C. A. R. Hoare
Sir Charles Antony Richard Hoare FRS FREng[3] (nascut l'11 de gener de 1934),[4] conegut normalment com a Tony Hoare o C. A. R. Hoare, és un informàtic britànic. Va desenvolupar l'algorisme d'ordenació quicksort els anys 1959/1960.[5] També va desenvolupar la lògica de Hoare per verificar la correctesa dels programes, i el llenguatge formal "processos comunicants seqüencials" (CSP) per especificar les interaccions de processos concurrents (inclòs el problema del sopar de filòsofs) i va inspirar el llenguatge de programació occam.[6][7][8][9][10]
![]() Sir C. A. R. Hoare fent una conferència a Lausana el 20 de juny de 2011 (2011) ![]() | |
Nom original | (en) Charles Antony Richard Hoare ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Charles Antony Richard Hoare 11 gener 1934 ![]() Colombo ![]() |
Dades personals | |
Residència | Cambridge |
Nacionalitat | Britànic |
Formació |
|
Director de tesi | Leslie Fox ![]() |
Es coneix per | |
Activitat | |
Camp de treball | Ciència computacional i ciències de la computació ![]() |
Ocupació | Informàtica |
Organització |
|
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral |
|
Família | |
Cònjuge | Jill Pym (en) ![]() ![]() |
Pares | Henry Samuel Malortie Hoare ![]() ![]() |
Premis
| |
Lloc web | cs.ox.ac.uk/people/tony.hoare/ |
BiografiaModifica
Va néixer a Colombo, Ceilan (ara Sri Lanka) de pares britànics. El seu pare era funcionari colonial i la seva mare era filla de l'amo d'una plantació de te. Hoare es va educar a Anglaterra en internats d'Oxford (Dragon School) i Canterbury (King's School).[11] Després va estudiar Clàssiques i Filosofia ("Greats") al Merton College, de la Universitat d'Oxford.[12] Quan es va llicenciar, el 1956 va fer el servei militar de 18 mesos a la Royal Navy,[12] on va aprendre rus.[13] Va tornar a la Universitat d'Oxford el 1958 per estudiar un postgraduat en Estadística,[12] i allà va començar a programar ordinadors, aprenent Autocode.[14] Després va anar a la Universitat Estatal de Moscou com a estudiant d'intercanvi del British Council,[12] on va estudiar traducció automàtica amb Andrey Kolmogorov.[13]
El 1960, va tornar de la Unió Soviètica i va començar a treballar a Elliott Brothers,[12] Ltd, una petita empresa de fabricació d'ordinadors, on va implementar ALGOL 60 i va començar a desenvolupar algorismes importants.[15][16] El 1968, va passar a treballar de professor d'Informàtica a la Queen's University de Belfast, i el 1977 va tornar a Oxford com a professor d'Informàtica per liderar el grup de recerca en programació al laboratori de computació d'Oxford (avui en dia, departament d'Informàtica de la Universitat). Ara n'és professor emèrit, i també és investigador principal a Microsoft Research de Cambridge, Anglaterra.
La feina més significativa de Hoare ha estat en les següents branques: els seus algorismes d'ordenació i selecció (Quicksort i Quickselect), la lògica de Hoare, el llenguatge formal processos comunicants seqüencials (CSP), que s'utilitza per especificar les interaccions entre processos concurrents, l'estructuració dels sistemes operatius utilitzant el concepte de monitor, i l'especificació axiomàtica dels llenguatges de programació.[17][18]
El 1982, fou escollit Fellow of the Royal Society.[19] El 2005, també fou escollit Fellow[3] (FREng) de la Royal Academy of Engineering.[3]
BibliografiaModifica
- O.-J. Dahl, E. W. Dijkstra i C. A. R. Hoare. Structured Programming. Academic Press, 1972. ISBN 0-12-200550-3. OCLC 23937947.
- C. A. R. Hoare (1985). Communicating Sequential Processes. Prentice Hall International Series in Computer Science. ISBN 978-0131532717 (hardback) or ISBN 978-0131532892 (paperback). (Available online at http://www.usingcsp.com/ in PDF format.)
- C. A. R. Hoare i M. J. C. Gordon. Mechanised Reasoning and Hardware Design. Prentice Hall International Series in Computer Science, 1992. ISBN 0-13-572405-8. OCLC 25712842.
- C. A. R. Hoare i He Jifeng. Unifying Theories of Programming. Prentice Hall International Series in Computer Science, 1998. ISBN 0-13-458761-8. OCLC 38199961.
ReferènciesModifica
- ↑ C. A. R. Hoare al Mathematics Genealogy Project.
- ↑ «Sir Antony Hoare 2006 Fellow». Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 21 febrer 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «List of Fellows». Arxivat de l'original el 2016-06-08. [Consulta: 21 febrer 2016].
- ↑ «Birthdays Jan 10». The Times [Londres], 10-01-2009 [Consulta: 9 gener 2010].
- ↑ «El 1959, mentre estudiava traducció automàtica de llengües a Moscou, va inventar el conegut algorisme d'ordenació, "Quicksort."». Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 21 febrer 2016].
- ↑ Tony Hoare a la Biblioteca Digital de l'ACM
- ↑ Publicacions de C. A. R. Hoare indexades pel servidor de bibliografia de la Universitat de Trier
- ↑ Llista de publicacions Arxivat 2012-11-08 a Wayback Machine. a Microsoft AcademicSearch
- ↑ Shustek, L. «Interview: An interview with C.A.R. Hoare». Comm. ACM, 52, 3, 2009, pàg. 38–41. DOI: 10.1145/1467247.1467261.
- ↑ Hoare, C. A. R. «Monitors: An operating system structuring concept». Communications of the ACM, 17, 10, 1974, pàg. 549. DOI: 10.1145/355620.361161.
- ↑ Lean, Thomas. «Professor Sir Tony Hoare». National Life Stories: An Oral History of British Science. UK: British Library, 2011-12. [Consulta: 15 setembre 2014].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Merton College Register 1900-1964. Oxford: Basil Blackwell, 1964, p. 434.
- ↑ 13,0 13,1 Tony Hoare «My Early Days at Elliotts». Resurrection. Computer Conservation Society, Autumn 2009. ISSN: 0958-7403 [Consulta: 27 maig 2014].
- ↑ Bill Roscoe; Cliff Jones «1 Insight, inspiration and collaboration». A: Reflections on the Work of C.A.R. Hoare. Springer, 2010. ISBN 978-1-84882-911-4.
- ↑ C.A.R. Hoare «The emperor's old clothes» (PDF). Communications of the ACM, 24, 2, febrer 1981, pàg. 5–83. DOI: 10.1145/358549.358561. ISSN: 0001-0782.
- ↑ Hoare, C. A. R. «The emperor's old clothes». Communications of the ACM, 24, 2, 1981, pàg. 75. DOI: 10.1145/358549.358561.
- ↑ «Preface to the ACM Turing Award lecture». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 febrer 2016].
- ↑ ACM Turing Award citation Arxivat 2012-07-01 at Archive.is
- ↑ «Fellows». Royal Society. [Consulta: 20 novembre 2010].
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: C. A. R. Hoare |
- Bowen, Jonathan (8 setembre 2006). «Oral History of Sir Antony Hoare». Hoare (Sir Antony, C.A.R.) Oral History, CHM Reference number: X3698.2007 (Computer History Museum). Consulta: 18 d'abril de 2014.
- Oral history interview with C. A. R. Hoare at Charles Babbage Institute, University of Minnesota, Minneapolis.
- L'article clàssic sobre monitors