional contra el càncer infantil" se celebra anualment el 15 de febrer.[75]

Referències modifica

  1. ↑ Bahadur, G; Hindmarsh, P «Age definitions, childhood and adolescent cancers in relation to reproductive issues» (en anglès). Human Reproduction, 15, 1, 2000; Gen, pàg: 227. DOI: 10.1093/humrep/15.1.227. ISSN: 1460-2350. PMID: 10611218 [Consulta: 27 maig 2022].
  2. ↑ Davidoff, AM «Pediatric Oncology» (en anglès). Seminars in Pediatric Surgery, 19, 3, 2010; Ag, pp: 225-233. DOI: 10.1053/j.sempedsurg.2010.03.007. PMC: 2914477. PMID: 20610196 [Consulta: 27 maig 2022].
  3. ↑ Force, LM; Abdollahpour, I; Advani, SM; Agius, D; Ahmadian, E; Alahdab, F; Alam, T; et al «The global burden of childhood and adolescent cancer in 2017: an analysis of the Global Burden of Disease Study 2017» (en anglès). Lancet Oncol, 2019 Set; 20 (9), pp: 1211-1225. PMID: 31371206. DOI: 10.1016/S1470-2045(19)30339-0. PMC: 6722045 [Consulta: 28 maig 2022].
  4. ↑ Hewitt, M; Weiner, SL; Simone, JV (Eds.) «The Epidemiology of Childhood Cancer» (en anglès). A: Childhood Cancer Survivorship: Improving Care and Quality of Life, Chap. 2; United States National Academies Press (Washington DC), 2003; NBK221740, pp: 20-36. ISBN 0-309-50581-X [Consulta: 16 juny 2022].
  5. ↑ Steliarova-Foucher, E; Fidler, MM; Colombet, M; Lacour, B; Kaatsch, P; Piñeros, M; Soerjomataram, I; Bray, F; Coebergh, JW; Peris-Bonet, R; et al «Changing geographical patterns and trends in cancer incidence in children and adolescents in Europe, 1991–2010 (Automated Childhood Cancer Information System): a population-based study» (en anglès). Lancet Oncol, 2018 Ag 8; 19 (9), pp: 1159-1169. PMID: 30098952. DOI: 10.1016/S1470-2045(18)30423-6. PMC: 6120055 [Consulta: 16 juny 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 Bosse, KR; Majzner, RG; Mackall, CL; Maris, JM «Immune-Based Approaches for the Treatment of Pediatric Malignancies» (en anglès). Annual Review of Cancer Biology, 4, 1, 09-03-2020, pp: 353–370. Arxivat de l'original el 2021-07-11. DOI: 10.1146/annurev-cancerbio-030419-033436. ISSN: 2472-3428. PMID: 34113750 [Consulta: 27 maig 2022].
  7. ↑ American Cancer Society. «Returning to School After Cancer Treatment» (en anglès). When Your Child's Treatment Ends, 2017; Set 21 (rev). [Consulta: 16 juny 2022].
  8. ↑ Alhowail, AH; Aldubayan, M «Recent progress in the elucidation of the mechanisms of chemotherapy-induced cognitive impairment» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2021 Set; 25 (18), pp: 5807-5817. ISSN 2284-0729. DOI: 10.26355/eurrev_202109_26799. PMID: 34604972 [Consulta: 22 juny 2022].
  9. ↑ Mayo Clinic. «Chemo Brain» (en anglès). Health Information, Foundation for Medical Education and Research. [Consulta: 26 maig 2022].
  10. ↑ Kovalchuk, A; Kolb, B «Chemo brain: From discerning mechanisms to lifting the brain fog—An aging connection» (en anglès). Cell Cycle, 2017 Jul 18; 16 (14), pp: 1345-1349. PMID: 28657421. DOI: 10.1080/15384101.2017.1334022. PMC: 5539816 [Consulta: 26 maig 2022].
  11. ↑ Ikonomidou, C «Chemotherapy and the pediatric brain» (en anglès). Mol Cell Pediatr, 2018 Nov 6; 5 (1), pp: 8. PMID: 30402806. DOI: 10.1186/s40348-018-0087-0. PMC: 6219996 [Consulta: 22 juny 2022].
  12. ↑ American Cancer Society. «Late Effects of Childhood Cancer Treatment» (en anglès). When Your Child Has Cancer, 2017; Set 18 (rev). [Consulta: 19 març 2019].
  13. ↑ Ortega-García, JA; Martin, M; López-Fernández, MT; Fuster-Soler, JL; Donat-Colomer, J; et al «Transgenerational tobacco smoke exposure and childhood cancer: an observational study» (en anglès). J Paediatr Child Health, 2010 Jun; 46 (6), pp: 291-295. PMID: 20412413. DOI: 10.1111/j.1440-1754.2010.01710.x. PMC: 3190978 [Consulta: 29 maig 2022].
  14. ↑ Savary, C; Kim, A; Lespagnol, A; Gandemer, V; Pellier, I; Andrieu, C; Pagès, G; Galibert, MD; et al «Depicting the genetic architecture of pediatric cancers through an integrative gene network approach» (en anglès). Scientific Reports, 2020 Gen 27; 10 (1), pp: 1224. PMID: 31988326. DOI: 10.1038/s41598-020-58179-0. PMC: 6985191 [Consulta: 29 maig 2022].
  15. ↑ 15,0 15,1 Children and Cancer, in Children's Health and the Environment, a WHO Training Package for the Health Sector, World Health Organization.
  16. ↑ Carpenter, DO; Bushkin-Bedient, S «Exposure to chemicals and radiation during childhood and risk for cancer later in life» (en anglès). J Adolesc Health, 2013 Maig; 52 (Supl 5), pp: S21-S29. ISSN 1879-1972. DOI: 10.1016/j.jadohealth.2013.01.027. PMID: 23601608 [Consulta: 10 juny 2022].
  17. ↑ Anderson, LM; Diwan, BA; Fear, NT; Roman, E «Critical windows of exposure for children's health: cancer in human epidemiological studies and neoplasms in experimental animal models» (en anglès). Environ Health Perspect, 2000 Jun; 108 (Supl 3), pp: 573-594. PMID: 10852857. DOI: 10.1289/ehp.00108s3573. PMC: 1637809 [Consulta: 29 maig 2022].
  18. ↑ Johnson, KJ; Carozza, SE; Chow, EJ; Fox, EE; Horel, S; McLaughlin, CC; Mueller, BA; et al «Parental age and risk of childhood cancer: A pooled analysis» (en anglès). Epidemiology, 2009 Jul; 20 (4), pp: 475-483. DOI: 10.1097/EDE.0b013e3181a5a332. PMC: 2738598. PMID: 19373093 [Consulta: 27 maig 2022].
  19. ↑ Alliance for Radiation Safety in Pediatric Imaging. «Radiology Safety - What can I do?» (en anglès). Image Gently®. [Consulta: 8 febrer 2016].
  20. ↑ Moreno, MA; Furtner, F; Rivara, FP «Advice for patients. Decreasing unnecessary radiation exposure for children» (en anglès). Archives of Pediatrics and Adolescent Medicine, 2011 Maig; 165 (5), pp: 480. DOI: 10.1001/archpediatrics.2011.59. ISSN: 1538-3628. PMID: 21536966 [Consulta: 27 maig 2022].
  21. ↑ American Society of Clinical Oncology (ASCO). «Childhood Cancer» (en anglès). Types of Cancer, 2022; Gen 16 (rev). [Consulta: 16 juny 2019].
  22. ↑ National Cancer Institute. «Cancer in Children and Adolescents» (en anglès). NIH, US Department of Health and Human Services, 2021; Nov 4. [Consulta: 29 maig 2022].
  23. ↑ CDC. «Tracking Pediatric and Young Adult Cancer Case» (en anglès). National Program of Cancer Registries, 2021; Ag 24 (rev). [Consulta: 3 juny 2022].
  24. ↑ Buhtoiarov, IN «Pediatric Lymphoma» (en anglès). Pediatr Rev, 2017 Set; 38 (9), pp: 410-423. ISSN 1526-3347. DOI: 10.1542/pir.2016-0152 [Consulta: 16 juny 2022].
  25. ↑ Hatim, G; Chekrine, T; Houjami, M; Boughafour, M; Bouchbika,Z; Benchakroun, N; Jouhadi, H; et al «Pediatric brainstem glioma» (en anglès). Journal of Neuroscience and Neurological Disorders, 2022 Gen 3; 6, pp: 1-4. ISSN 2639-3220. DOI: 10.29328/journal.jnnd.1001059 [Consulta: 27 maig 2022].
  26. ↑ Müller, HL «The Diagnosis and Treatment of Craniopharyngioma» (en anglès). Neuroendocrinology, 2020; 110 (9-10), pp: 753-766. PMID: 31678973. DOI: 10.1159/000504512. ISSN: 1423-0194 [Consulta: 26 maig 2022].
  27. ↑ Kamoun, S; Azouz, H; Zemmali, M; Haouet, S; Kchir, N «Desmoplastic infantile ganglioglioma» (en anglès). Pan African Medical Journal, 2019 Mar 11; 32, pp: 113. PMID: 31223403. DOI: 10.11604/pamj.2019.32.113.12669. PMC: 6560944 [Consulta: 29 maig 2022].
  28. ↑ Krafts, K «Ependymoma: Danger in the fourth ventricle» (en anglès). Pathology Student. University of Minnesota, 2011; Ag 25, pàgs: 2 [Consulta: 26 maig 2022].
  29. ↑ Jones, C; Karajannis, MA; Jones, DTW; Kieran, MW; Monje, M; Baker, SJ; Becher, OJ; et al «Pediatric high-grade glioma: biologically and clinically in need of new thinking» (en anglès). Neuro Oncol, 2017 Feb 1; 19 (2), pp: 153-161. PMID: 27282398. DOI: 10.1093/neuonc/now101. PMC: 5464243 [Consulta: 2 juny 2022].
  30. ↑ Kline, CN; Packer, RJ; Hwang, EI; Raleigh, DR; Braunstein, S; Raffel, C; et al «Case-based review: pediatric medulloblastoma» (en anglès). Neurooncol Pract, 2017 Set; 4 (3), pp: 138-150. PMID: 29692919. DOI: 10.1093/nop/npx011. PMC: 5909805 [Consulta: 28 maig 2022].
  31. ↑ Din, NU; Barakzai, A; Memon, A; Hasan, S; Ahmad, Z «Atypical Teratoid/Rhabdoid Tumor of Brain: a Clinicopathologic Study of Eleven Patients and Review of Literature» (en anglès). Asian Pac J Cancer Prev, 2017 Abr 1; 18 (4), pp: 949-954. PMID: 28545192. DOI: 10.22034/APJCP.2017.18.4.949. ISSN: 2476-762X [Consulta: 28 maig 2022].
  32. ↑ Kotecha, RS; Kees, UR; Cole, CH; Gottardo, NG «Rare childhood cancers—an increasing entity requiring the need for global consensus and collaboration» (en anglès). Cancer Medicine, 2015 Jun; 4 (6), pp: 819-824. PMID: 25664881. DOI: 10.1002/cam4.426. PMC: 4472204 [Consulta: 16 juny 2022].
  33. ↑ Varan, A «Wilms' tumor in children: an overview» (en anglès). Nephron Clinical Practice, 2008 Feb; 108 (2), pp: c83-c90. PMID: 18187945. DOI: 10.1159/000113012. ISSN: 1660-2110 [Consulta: 28 maig 2022].
  34. ↑ Sandlund, JT; Martin, MG «Non-Hodgkin lymphoma across the pediatric and adolescent and young adult age spectrum» (en anglès). Hematology Education Program of the American Society of Hematology, 2016 Des 2; 2016 (1), pp: 589-597. PMID: 27913533. DOI: 10.1182/asheducation-2016.1.589. PMC: 6142492 [Consulta: 2 juny 2022].
  35. ↑ Paulson, VA; Rudzinski, ER; Hawkins, DS «Thyroid Cancer in the Pediatric Population» (en anglès). Genes (Basel), 2019 Set 18; 10 (9), pp: 723. PMID: 31540418. DOI: 10.3390/genes10090723. PMC: 6771006 [Consulta: 2 juny 2022].
  36. ↑ Dziuba, I; Kurzawa, P; Dopierała, M; Larque, AB; Januszkiewicz-Lewandowska, D «Rhabdomyosarcoma in children – current pathologic and molecular classification» (en anglès). Pol J Pathol, 2018; 69 (1), pp: 20-32. ISSN 2084-9869. DOI: 10.5114/pjp.2018.75333 [Consulta: 29 maig 2022].
  37. ↑ Brenes Meseguer, N; Osejo Rodríguez, MS; Cartín Ramírez, AC «Presentación del retinoblastoma en la edad pediátrica» (en castellà). Rev Méd Sinerg, 2020 Maig 1; 5 (5), pp: e379. DOI: 10.31434/rms.v5i5.379. ISSN: 2215-5279 [Consulta: 28 maig 2022].
  38. ↑ Taran, SJ; Taran, R; Malipatil, NB «Pediatric Osteosarcoma: An Updated Review» (en anglès). Indian J Med Paediatr Oncol, 2017 Gen-Mar; 38 (1), pp: 33-43. PMID: 28469335. DOI: 10.4103/0971-5851.203513. PMC: 5398104 [Consulta: 29 maig 2022].
  39. ↑ Crompton, BD; Stewart, C; Taylor-Weiner, A; Alexe, G; Kurek, KC; Calicchio, ML; Kiezun, A; Carter, SL; Shukla, SA; Mehta, SS; et al «The genomic landscape of pediatric Ewing sarcoma» (en anglès). Cancer Discovery, 2014 Nov; 4 (11), pp: 1326-1341. ISSN 2159-8274. DOI: 10.1158/2159-8290.CD-13-1037. PMID: 25186949 [Consulta: 29 maig 2022].
  40. ↑ Pierce, JL; Frazier, AL; Amatruda, JF «Pediatric Germ Cell Tumors: A Developmental Perspective» (en anglès). Advances in Urology, 2018 Feb 4; 2018, pp: 9059382. PMID: 29515628. DOI: 10.1155/2018/9059382. PMC: 5817207 [Consulta: 29 maig 2022].
  41. ↑ Dehner, LP; Schultz, KA; Hill, DA «Pleuropulmonary Blastoma: More Than a Lung Neoplasm of Childhood» (en anglès). Missouri Medicine, 2019 Maig-Jun; 116 (3), pp: 206-210. ISSN 0026-6620. PMC: 6690274. PMID: 31527943 [Consulta: 28 maig 2022].
  42. ↑ Balzer, BWR; Loo, C; Lewis, CR; Trahair, TN; Anazodo, AC «Adenocarcinoma of the Lung in Childhood and Adolescence: A Systematic Review» (en anglès). J Thorac Oncol, 2018 Des; 13 (12), pp: 1832-1841. ISSN 1556-1380. DOI: 10.1016/j.jtho.2018.08.2020. PMID: 30194036 [Consulta: 3 juny 2022].
  43. ↑ Mahdi, M; Abu Alnasr, M; Almehman, BA; Nassan, S; Bin Yahib, S «A Rare Case of Pancreatoblastoma in a Pediatric Patient» (en anglès). Cureus, 2020 Gen 27; 12 (1), pp: e6779. PMID: 32015939. DOI: 10.7759/cureus.6779. PMC: 6986467 [Consulta: 16 maig 2022].
  44. ↑ Hiyama, E «Pediatric hepatoblastoma: diagnosis and treatment» (en anglès). Transl Pediatr, 2014 Oct; 3 (4), pp: 293-299. ISSN 2224-4344. DOI: 10.3978/j.issn.2224-4336.2014.09.01. PMID: 26835349 [Consulta: 28 maig 2022].
  45. ↑ Gao, J; Fei, L; Li, S; Cui, K; Zhang, J; et al «Undifferentiated embryonal sarcoma of the liver in a child: A case report and review of the literature» (en anglès). Oncol Lett, 2013 Mar; 5 (3), pp: 739-742. PMID: 23426588. DOI: 10.3892/ol.2012.1087. PMC: 3576188 [Consulta: 3 juny 2022].
  46. ↑ Khanna, R; Verma, SK «Pediatric hepatocellular carcinoma» (en anglès). World J Gastroenterol, 2018 Set 21; 24 (35), pp: 3980-3999. PMID: 30254403. DOI: 10.3748/wjg.v24.i35.3980. PMC: 6148423 [Consulta: 29 maig 2022].
  47. ↑ Close, AG; Dreyzin, A; Miller, KD; Seynnaeve, BKN; Rapkin, LB «Adolescent and young adult oncology-past, present, and future» (en anglès). CA Cancer J Clin, 2019 Nov; 69 (6), pp: 485-496. PMID: 31594027. DOI: 10.3322/caac.21585. ISSN: 1542-4863 [Consulta: 28 maig 2022].
  48. ↑ Miller, KD; Fidler-Benaoudia, M; Keegan, TH; Hipp, HS; et al «Cancer statistics for adolescents and young adults, 2020» (en anglès). CA Cancer J Clin, 2020 Nov; 70 (6), pp: 443-459. ISSN 1542-4863. DOI: 10.3322/caac.21637. PMID: 32940362 [Consulta: 10 juny 2022].
  49. ↑ González-Meneses López, A «Bases genéticas y moleculares en el cáncer infantil» (en castellà). Pediatr Integral, 2016 Jul-Ag; 20 (6), pp: 359–366. ISSN 1135-4542 [Consulta: 29 maig 2022].[Enllaç no actiu]
  50. ↑ Adamson, PC «Improving the Outcome for Children With Cancer: Development of Targeted New Agents» (en anglès). CA Cancer J Clin, 65, 3, 2015; Maig-Jun, pp: 212-220. DOI: 10.3322/caac.21273. PMC: 4629487. PMID: 25754421 [Consulta: 27 maig 2022].
  51. ↑ Lipshultz, SE; Franco, VI; Miller, TL; Colan, SD; Sallan, SE «Cardiovascular Disease in Adult Survivors of Childhood Cancer» (en anglès). Annual Review of Medicine, 66, 1, 2015, pp: 161–176. DOI: 10.1146/annurev-med-070213-054849. PMC: 5057395. PMID: 25587648.
  52. ↑ Kooijmans, EC; Bökenkamp, A; Tjahjadi, NS; Tettero, JM; van Dulmen-den Broeder, E; et al «Early and late adverse renal effects after potentially nephrotoxic treatment for childhood cancer» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 3, març 2019, pp: CD008944. DOI: 10.1002/14651858.cd008944.pub3. PMC: 6410614. PMID: 30855726 [Consulta: 27 maig 2022].
  53. ↑ Mulder, RL; Bresters, D; Van den Hof, M; Koot, BG; Castellino, SM; Loke, YKK; Post, PN; Postma, A; Szőnyi, LP; et al «Hepatic late adverse effects after antineoplastic treatment for childhood cancer» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 4, abril 2019, pp: CD008205. DOI: 10.1002/14651858.cd008205.pub3. PMC: 6463806. PMID: 30985922 [Consulta: 27 maig 2022].
  54. ↑ Children and Cancer, in Children's Health and the Environment, a WHO Training Package for the Health Sector, World Health Organization. In turn citing: Scott CH. Childhood cancer epidemiology in low-income countries" Cancer 2007, 112;3:461-472
  55. ↑ Moormann, AM; Snider, CJ: Chelimo, K «The company malaria keeps: how co-infection with Epstein-Barr virus leads to endemic Burkitt lymphoma» (en anglès). Current Opinion in Infectious Diseases, 24, 5, octubre 2011, pp: 435–441. DOI: 10.1097/QCO.0b013e328349ac4f. PMC: 3265160. PMID: 21885920 [Consulta: 27 maig 2022].
  56. ↑ Velavan, TP «Epstein-Barr virus, malaria and endemic Burkitt lymphoma» (en anglès). EBioMedicine, 2019 Gen; 39, pp: 13-14. PMID: 30584007. DOI: 10.1016/j.ebiom.2018.12.041. PMC: 6355431 [Consulta: 22 juny 2022].
  57. ↑ Siegel, RL; Miller, KD; Fuchs, HE; Jemal, A «Cancer statistics, 2022» (en anglès). CA Cancer J Clin, 2022 Gen 12; 72 (1), pp: 7-33. ISSN 1542-4863. DOI: 10.3322/caac.21708. PMID: 35020204 [Consulta: 22 juny 2022].
  58. ↑ 58,0 58,1 Ward, E; DeSantis, C; Robbins, A; Kohler, B; Jemal, A «Childhood and adolescent cancer statistics, 2014» (en anglès). CA Cancer J Clin, 64, 2, 2014; Mar–Abr, pp: 83–103. DOI: 10.3322/caac.21219. ISSN: 1542-4863. PMID: 24488779 [Consulta: 29 maig 2022].
  59. ↑ Cancer Research UK. «Childhood cancer statistics» (en anglès). Cancer Statistics, 2021; Des 3 (rev). [Consulta: 17 juny 2022].
  60. ↑ Huerta Aragonés, J «Oncología para el pediatra de Atención Primaria (I): signos y síntomas sugerentes de patología neoplàsica» (en castellà). Form Act Pediatr Aten Prim, 7, 1, 2014, pp: 67-74. ISSN: 2171-6811 [Consulta: 29 maig 2022].
  61. ↑ Matas Claver, E. «Con Cáncer, pero…¡Son Niños!» (en anglès). Psicología Infantil y Adolescente, 2012; Feb 16. [Consulta: 4 maig 2018].
  62. ↑ Childhood Cancer Canada. «The Most Important Life Saving Research» (en anglès). Our Support. [Consulta: 1r juliol 2022].
  63. ↑ Young Lives vs Cancer. «The six ways we help» (en anglès). What we do. [Consulta: 1r juliol 2022].
  64. ↑ Child Cancer Foundation. «Childhood Cancer Research» (en anglès). How We Help. [Consulta: 1r juliol 2022].
  65. ↑ CCRF Staff. «Children's Cancer Recovery Foundation» (en anglès). Our Mission. [Consulta: 4 maig 2018].
  66. ↑ American Childhood Cancer Organization homepage
  67. ↑ Hayim Association for children with cancer in Israel. «Our Activities» (en anglès), 2019; Nov 3 (rev). [Consulta: 17 juny 2022].
  68. ↑ Alex's Lemonade Stand Foundation. «About ALSF» (en anglès). Overview, 2022; Jun 3. [Consulta: 17 juny 2022].
  69. ↑ «About NPCF». National Pediatric Cancer Foundation. National Pediatric Cancer Foundation. [Consulta: 2 maig 2018].
  70. ↑ «Who We Are». Childhood Cancer International. Childhood Cancer International, 16-09-2015. [Consulta: 2 maig 2018].
  71. ↑ Mariotto, AB; Yabroff, KR; Shao, Y; Feuer, EJ: Brown, ML «Projections of the Cost of Cancer Care in the United States: 2010–2020» (en anglès). J Natl Cancer Inst, 2011 Gen 19; 103 (2), pp: 117-128. PMID: 21228314. DOI: 10.1093/jnci/djq495. PMC: 3107566 [Consulta: 29 maig 2022].
  72. ↑ Cure Childhood Cancer. «19 Ways to Help Children Fighting Cancer» (en anglès). Go Gold 4 Cure. [Consulta: 22 maig 2022].
  73. ↑ American Childhood Cancer Organization. «Psychological and Emotional Support» (en anglès). Get Help, 18-11-2014. [Consulta: 2 maig 2018].
  74. ↑ US Government Internal Revenue Service. «Exemption Requirements - 501(c)(3) Organizations» (en anglès). Charities and Nonprofits, 2022; Feb 17 (rev). [Consulta: 29 maig 2022].
  75. ↑ WHO/PAHO. «International Childhood Cancer Day 2022» (en anglès). Campaigns, 15-02-2022. [Consulta: 3 juny 2022].

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Càncer_Infantil&oldid=33103990»