Cèsar de Borbó

Cèsar de Borbó - César de Bourbon en francès} - (Coucy-le-Château-Auffrique, 7 de juny de 1594 - París, 22 d'octubre de 1665) era un noble i militar francès fou un bastard del rei de França legitimat el 1595, a qui se li concedí el ducat de Vendôme, i més tard el ducat d'Étampes i el de Beaufort.

Infotaula de personaCèsar de Borbó
César de Bourbon, duc de Vendôme.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) César de Vendôme Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juny 1594 Modifica el valor a Wikidata
Castèth de Coucy (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1665 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Governador de Bretanya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata i militar Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNicolas Vauquelin Des Yveteaux Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra franco-espanyola Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Conspiration de Chalais (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuke of Beaufort (en) Tradueix (1598–1665)
Duke of Vendôme (en) Tradueix (1598–1665) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBourbon-Vendôme (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFrancesca de Lorena (1609–) Modifica el valor a Wikidata
FillsElisabet de Borbó-Vendôme
Lluís de Borbó-Vendôme
François de Vendôme Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric IV de França Modifica el valor a WikidataGabrielle d'Estrées (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansCatherine Henriette de Bourbon, Alexandre de Vendôme, Enriqueta Maria de França, Cristina de França, Isabel de França, Gastó Joan Baptista de França, Lluís XIII de França, Nicolau de França, Henri de Bourbon-Verneuil, Antoine de Bourbon-Bueil i Jeanne-Baptiste de Bourbon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Blason Bourbon Vendôme.svg Modifica el valor a Wikidata
Cèsar de Borbó

Bona part de la seva vida la passà amb intrigues de palau, sobretot contra Maria de Mèdici (regent de França), i després contra el seu fill Lluís XIII. Implicat en la conspiració del comte de Calais, Henri de Talleyrand-Périgord, en contra del Cardenal Richelieu, fou empresonat el 1626 igual que el seu germà Alexandre al Castell de Vincennes. En va ser alliberat el 1630 i s'exilià del Comtat d'Holanda, per tornar dos anys després.

De nou, és acusat de conspiració, en un intent d'assassinar Richelieu. Citat a comparèixer davant el Parlament de París, va preferir marxar a l'exili a Anglaterra, d'on no va tornar fins al 1642, després de la mort del cardenal Richelieu. Va prendre part, ara amb el seu segon fill, Francesc de Vendôme en la conspiració de la Càbala dels Importants, en un intent de recuperar els privilegis perduts en l'època del Cardenal Richelieu, en benefici de la Casa de Condé, i d'allunyar el Cardenal Mazarin, també hostil a la noblesa, de la influència de la dona del rei Lluís XIII, Anna d'Àustria. I no va ser fins al 1651, amb el casament del seu fill Lluís, duc de Mercœur amb Laura Mancini, neboda del cardenal Mazarin, que es va reconciliar amb la Cort durant la revolta de la Fronde. Aquest any va ser nomenat Gran Almirall de França i sotsintendent general de la Navegació el 1655.

FamíliaModifica

Era fill il·legítim del rei Enric IV de França (1553-1610) amb la seva amistançada Gabriela d'Estrées (1571-1599). El 16 de juliol de 1608 es va casar a Fontainebleau amb Francesca de Lorena (1592-1669), duquessa de Mercœur, de Nomeny i de Penthièvre, filla de Felip Emmanuel (1558-1602) i de Maria de Luxemburg (1562-1623). El matrimoni va tenir tres fills:

BibliografiaModifica

  • Jean-Claude Pasquier: Le Château de Vendôme Editorial Cherche-Lune. Vendôme, 2000 ISBN 2-904736-18-2

Enllaços externsModifica