Per a altres significats, vegeu «Cabaret Voltaire (grup)».

El Cabaret Voltaire va ser un cabaret fundat el 5 de febrer del 1916 per Hugo Ball a Zúric, amb finalitats artístiques i polítiques. Es trobava en la planta superior d'un teatre de les serioses exhibicions del qual es burlaven les obres interpretades al cabaret.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Cabaret Voltaire
Imatge
Dades
TipusClub nocturn Modifica el valor a Wikidata
Map
 47° 22′ 18″ N, 8° 32′ 38″ E / 47.371666666667°N,8.5438888888889°E / 47.371666666667; 8.5438888888889
Activitat
FundadorHugo Ball Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcabaretvoltaire.ch Modifica el valor a Wikidata
Placa situada a la paret de l'antic Cabaret Voltaire.

En aquest, normalment, s'experimentaven noves tendències artístiques. Va ser aquí on alguns pensen que es va fundar el moviment dadaista. A més, els surrealistes, corrent que descendia directament del dadaisme, el feien servir com a lloc de trobada.

Amb el pas del temps, el local es trobava en mal estat, i l'hivern del 2002 un grup d'artistes autodenominat neodadaistes, organitzat per Mark Divo, van "okupar" el Cabaret Voltaire. Reclamaven que aquest local era un símbol per a una nova generació d'artistes que s'alineaven dintre d'un corrent que tracta de fer renéixer el moviment dadà. Durant un període d'uns tres mesos, va haver-hi una sèrie d'interpretacions, festes, tardes poètiques i projeccions de cinema. Entre els artistes que van participar-hi, hi havia Ingo Giezendammer, Mikry Drei, Lennie Llig, Leumund Cult, Aiana Calugar i Donen Jones. L'habitatge es va decorar tant per fora com per dins.

Milers de ciutadans van participar en l'experiment. El 2 de març del 2002, la policia va expulsar els okupes, moment des del qual l'edifici es va convertir en un museu en record del dadaisme.

Els esdeveniments recents inclouen l'exposició Dreamachine: David Woodard, Sheela Birnstiel, Christian Kracht el 2008.[2][3]

Referències modifica

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.78. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 23 novembre 2014]. 
  2. Dreamachine: David Woodard, Sheela Birnstiel, Christian Kracht Arxivat 2016-08-12 a Wayback Machine., 2 de maig - 24 d'agost de 2008.
  3. Paunić, N., Cabaret Voltaire Securing its Future, Widewalls, Febrer de 2016.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabaret Voltaire