Cannabis

gènere de plantes
(S'ha redirigit des de: Cànnabis)
Aquest article tracta sobre el gènere de magnoliofití. Vegeu-ne altres significats a «Cannabis (desambiguació)».

Cannabis és un gènere monotípic de plantes angiospermes de la família de les cannabàcies (Cannabaceae). L'única espècie del gènere és Cannabis sativa, una planta nativa de l'Àsia central, Afganistan i Pakistan, que ha estat introduïda arreu del món.[1] La planta presenta diversos fenotips, diferents aparences externes del mateix genoma.[2]

Infotaula d'ésser viuCannabis Modifica el valor a Wikidata

Cannabis sativa Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli de llavors de cànem i kif Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaCannabaceae
GènereCannabis Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicCannabis sativa Modifica el valor a Wikidata

En català la planta rep diverses denominacions que també reflecteixen la complexa història taxonòmica d'aquest gènere, al llarg del temps s'hi van reconèixer fins a tres espècies, dreprés reduïdes a subespècies i finalment retornant a l'inici amb una única espècie. El nom de cànem s'ha aplicat tradicionalment a l'espècie Cannabis sativa, que addicionalment pot rebre els noms de cànems, clarell i fembril (peu masculí). També s'han recollit les variants lingüístiques cànam, cànapa, cànim, cano, cànyam, canyamera, cànyem, cànyom i cànyum.[3] D'altra banda, el que havia estat l'espècie ''Cannabis indica i també Cannabis sativa subsp. indica, entre d'altes denominacions, rebia el nom de cànem indi, i addicionalment també els noms de cànem índic, cànnabis, haixix, maria i marihuana, amb la variant lingüística cannabis.[4]

Descripció modifica

És una planta herbàcia anual dioica, alta i erecta (pot arribar fins a 5 metres en estat de maduresa). Està recoberta de pèls. Presenta peus masculins i femenins.

Les seves fulles són fines, d'un intens aroma, llargament pediculades, esparses i palmades; de 3 a 11 folíols dentats, de 7-12 cm de llarg. On neix cada fulla, podem trobar-hi dues estípules.

Les flors de C. sativa no tenen calze ni corol·la diferenciats. Les flors masculines es disposen en panícules de 23-40 cm de llarg, tenen un periant amb 5 tèpals lliures, 5 estams oposats als tèpals i una mica més curts que aquest. Les flors femenines són sèssils, amb periant sencer (no es divideix en tèpals); l'ovari té un sol òvul i dos estigmes. En ambdós casos són de color verdós i extreuen una resina que les fa oloroses i enganxifoses al tacte. Aquesta resina pot recobrir totalment la planta, sent dura i trencadissa.

Les inflorescències es troben en les axil·les de les fulles superiors o al final de les branques, amb bràctees herbàcies i glanduloses. Les inflorescències masculines són ramificades, laxes i amb moltes flors. Les femenines, en canvi, són denses però amb poques flors (de 5 a 8).

El fruit és un aqueni amb una sola llavor, ovoide, una mica comprimit. És de color blanc o verdós tenyit de púrpura i es troba tancat al periant.

Les llavors, globulars, fan aproximadament 2mm de diàmetre.

Taxonomia modifica

Aquest gènere i l'espècie Cannabis sativa es van publicar per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[5][6][7]

Sinònims modifica

Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Cannabis sativa:[8]

  • Cannabis americana Pharm. ex Wehmer
  • Cannabis chinensis Delile
  • Cannabis erratica Siev.
  • Cannabis foetens Gilib.
  • Cannabis generalis E.H.L.Krause
  • Cannabis gigantea Delile ex Vilm.
  • Cannabis indica Lam.
  • Cannabis indica f. afghanica Vavilov
  • Cannabis indica var. afghanica Vavilov
  • Cannabis indica var. kafiristanica Vavilov
  • Cannabis intersita Soják
  • Cannabis kafiristanica (Vavilov) Chrtek
  • Cannabis lupulus Scop.
  • Cannabis macrosperma Stokes
  • Cannabis ruderalis Janisch.
  • Cannabis sativa var. afghanica (Vavilov) McPartl. & E.Small
  • Cannabis sativa f. afghanica Vavilov
  • Cannabis sativa var. chinensis (Delile) A.DC.
  • Cannabis sativa subsp. culta Serebr.
  • Cannabis sativa var. gigantea (Delile ex Vilm.) Alef.
  • Cannabis sativa subvar. indica (Lam.) Asch. & Graebn.
  • Cannabis sativa var. indica (Lam.) Wehmer
  • Cannabis sativa subsp. indica (Lam.) E.Small & Cronquist
  • Cannabis sativa subsp. intersita (Soják) Soják
  • Cannabis sativa var. kafiristanica (Vavilov) E.Small & Cronquist
  • Cannabis sativa var. kif A.DC.
  • Cannabis sativa var. macrosperma (Stokes) Asch. & Graebn.
  • Cannabis sativa var. monoica Holuby
  • Cannabis sativa var. pedemontana A.DC.
  • Cannabis sativa var. praecox Serebr.
  • Cannabis sativa var. ruderalis (Janisch.) S.Z.Liou
  • Cannabis sativa var. ruderalis Janisch.
  • Cannabis sativa var. spontanea Vavilov
  • Cannabis sativa f. vulgaris (Alef.) Voss
  • Cannabis sativa var. vulgaris Alef.
  • Polygonum viridiflorum Poir.

Història taxonòmica modifica

La següent taxonomia del "cannabis" va ser publicada el 1976 per Ernest Small i Arthur Cronquist.

Cannabis
Cannabis sativa L.
C. sativa subsp. sativa
C. sativa subsp. sativa var. sativa
C. sativa subsp. sativa var. spontanea
C. sativa subsp. indica
C. sativa subsp. indica var. indica
C. sativa subsp. indica var. kafiristanica

Usos modifica

 
Museu del Cannabis a Amsterdam

L'ús industrial de cànem està encaminat bàsicament a la utilització de la seva biomassa.

Un dels usos amb més futur és la seva utilització com a combustible. En primer lloc, la seva biomassa pot transformar-se en carbó vegetal i utilitzar-se com a combustible. També s'està investigant com poder aprofitar l'oli de les seves llavors, que contenen un 30% d'oli, per obtenir combustible del tipus fuel oil. El principal avantatge de la utilització del cànem per a l'obtenció d'energia és que, a diferència dels combustibles fòssils, es manté l'equilibri del diòxid de carboni (CO₂) atmosfèric sense incidir en l'efecte hivernacle i no s'alliberen òxids de sofre a l'atmosfera.

També són molt conegudes les característiques de les fibres del cànem. En destaca sobretot la seva capacitat d'absorció, d'abric i de força, que en permeten la seva utilització industrial. També cal fer esment de la seva utilització per la fabricació de pasta de paper.

Recreatiu i medicinal modifica

S'utilitza únicament la subunitat florida de les flors femenines dessecades en l'àmbit medicinal. Encara que totes les parts de les plantes d'ambdós sexes contenen substàncies psicoactives, les majors concentracions d'aquests compostos es troben en els brots florits de les plantes femenines, que contenen en concentracions elevades una substància anomenada tetrahidrocannabinol.

La utilització del cànnabis com a droga és l'aspecte més debatut des del punt de vista legal. Ara per ara el cànnabis és la droga il·legal més consumida a Catalunya i Espanya. A principi de segle xxi ha assolit prevalences de consum entre els menors d'edat per sobre del 30%, comparables amb els consums de drogues legals a Espanya com el tabac i l'alcohol.

El cànnabis medicinal es refereix a l'ús de cànnabis i els seus cannabinoides constituents, en un esforç per tractar malalties o millorar els símptomes. El cànnabis s'utilitza per reduir les nàusees i els vòmits durant la quimioteràpia, per millorar la gana en persones amb VIH/SIDA i per tractar el dolor crònic i espasmes musculars.[9][10]

Pesca de carpes modifica

La llavor del cànem és una esca molt bona per la pesca de la carpa. Normalment es prepara bullida, també es pot preparar un pa amb les llavors moltes.[11]

Conreu modifica

Conreu molt antic a Catalunya, estava molt estès i encara és tradicional a les comarques del Berguedà i el Solsonès. Es tracta d'una planta que s'adapta a climes tropicals, subtropicals i temperats. Durant la dècada del 1990 a causa de les grans ajudes donades al lli i al cànnabis, en principi per a obtenir fibra de cànem, hi va haver una gran extensió del conreu que en gran part només volia beneficiar-se de l'ajut sense que la producció arribés a esdevenir fibra (fenomen conegut dels caçaprimes).

En l'actualitat es distingeixen dues línies clares en el conreu del cànnabis:

  • El cultiu destinat a l'ús tèxtil de la planta.
  • El cultiu domèstic destinat a l'ús lúdic del cànnabis com a substància psicoactiva.

És al voltant d'aquest darrer ús que ha proliferat a Catalunya una creixent activitat econòmica relacionada amb l'instrumental, llavors i complements per a l'autocultiu a través de botigues de cultiu (grow shop).

També cal citar la fira del cànnabis "Spannabis" que té lloc a Catalunya (Hospitalet-Cornellà) un cop a l'any, que ha esdevingut una de les més importants de l'estat espanyol i una fira de referència internacional.

Història de l'ús i comerç modifica

El 2012 l'ajuntament del poble català Rasquera va decidir cedir terrenys a l'Associació Barcelonesa Cannàbica d'Autoconsum a fi de que es crearen 40 llocs de treball (dels quals 5 serien creats de manera directa) i així es pagaria el deute.[12]

A la Comunitat Valenciana el 2016 va haver un augment del 50% d'ingressats a urgències per psicosis provocades per l'ús del cannabis respecte el 2011, que eren 1.900 els ingressats.[13]

420 modifica

 
Celebració del 4/20 al campus de la Universitat de Califòrnia, en Santa Cruz (Califòrnia), el 2007.

420, 4.20 o 4/20 (pronunciat quatre-vint o four-twenty) és un terme usat inicialment als Estats Units per referir-se al consum de cànnabis i, per punt, una forma d'identificar-se amb la subcultura de la marihuana.[14]

Galeria d'imatges modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Cannabis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 abril 2024].
  2. Hourfane et alii, 2023, p. 3.
  3. «cànem». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 20 abril 2024].
  4. «cànem indi». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 20 abril 2024].
  5. «Cannabis L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 20 abril 2024].
  6. «Cannabis sativa L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 20 abril 2024].
  7. Linné, 1753, p. 1027.
  8. «Cannabis sativa» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 abril 2024].
  9. «The pharmacologic and clinical effects of medical cannabis». Pharmacotherapy, vol. 33, 2, February 2013, pàg. 195–209. DOI: 10.1002/phar.1187. PMID: 23386598.
  10. «Cannabinoids for Medical Use: A Systematic Review and Meta-analysis». JAMA, vol. 313, 24, 23-06-2015, pàg. 2456–2473. DOI: 10.1001/jama.2015.6358. PMID: 26103030.
  11. YouTube: Pan de Cañamones
  12. «Para salir de la crisis, un pueblo español cultivará marihuana». Clarín, 02-03-2012 [Consulta: 28 juliol 2017].
  13. «Las urgencias por cannabis aumentan casi un 50 % en cinco años». Levante-EMV, 22-11-2016 [Consulta: 28 juliol 2017].
  14. Mundo, Redacción BBC. «Cómo el 420 se convirtió en un símbolo de la marihuana». [Consulta: 3 abril 2017].

Bibliografia modifica

  • ALONSO, J.R.: "Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos" (2004), 2a edició. Ed. Corpus, Buenos Aires. ISBN 978-987-20292-3-4.
  • BONNIER, Gaston; DE LAYERS, George: "Claves para la Identificación de Plantas Vasculares" (1986). Ediciones Omega, Barcelona. ISBN 84-282-0796-8.
  • CERVANTES, Jorge: "Indoor Marijuana Horticulture (Marihuana cultivo en interior)" (2002). Cáñamo Ediciones, Madrid. ISBN 84-931026-3-6.
  • FONT I QUER, Pius: "Iniciació a la Botànica" (1938). Editorial Fontalba, Barcelona. ISBN 84-85530-37-3.
  • LUTZ, Beat.: "El sistema endocannabinoide: vínculo entre metabolismo y tabaquismo" (2005).

Enllaços externs modifica