CSO Malas Pulgas
El Centre Social ocupat Malas Pulgas va ser un Centre Social Ocupat de la Ciutat de València, situat al número 1 del Carrer del Doctor Lluch, al barri del Cabanyal-Canyamelar. L'edifici va ser ocupat entre els anys 2000 i 2002, i de nou entre 2006 i 2007, quan seria definitivament desallotjat.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | edifici  |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Localització geogràfica  | |
Història modifica
La història de l'edifici del número 1 del Carrer Doctor Lluch comença en 1910, quan s'erigix l'edifici que albergaria el Casino del Marítim. L'edifici constava de tres plantes, una superfície de més de 450 metres, i donava als carrers de Doctor Lluch, Armada Espanyola i de la Reina.[1] En 1994 va ser adquirit per Eugenia Montero, neboda de José Padilla, qui tenia la intenció d'utilitzar l'immoble per a albergar un Museu dedicat al compositor. El projecte, que no va comptar amb l'ajut de l'ajuntament, mai va tirar endavant, i malgrat que la propietària acabara de rehabilitar-lo en 1997,[1] la casa seria ocupada el 7 d'abril[2] de l'any 2000.[3]
Primer desallotjament modifica
El 14 d'octubre de 2002, i després d'una setmana de tensions entre els inquilins i membres del partit ultradretà España 2000,[4] l'edifici va ser desallotjat per la policia.[1] Els efectius de la policia van incloure huit furgonetes d'anti-avalots, agents de paisà, motocicletes i un helicòpter.[4] Agents de l'empresa Levantina de Seguridad, vinculada a José Luís Roberto, líder d'España 2000, haurien ofert la seua ajuda a la policia en el desallotjament, i haurien acudit al mateix, insultant a la gent que va acudir al mateix per a solidaritzar-se amb els ocupes.[4][5] Quatre ocupes serien detinguts i empresonats posteriorment, acusats d'associació terrorista, per realitzar accions de resistència al desallotjament, si bé serien posats en llibertat cinc mesos després.[4] Aquestes accions van incloure la crema d'un caixer automàtic i l'atac contra diverses immobiliàries del districte de Marítim.[6]
Segons els responsables de l'ocupació, el CSO Malas Pulgas va ser un exemple de com rehabilitar una casa abandonada plena de runa, convertint-la en un espai on es realitzaven activitats culturals i on hi havia un menjador popular.[5] Tanmateix, segons El País durant la primera ocupació haurien desaparegut de la casa mobiliari i pintures del segle xix, a més del piano Bulow amb què José Padilla va compondre algunes de les seues peces. Així mateix, també el marbre de l'escala, la fusta del terra i diversos frescos de la casa també haurien estat fets malbé.[1]
Segon desallotjament modifica
Entre 2002 i 2006, l'edifici va estar abandonat. L'activitat ocupa de València va dirigir-se cap a altres punts, especialment al CSO Pepica La Pilona, centre ocupa situat al Carrer de Pavia, al mateix Barri del Cabanyal, i que era una antiga Drassana que va ser ocupada en 1996.[7]
Quan en agost de 2006 un incendi va cremar l'edifici, els ocupes del CSO Pepica la Pilona van decidir tornar a ocupar l'edifici del Carrer Doctor Lluch,[4] al que van posar el nom de Centre Anti Social Malas Pulgas.[6]
Esta volta l'edifici va durar ocupat poc més de mig any, perquè el 17 de gener de 2007 una vintena d'agents de la policia va tornar a desallotjar l'immoble, que es trobava buit.[8]
Després del desallotjament es va produir una sèrie d'incendis de vehicles i contenidors als districtes de Poblats Marítims[9] i Benimaclet.[10]
L'edifici, en l'actualitat modifica
El projectat Museu dedicat al Mestre Padilla mai no es va realitzar. En maig de 2012, i dos anys després que el Museu Padilla de Madrid fóra expropiat per problemes econòmics dels hereus, l'edifici del Cabanyal va ser posat en venda.[11] L'immoble és propietat d'una entitat financera des de 2010 i va arribar a un acord amb el propietari del solar contigu per a posar en venda els dos immobles conjuntament, on podria edificar-se un edifici de cinc plantes.[12]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Los 'okupas' saquean el futuro museo de Padilla notícia a El País del 15 d'octubre de 2002 (castellà)
- ↑ Okupas[Enllaç no actiu] De todos ellos merece una parada especial Malas Pulgas, un edificio de la calle Doctor Lluc ocupado el 7 de abril de 2000. Junto con Pepica La Pilona se convirtió en centro de la actividad alternativa, centro de reunión y esparcimiento del colectivo y santo y seña de sus reivindicaciones. Por eso su desalojo el 14 de octubre de 2002 sentó especialmente mal. Esa misma tarde fueron detenidos cuatro jóvenes acusados de destrozar dos inmobiliarias en el Marítimo y pasaron cinco meses en prisión. - notícia a Levante-EMV del 3 de febrer de 2008 (castellà)
- ↑ La policía «desaloja» por segunda vez el edificio que albergará el museo Padilla[Enllaç no actiu] La propietaria retoma la idea de crear un espacio dedicado al autor de «Valencia» - notícia a Levante-EMV del 18 de gener de 2007 (castellà)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Entrevista a un miembro del CSO Malas Pulgas: “La respuesta a la quema de La Pilona se ha dividido en dos: una reokupación en el mismo barrio y una manifestación masiva” Arxivat 2013-04-05 a Wayback Machine. publicada a The Platform el 3 d'octubre de 2006 (castellà)
- ↑ 5,0 5,1 Comunicat del CSO Malas Pulgas publicat a la Cartelera Libertaria el 25 d'octubre de 2002 (castellà)
- ↑ 6,0 6,1 Malas Pulgas radicalizó su posición y se autodenominaba Centro Anti Social notícia a Levante-EMV del 19 de gener de 2007 (castellà)
- ↑ Queman el CSO La Pilona (València) recull fet pel Grup Antimilitarista "La Tortuga"], del 18 d'agost de 2006 (castellà) (català)
- ↑ La policía «desaloja» por segunda vez el edificio que albergará el museo Padilla[Enllaç no actiu] notícia del 18 de gener de 2007 (castellà)
- ↑ Tres okupas incendian 13 vehículos y 6 contenedores tras el desalojo de una casa Los vecinos dieron la alarma tras ver a cinco encapuchados y 17 patrullas rodearon a los sospechosos - notícia de Las Provincias del 17 de gener de 2007 (castellà)
- ↑ Los okupas continúan su 'venganza' y queman mobiliario urbano en Benimaclet La Policía ha identificado hoy a tres personas por su presunta relación con los incidentes - notícia a Las Provincias del 19 de gener de 2007 (castellà)
- ↑ La casa en la que se iba a instalar el museo dedicado al maestro Padilla sale a la venta Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. La familia del autor de «Valencia» tuvo graves problemas económicos en 2010 y sufrió el embargo del otro museo que poseía en Madrid - notícia a Levante-EMV del 19 de maig de 2012 (castellà)
- ↑ El frustrado museo Padilla será un edificio de viviendas notícia a Levante-EMV de l'1 de juny de 2012 (castellà)