Cabaret (pel·lícula)
Cabaret és una pel·lícula musical estatunidenca de Bob Fosse, estrenada el 1972.
 Pòster de la pel·lícula | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Bob Fosse |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Rolf Zehetbauer |
| Producció | Cy Feuer |
| Guió |
Christopher Isherwood (llibre) John Van Druten (script) Joe Masteroff (musical) Jay Presson Allen (adaptació) |
| Música | John Kander |
| Fotografia | Geoffrey Unsworth |
| Muntatge | David Bretherton |
| Productora |
Monogram Pictures  |
| Distribuïdor |
Allied Artists (Estats Units) ABC Pictures (fora dels Estats Units) |
| Qualitat | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1972 |
| Durada | 124 min. |
| Idioma original | Anglès, Alemany, hebreu |
| Color | en color |
| Format | pantalla ampla |
| Pressupost | 6 milions dòlars |
| Descripció | |
| Gènere |
Drama romàntic Musical |
| Lloc de la narració | Berlín |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis |
National Film Registry (1995) Sølvklumpen for beste utenlandske kinofilm (1972)Oscar al millor actor secundari Oscar a la millor actriu Oscar al millor director Oscar a la millor fotografia Oscar al millor muntatge Oscar a la millor direcció artística Oscar a la millor cançó original Oscar al millor so |
       | |
 | |
ArgumentModifica
Sally Bowles és una cantant estatunidenca que actua de nit al cabaret Kit Kat Klub de Berlín al començament dels anys 1930. Lloga una cambra a Brian, un anglès reservat, universitari i escriptor que dóna lliçons d'anglès per guanyar-se la vida mentre continua els seus estudis d'alemany.
Intenta sense èxit seduir-lo i conclou que és homosexual. Es fan amics, i Brian és el testimoni de la vida caòtica de Sally durant els últims dies de la República de Weimar. L'increment de la violència nazi és mostrada moltes vegades a la pel·lícula. Brian i Sally es fan aviat amants.
Un ric playboy, Max, fa amistat amb ells. Els sedueix tots dos i després els abandona, deixant Sally embarassada sense que sàpiga qui és el pare. Brian li proposa matrimoni a Sally i una vida d'universitari a Cambridge. Sally s'adona que mai no podrà portar una vida tan tranquil·la, i el deixa després d'haver avortat.
El film acaba amb la marxa de Brian a Anglaterra mentre que Sally continua la seva vida a Berlín.
ComentariModifica
La pel·lícula s'inspira en la comèdia musical Cabaret de John Kander i Fred Ebb, estrenada amb un gran èxit a Nova York el 1966 amb Jill Haworth (Sally Bowles), Joel Grey (mestre de cerimònia), i Lotte Lenya (Fraulein Schneider). La comèdia musical és una adaptació de l'obra I am a Camera del dramaturg anglès John Van Druten (1951) i de la novel·la Adéu a Berlín (1939) de l'escriptor anglès Christopher Isherwood.
Com Berlín, la ciutat d'Europa que més bull en tots els aspectes - cultura, costums, etc. - ha pogut passar a poc a poc a l'horror del règim nazi naixent?
El 1993, Cabaret torna sobre els escenaris i triomfa a Londres. El musical de Broadway fa de seguida la volta al món i es produeix a París des de finals de 2006, als Folies Bergère. Rob Marshall signa la coreografia i Sam Mendes l'escenificació. Els dos autors treballen en estreta col·laboració. Hi ha una particularitat: la comèdia musical s'interpreta en la llengua del país on és produïda. Cabaret celebra els seus 40 anys el 2006, i coneix encara avui, a París, un gran èxit.
RepartimentModifica
- Liza Minnelli: Sally Bowles
- Michael York: Brian Roberts
- Helmut Griem: Maximilian von Heune
- Marisa Berenson Natalia Landauer
- Fritz Wepper: Fritz Wendel
- Joel Grey: el mestre de cerimònia
- Helen Vita: Fraulein Kost
- Ralf Wolter: Herr Ludwig
- Gerd Vespermann: Bobby
- Sigrid Von Richtofen: Fraulein Maur
- Elisabeth Neumann-Viertel: Fraulein Schneider
- Georg Hartmann: Willi
PremisModifica
1972:
- Oscar a la millor actriu per Liza Minnelli
- Oscar al millor actor secundari per Joel Grey
- Oscar al millor director per Bob Fosse
- Oscar a la millor direcció artística
- Oscar a la millor fotografia
- Oscar al millor muntatge
- Oscar al millor so
- Oscar a la millor banda sonora
- BAFTA a la millor pel·lícula
- Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
AnècdotesModifica
- Liza Minnelli va concebre ella mateixa el seu pentinat i el seu maquillatge, amb l'ajuda del seu pare Vincente Minnelli.
- Gene Kelly i Billy Wilder van declinar la proposta de realitzar la pel·lícula.
- A la versió "original", la que va ser interpretada al teatre a Broadway, l'escriptor és americà i la cantant anglesa.
- Al començament de la pel·lícula, una estranya i inquietant dona fumant una cigarreta sembla furtivament asseguda en el fons del Kit Kat Club: fa referència a un quadre expressionista alemany d'Otto Dix, el Retrat de Sylvia von Harden
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabaret |
- Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb (anglès)
- La pel·lícula a Film-a-voir (francès)