Boeing CST-100 Starliner

(S'ha redirigit des de: CST-100)

El CST-100 (Crew Space Transportation) és una nau espacial de càpsula de tripulació dissenyada per Boeing en col·laboració amb Bigelow Aerospace com la seva inclusió en el programa Commercial Crew Development (CCDev) de la NASA. La seva missió primària seria transportar la tripulació a l'Estació Espacial Internacional,[1] i a estacions espacials privades com la proposta de Commercial Space Station de Bigelow Aerospace.[2]

Infotaula vehicle espacialBoeing CST-100 Starliner
Imatge
Informació general
Tipusmodel de vehicle Modifica el valor a Wikidata
FabricantBoeing Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Operador
   Boeing Modifica el valor a Wikidata

Tripulació7 Modifica el valor a Wikidata

Primer vol20 desembre 2019 (Boe-OFT) Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAtlas V N22 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Autonomia2 dies i 12 hores (vol)
210 dies (acoblament) Modifica el valor a Wikidata
Massa
13.000 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargada5,03 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre4,56 m Modifica el valor a Wikidata

Volum11 m³ Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbitaòrbita terrestre baixa Modifica el valor a Wikidata
A mòdul presuritzat de la tripulació
1 Con extraible que protegeix el sistema d'acoblament
2 Coberta expulsable dels compartiments del paracaigudes
3 Escotilla
4 propulsors de control (x 25)
5 coixins de seguretat
6 Escut tèrmic
7 Sistema d'amarratge
8 paracaigudes
9 portelles (x3)
B Mòdul de servei
10 Coberta per a cables i canonades que connecten el mòdul de tripulació amb el mòdul de servei
11 radiadors (x 4)
12 Coberta de protecció dels motors de coet d'ejecció (4 x 5)
13 Dipòsits de combustible
14 motors de coet de control de direcció (4 x 1)
15 motors coets principals del sistema d'ejecció (x 4)
16 plaques solars.
Prova de la càpsula CST-100 a Delamar Dry Lake, Nevada, 2012. Observeu els airbags.

Exteriorment s'assembla molt a la Orion, una nau espacial de la NASA fabricada per Lockheed Martin.[3] Les dimensions extactes no han sigut detallades, però la càpsula podria ser més gran que el Mòdul de Comandament Apollo i més petit que la càpsula Orion.[4] El CST-100 podrà transportar grans tripulacions de fins a 7 persones.[5]

Està dissenyat per poder romandre en òrbita fins a set mesos i ser reutilitzada en fins a deu missions.[5]

En la primera fase del programa CCDev, la NASA va premiar a Boeing amb $18 milions pel desenvolupament preliminar de la nau espacial.[6] En la segona fase, Boeing va ser premiada amb $93 milions per a un major desenvolupament.[7] El 3 d'agost de 2012, la NASA va anunciar el premi de $460 milions a Boeing per continuar treballant amb el CST-100 sota el Programa Commercial Crew Integrated Capability (CCiCAP).[8]

El CST-100 seria compatible amb diversos vehicles de llançament, incloent l'Atlas V, Delta IV, i Falcon 9.[5][9] Inicialment, el vehicle de llençament seria l'Atlas V.[10]

La primera missió tripulada va tenir lloc el 5 de juny de 2024. Els astronautes de la NASA Barry Wilmore i Sunita Williams van viatjar a bord de la Starliner cap a l’Estació Espacial Internacional(EEI), i la nau es va acoblar a l’EEI el 6 de juny de 2024.[11] La missió va enfrontar diversos problemes tècnics. Es van detectar cinc fugues de heli, dues de les quals es van descobrir després de l’acoblament a l’EEI. A més, cinc propulsors del sistema RCS van fallar, tot i que quatre d’ells es van recuperar. També es va identificar un problema amb una vàlvula encarregada d’aïllar l’oxidant, que no tancava correctament. Aquests problemes van obligar la NASA a retardar diverses vegades el retorn de la nau durant mesos per assegurar-se que estigués preparada per tornar a la Terra de manera segura.[12]

Llista de missions

modifica
Missió Vehicle Data del llançament

(UTC)

Tripulació Detalls Duració Resultat
Boeing Pad Abort Test Spacecraft 1 4 de novembre de 2019, 14:15:00 Cap Test del sistema de rescat en cas de fallada en el llançament, realitzat al White Sands Missile Range, New Mexico. Un dels tres paracaigudes va fallar degut a no estar ben instal·lat abans del llançament però el sistema va funciona adequadament.[13] 95 segons Èxit
Boeing Orbital Flight Test Calypso 20 de desembre de 2019, 11:36:43 Cap Primer vol orbital sense tripulació de l'Starliner. L'objectiu principal de la missió era l'acoblament amb l'Estació Espacial Internacional. L'intent es va cancel·lar degut a un error de programari, el qual no calculava bé el temps des de la missió, provocant errors en l'ajustament de l'òrbita i un consum excessiu de combustible. La càpsula va poder aterrar sense problemes a New Mexico dos dies després del llançament.[14][15][16][17] 2 dies Fallada parcial
Boeing Orbital Flight Test 2 Spacecraft 2 Novembre de 2020 [18] Cap Segon vol orbital de prova sense tripulació. S'ha afegit a la programació de vols degut a la fallada de la missió anterior, intentarà acoblar-se a l'Estació Espacial Internacional.[19] 8 dies Planificada
Boe-CFT Desconegut Abril de 2021 [18]   Christopher Ferguson
  Michael Fincke
  Nicole Mann
Primer vol de prova tripulat del Boeing Starliner. Planificada
Boeing Starliner-1[20] Calypso 5 juny 2024[11]   Sunita Williams
  Barry Wilmore
Primer vol operatiu de l'Starliner, està previst que es realitzi reaprofitant la càpsula Calypso.[21] Fallada parcial[12]

Referències

modifica
  1. Boeing Submits Proposal for NASA Commercial Crew Transport System. 
  2. Bigelow Aerospace — Next-Generation Commercial Space Stations: Orbital Complex Construction Arxivat 2010-07-10 a Wayback Machine., Bigelow Aerospace, accessed 2010-07-15.
  3. New Boeing Spaceship Targets Commercial Missions, 25 juny 2010. 
  4. Clark, Stephen «Boeing space capsule could be operational by 2015». , 21-07-2010 [Consulta: 18 setembre 2011].
  5. 5,0 5,1 5,2 Commercial Human Spaceflight Plan Unveiled Arxivat 2020-05-10 a Wayback Machine., Aviation Week, 2010-07-20, accessed 2010-09-16.
  6. NASA Selects Boeing for American Recovery and Reinvestment Act Award to Study Crew Capsule-based Design. 
  7. Morring, Frank, Jr. «Five Vehicles Vie To Succeed Space Shuttle». Aviation Week, 22-04-2011 [Consulta: 23 febrer 2011]. «the CCDev-2 awards, ... went to Blue Origin, Boeing, Sierra Nevada Corp. and Space Exploration Technologies Inc. (SpaceX).» Arxivat 2011-12-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-12-21. [Consulta: 2 gener 2022].
  8. "Boeing, SpaceX and Sierra Nevada Win CCiCAP Awards" Arxivat 2013-01-04 at Archive.is. spacenews.com, August 3, 2012.
  9. «Commercial Crew and Cargo Program». Arxivat de l'original el 2010-03-05. [Consulta: 17 març 2013].
  10. «Boeing Selects Atlas V Rocket for Initial Commercial Crew Launches». Boeing, 04-08-2011. [Consulta: 29 octubre 2011].
  11. 11,0 11,1 «La NASA y Boeing logran lanzar con éxito el Starliner, su primera misión tripulada» (en castellà). Público, 05-06-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  12. 12,0 12,1 Davenport, Christian. «De vuit dies a vuit mesos: la tripulació de la Starliner pot romandre a l'espai fins al febrer». Vilaweb, 10-08-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  13. [enllaç sense format] https://spaceflightnow.com/2019/11/04/boeing-starliner-pad-abort/
  14. «Boeing Starliner spacecraft goes off course and fails mission». [Consulta: 20 desembre 2019].
  15. Jim Bridenstine [@JimBridenstine]. «Update: #Starliner had a Mission Elapsed Time (MET) anomaly causing the spacecraft to believe that it was in an orbital insertion burn, when it was not», 20-12-2019.
  16. «Starliner suffers mission-shortening failure after successful launch». [Consulta: 20 desembre 2019].
  17. Amos, Jonathan «Boeing astronaut ship stalls in orbit.». BBC News, 20-12-2019.
  18. 18,0 18,1 [enllaç sense format] https://sputniknews.com/science/202005311079471288-boeings-starliner-to-go-to-iss-without-crew-in-november-crewed-flight-set-for-next-year---source/ - 1 June 2020
  19. Davenport, Christian «After botched test flight, Boeing will refly its Starliner spacecraft for NASA». The Washington Post, 06-04-2020.
  20. [enllaç sense format] https://www.nasa.gov/specials/ccp-press-kit/main.html
  21. Sunita Williams [@Astro_Suni]. «A couple of the awesome people who brought Calypso home! Thank you Steve and Kayva!», 22-12-2019.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica