Boeing CST-100 Starliner
El CST-100 (Crew Space Transportation) és una nau espacial de càpsula de tripulació dissenyada per Boeing en col·laboració amb Bigelow Aerospace com la seva inclusió en el programa Commercial Crew Development (CCDev) de la NASA. La seva missió primària seria transportar la tripulació a l'Estació Espacial Internacional,[1] i a estacions espacials privades com la proposta de Commercial Space Station de Bigelow Aerospace.[2]
Informació general | |
---|---|
Tipus | model de vehicle |
Fabricant | Boeing |
Pais d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Operador | |
Tripulació | 7 |
Primer vol | 20 desembre 2019 (Boe-OFT) |
Vehicle de llançament | Atlas V N22 (en) |
Especificacions | |
Autonomia | 2 dies i 12 hores (vol) 210 dies (acoblament) |
Massa | |
Dimensions
| |
Llargada | 5,03 m |
Diàmetre | 4,56 m |
| |
Volum | 11 m³ |
Paràmetres orbitals | |
Tipus d'òrbita | òrbita terrestre baixa |
Exteriorment s'assembla molt a la Orion, una nau espacial de la NASA fabricada per Lockheed Martin.[3] Les dimensions extactes no han sigut detallades, però la càpsula podria ser més gran que el Mòdul de Comandament Apollo i més petit que la càpsula Orion.[4] El CST-100 podrà transportar grans tripulacions de fins a 7 persones.[5]
Està dissenyat per poder romandre en òrbita fins a set mesos i ser reutilitzada en fins a deu missions.[5]
En la primera fase del programa CCDev, la NASA va premiar a Boeing amb $18 milions pel desenvolupament preliminar de la nau espacial.[6] En la segona fase, Boeing va ser premiada amb $93 milions per a un major desenvolupament.[7] El 3 d'agost de 2012, la NASA va anunciar el premi de $460 milions a Boeing per continuar treballant amb el CST-100 sota el Programa Commercial Crew Integrated Capability (CCiCAP).[8]
El CST-100 seria compatible amb diversos vehicles de llançament, incloent l'Atlas V, Delta IV, i Falcon 9.[5][9] Inicialment, el vehicle de llençament seria l'Atlas V.[10]
La primera missió tripulada va tenir lloc el 5 de juny de 2024. Els astronautes de la NASA Barry Wilmore i Sunita Williams van viatjar a bord de la Starliner cap a l’Estació Espacial Internacional(EEI), i la nau es va acoblar a l’EEI el 6 de juny de 2024.[11] La missió va enfrontar diversos problemes tècnics. Es van detectar cinc fugues de heli, dues de les quals es van descobrir després de l’acoblament a l’EEI. A més, cinc propulsors del sistema RCS van fallar, tot i que quatre d’ells es van recuperar. També es va identificar un problema amb una vàlvula encarregada d’aïllar l’oxidant, que no tancava correctament. Aquests problemes van obligar la NASA a retardar diverses vegades el retorn de la nau durant mesos per assegurar-se que estigués preparada per tornar a la Terra de manera segura.[12]
Llista de missions
modifica Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Missió | Vehicle | Data del llançament
(UTC) |
Tripulació | Detalls | Duració | Resultat |
---|---|---|---|---|---|---|
Boeing Pad Abort Test | Spacecraft 1 | 4 de novembre de 2019, 14:15:00 | Cap | Test del sistema de rescat en cas de fallada en el llançament, realitzat al White Sands Missile Range, New Mexico. Un dels tres paracaigudes va fallar degut a no estar ben instal·lat abans del llançament però el sistema va funciona adequadament.[13] | 95 segons | Èxit |
Boeing Orbital Flight Test | Calypso | 20 de desembre de 2019, 11:36:43 | Cap | Primer vol orbital sense tripulació de l'Starliner. L'objectiu principal de la missió era l'acoblament amb l'Estació Espacial Internacional. L'intent es va cancel·lar degut a un error de programari, el qual no calculava bé el temps des de la missió, provocant errors en l'ajustament de l'òrbita i un consum excessiu de combustible. La càpsula va poder aterrar sense problemes a New Mexico dos dies després del llançament.[14][15][16][17] | 2 dies | Fallada parcial |
Boeing Orbital Flight Test 2 | Spacecraft 2 | Novembre de 2020 [18] | Cap | Segon vol orbital de prova sense tripulació. S'ha afegit a la programació de vols degut a la fallada de la missió anterior, intentarà acoblar-se a l'Estació Espacial Internacional.[19] | 8 dies | Planificada |
Boe-CFT | Desconegut | Abril de 2021 [18] | Christopher Ferguson Michael Fincke Nicole Mann |
Primer vol de prova tripulat del Boeing Starliner. | Planificada | |
Boeing Starliner-1[20] | Calypso | 5 juny 2024[11] | Sunita Williams Barry Wilmore |
Primer vol operatiu de l'Starliner, està previst que es realitzi reaprofitant la càpsula Calypso.[21] | Fallada parcial[12] |
Referències
modifica- ↑ Boeing Submits Proposal for NASA Commercial Crew Transport System.
- ↑ Bigelow Aerospace — Next-Generation Commercial Space Stations: Orbital Complex Construction Arxivat 2010-07-10 a Wayback Machine., Bigelow Aerospace, accessed 2010-07-15.
- ↑ New Boeing Spaceship Targets Commercial Missions, 25 juny 2010.
- ↑ Clark, Stephen «Boeing space capsule could be operational by 2015». , 21-07-2010 [Consulta: 18 setembre 2011].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Commercial Human Spaceflight Plan Unveiled Arxivat 2020-05-10 a Wayback Machine., Aviation Week, 2010-07-20, accessed 2010-09-16.
- ↑ NASA Selects Boeing for American Recovery and Reinvestment Act Award to Study Crew Capsule-based Design.
- ↑ Morring, Frank, Jr. «Five Vehicles Vie To Succeed Space Shuttle». Aviation Week, 22-04-2011 [Consulta: 23 febrer 2011]. «the CCDev-2 awards, ... went to Blue Origin, Boeing, Sierra Nevada Corp. and Space Exploration Technologies Inc. (SpaceX).» Arxivat 2011-12-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-12-21. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ "Boeing, SpaceX and Sierra Nevada Win CCiCAP Awards" Arxivat 2013-01-04 at Archive.is. spacenews.com, August 3, 2012.
- ↑ «Commercial Crew and Cargo Program». Arxivat de l'original el 2010-03-05. [Consulta: 17 març 2013].
- ↑ «Boeing Selects Atlas V Rocket for Initial Commercial Crew Launches». Boeing, 04-08-2011. [Consulta: 29 octubre 2011].
- ↑ 11,0 11,1 «La NASA y Boeing logran lanzar con éxito el Starliner, su primera misión tripulada» (en castellà). Público, 05-06-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
- ↑ 12,0 12,1 Davenport, Christian. «De vuit dies a vuit mesos: la tripulació de la Starliner pot romandre a l'espai fins al febrer». Vilaweb, 10-08-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
- ↑ https://spaceflightnow.com/2019/11/04/boeing-starliner-pad-abort/
- ↑ «Boeing Starliner spacecraft goes off course and fails mission». [Consulta: 20 desembre 2019].
- ↑ Jim Bridenstine [@JimBridenstine]. «Update: #Starliner had a Mission Elapsed Time (MET) anomaly causing the spacecraft to believe that it was in an orbital insertion burn, when it was not», 20-12-2019.
- ↑ «Starliner suffers mission-shortening failure after successful launch». [Consulta: 20 desembre 2019].
- ↑ Amos, Jonathan «Boeing astronaut ship stalls in orbit.». BBC News, 20-12-2019.
- ↑ 18,0 18,1 https://sputniknews.com/science/202005311079471288-boeings-starliner-to-go-to-iss-without-crew-in-november-crewed-flight-set-for-next-year---source/ - 1 June 2020
- ↑ Davenport, Christian «After botched test flight, Boeing will refly its Starliner spacecraft for NASA». The Washington Post, 06-04-2020.
- ↑ https://www.nasa.gov/specials/ccp-press-kit/main.html
- ↑ Sunita Williams [@Astro_Suni]. «A couple of the awesome people who brought Calypso home! Thank you Steve and Kayva!», 22-12-2019.
Vegeu també
modifica- Dragon de SpaceX - una nau espacial desenvolupada privadament per SpaceX
- Orion (nau espacial) - una nau espacial de la NASA fabricada per Lockheed Martin
- Òrbita terrestre baixa
- Vol espacial privat
Enllaços externs
modifica- Parabolic Arc, March 23, 2011 Arxivat de setembre 25, 2017, a Wayback Machine. — progress summary from Boeing presentation at the 14th Annual FAA Commercial Space Transportation Conference.
- Boeing promotional video of CST-100
- CST-100 Overview - Feb, 2011 Arxivat 2011-12-24 a Wayback Machine.
- Boeing selected for the second round of NASA's Commercial Crew Development (CCDev) program. Boeing Press Release, April 18, 2011