Cabana pasiega

La cabana pasiega és una tipologia d'arquitectura popular mixta (habitatge-edifici ramader), propi de les zones muntanyoses de Cantàbria, sobretot, de les conques altes dels valls d'Asón i del Pas, l'origen contrastat es remunta al segle XVI. És similar a la borda.

Cabana pasiega típica en el paratge de Rula (Soba).

Cabanes els colls del riu Asón

Usualment es tracta d'edificis d'una nau, dividides en dues plantes, amb suport en els murs perimetrals i en un o dos pilars que sustenten la divisòria d'aigües de la coberta. Es construeixen en mampuesto de bona grandària, amb roca calcària del lloc, amb cobertes de llasts pissarroses. L'accés a la planta baixa, emprada com a cort per a animals, es realitza directament des del nivell de camp, mitjançant una porta amb llindar de fusta. La planta superior, usualment habilitada per a habitatge o magatzem, sol tenir accés a través d'un patín, consistent, en els exemples més arcaics, en una escala de graons de llosa, amb una solana o replà, que sol cobrir-se amb una prolongació de l'aler de coberta. De vegades, quan la cabana es troba en fort desnivell, es realitza l'accés des d'un lateral situat a la cota alta, encara que no és l'usual. Els buits en els murs són escassos i de mida reduïda, com a defensa contra el fred.

Aquestes cabanes estaven sempre vinculades a una explotació ramadera, i al sistema "pasiego" de transhumància, denominat mudas, entre les zones baixes i urbanitzades de les valls, i les praderies altes. A la temporada càlida, els ramats eren portats a aquests prats frescos d'altura, anomenats branizes, per passar l'estiu, traslladant-se la família a la cabana durant aquest període. En arribar la tardor, tornaven a les terres baixes. Molt rarament, les cabanes estaven habitades tot l'any, en aquest cas podia donar-se la coexistència de dos o més edificis en un mateix prat. Durant el segle xix i el començament del XX, només es desplaçaven a elles els membres més joves de les cases.

Aquest caràcter vinculat a una explotació ramadera fa que, usualment, tinguin annex un tancat, amb tancament mitjançant mur de pedra, denominat finques o clau.