Càntabre (parla)

El càntabre o muntanyès (cántabru en asturlleonès) és una variant del asturlleonès[1] emprada a l'occident de Cantàbria i algunes zones de les valls del Pas i el Soba, a la part oriental. És característic, doncs, de les comarques de muntanya de Cantàbria, i d'aquí el seu nom.

Infotaula de llenguaCàntabre
Fonetica montanesa.png
Límits de la fonètica del muntanyès modifica
Tipusparlar de transició modifica
Parlants
Classificació lingüística
llengua humana
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües iberoromàniques
llengües íbero-occidentals
asturlleonès modifica
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí modifica
Codis
Glottologcant1245 modifica

El càntabre és una variant de l'asturià, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries així com algunes de la província de Lleó. No té regulació ni cap grau de reconeixement en el seu domini lingüístic.[2]

VariantsModifica

El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre ambdues està entre els rius Saja i Pas.[cal citació] El pasiego pertany a la variant oriental, amb la particularitat que està especialment ben conservat.[cal citació]

ReferènciesModifica

  1. Fernández Juncal, Carmen. Variación y prestigio: estudio sociolingüístico en el oriente de Cantabria (en castellà). Editorial CSIC, 1998, p. 14. ISBN 8400077725. 
  2. «¿Parlas la lingua cántabra?» (en castellà). El Diario Montañes, 28-10-2011. [Consulta: 27 maig 2016].