NGC 40

(S'ha redirigit des de: C 2)

NGC 40 és una nebulosa planetària de color vermellós a la constel·lació de Cefeu. Informalment se l'ha anomenat «Nebulosa de la Corbata de llacet». Va ser descoberta per William Herschel el 25 de novembre de 1788.

Infotaula objecte astronòmicNGC 40
Tipusnebulosa planetària i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)[WC8][1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perWilliam Herschel Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment25 novembre 1788 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCefeu Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.983,7334 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)11,46 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,5612 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−1,848 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−7,26 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−20,5 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 13m 1.017s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)72° 31' 19.0333''[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC40 Modifica el valor a Wikidata

De magnitud aparent 11,4, està formada per gas calent, que s'expandeix a raó d'uns 29 km/s, al voltant d'una estrella central moribunda.

Estrella central modifica

Aquesta estrella és HD 826, de magnitud 11,6 i de classe espectral WC.

És insòlitament lluminosa, i presenta les característiques d'una estrella de Wolf-Rayet. El seu fort vent solar confereix una forma irregular a la nebulosa.

Ha expulsat les seves capes exteriors, i té una temperatura d'uns 50.000 °C.[6] La seva radiació escalfa la matèria expulsada fins a 10.000 °C.[6]

Es calcula que, en uns 30.000 anys,[6] la nebulosa s'anirà extingint, i només quedarà una nana blanca de la mida aproximada de la Terra.[6][7]

Observació de la nebulosa modifica

No es distingeix a cop d'ull, però es pot veure amb un telescopi de 150 o 200 mm d'obertura a uns 5º al SSE de l'estrella binària Errai (Gamma de Cefeu). S'observarà un anell lluminós interromput en dos punts, i una regió externa irregular i poc nítida.

Referències modifica

  1. Coralie Neiner «Quantitative classification of WR nuclei of planetary nebulae» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, maig 2003, pàg. 659–673. DOI: 10.1051/0004-6361:20030391.
  2. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Chandra X-Ray Observatory». [Consulta: 5 juny 2007].
  7. Astronomers Find New Evidence for the Violent Demise of Sun-Like Stars, en Chandra X-Ray Observatory (anglès)

Bibliografia modifica

Obres de caràcter general modifica

  • O'Meara, Stephen James: "Deep Sky Companions: The Caldwell Objects". Ed.: Cambridge University Press. 2003. ISBN 0-521-55332-6

Cartes celestes modifica

  • Tirion, Rappaport y Lovi: "Uranometria 2000.0" - Volume I - The Northern Hemisphere to -6°. Ed.: Willmann-Bell, inc. Richmond, Virginia, Estados Unidos. 1987. ISBN 0-943396-14-X
  • Tirion y Sinnott: "Sky Atlas 2000.0". 2ª ed. Ed.: Cambridge University Press. Cambridge, Estados Unidos. 1998. ISBN 0-933346-90-5

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: NGC 40

Coordenades:   00h 13m 01s; +72° 31′ 19″