Ca l'Oliveres (Lliçà d'Amunt)
Ca l'Oliveres és una masia de Lliçà d'Amunt protegida com a bé cultural d'interès local. Ca l'Oliveres fou construïda l'any 1872 per Joan Sala i Riera descendent de la família Oliveres, documentada des del segle xiii.[1] Actualment allotja les dependències de la biblioteca del poble.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | 2010 | |||
| Construcció | 1872 | |||
| Ús | biblioteca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental) | |||
| Localització | C. Castelló de la Plana, 11. Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 38225 | |||
La masia de ca l'Oliveres és una edificació que data de finals del segle xix. El cos principal de la masia consta de planta baixa i dos pisos i coberta a quatre aigües. Està formada per un volum massís de murs de càrrega, al davant d'aquest hi ha un pati tancat amb un pou i una bassa, és el que anomenem barri. També hi ha una gran era a l'est amb una àmplia zona verda. A l'oest trobem un annex de coberts de planta i pis, antigament destinats a corts d'animals. Els coberts estan a tocar del canal de rec de Sots Aigües. El material constructiu emprat és un paredat de còdols, només arrebossat a la façana principal.[2]
La façana principal, encarada vers al sud, té una gran portalada d'accés amb arc rebaixat, a la dovella central hi ha la inscripció 1872, amb brancals de pedra. A banda i banda de la portalada hi ha grans finestres rectangulars, mentre que a la primera i segona plantes hi ha balcons. L'acabat de la façana és a base de morter de calç.[2]
Pel que fa a l'estructura, la masia es divideix en tres crugies estructurals que descansen en els murs de càrrega exteriors fets de paredat de pedra i a l'interior en murs de maó massís de 15 cm de gruix.[2]
El sostre de la planta baixa consta de tres voltes de catalana rebaixada. Al sostre del primer pis hi trobem biguetes de fusta i revoltons de maó massís i al segon pis és visible d'estructura d'encavallades de fusta que suporta la coberta a quatre vessants amb solera ceràmica i teula àrab. Els tres pisos es comuniquen mitjançant una escala feta de volta a la catalana.[2]
Entre les dècades de 1960-1970 l'espai interior es va compartir per a fer petits habitatges.[2]
En la reforma de l'edifici s'ha mantingut la pedra original del terra i les escales, així com el pou, el forn de pa i la volta de tova catalana.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ca l'Oliveres |
- ↑ 1,0 1,1 «La biblioteca Ca l'Oliveres a la Biblioteca virtual». Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 9 desembre 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «MASIA DE CA OLIVERES». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 nov. 2020].